Potser sí que és veritat el que diuen, que de mica en mica s'omple la pica, però també ho és que en la delicada situació en què es troba el Girona tot el que no sigui sumar de tres en tres comença a penalitzar. En un partit infumable en què el 20è i el 21è van demostrar per què ho són, l'empat va acabar sent un mal menor per al conjunt de Javi López que, d'aquesta manera, suma un punt i guanya el goal average particular amb els bascos. Malgrat sumar, tot i que no prou per acostar-se a la permanència, el matx va deixar unes sensacions més pobres que les ofertes a Riazor la setmana passada.

I és que el Girona va ensenyar una inoperància màxima ofensivament on tan sols va fer un xut entre pals: la rematada de Matamala que va suposar l'empat final. Ine?xistents en atac, sí que en defensa l'equip va estar com darrerament, segur i solidari, però un desgraciat autogol a punt va estar de fer que el Girona tornés sense res. Amb l'1-1 i molts minuts per davant, Javi López, veient segurament que els seus homes no tenien el millor dia en atac, va donar-se per satisfet i va renunciar a buscar una victòria que hauria estat fantàstica. Els brots verds de La Corunya es van esgrogueir. Caldrà que els tècnics i els jugadors continuïn treballant i que Ortuño i algun altre reforç facin pujar el nivell per trencar d'una vegada per totes una mala ratxa que ja és de 5 punts dels últims 27.

La presència de Chando va ser la gran novetat de l'onze titular que va presentar Javi López en el seu retorn a Vitòria. Sense el lesionat Felipe Sanchón, el tècnic barceloní va apostar per situar el mallorquí com a referència ofensiva i desplaçar Gerard Bordas a la banda dreta. David Juncà va repetir a la banda esquerra de l'atac. El balear va estar a punt d'encetar el marcador en la primera acció perillosa del partit al quart d'hora de joc. Chando no va poder precisar la rematada després d'una excel·lent centrada d'Iván López per la dreta.

Les urgències i alhora els temors d'ambdós equips feien que tots dos es respectessin al màxim durant els primers compassos de partit. L'Alabès, tot i jugar a casa, rebutjava el control de la pilota de la mateixa manera que al Girona tampoc se'l veia amb gaires ganes de dur la iniciativa del joc. El conjunt basc havia plantejat un entramat defensiu important al mig del camp amb la presència del lateral Manu García al trivot. Això sí, en atac, Viguera sempre incordiava i Vélez i Toti creaven sensació de perill per les bandes. Ben poc més havia fet el conjunt local. Tampoc el Girona incordiava la porteria d'un Iván Crespo inèdit. Una falta als núvols de Jandro va ser tot el bagatge ofensiu dels de Javi López en tota la primera part.

Era un partit d'allò més ensopit on cap dels dos equips feia pessigolles a l'altre. La por d'encaixar era massa forta com perquè s'arrisqués en excés. La primera part semblava encaminada irremeiablement al 0-0 però la fortuna es va aliar amb l'Alabès. A dos minuts del camí dels vestidors, Migue va enviar la pilota al fons de la seva porteria en l'intent de refusar una centrada d'Unai Medina. El gol arribava en el pitjor moment i el que és més greu, del no-res. Tal i com va passar al camp del Madrid Castella, el Girona tornava a encaixar un gol al límit de la mitja part. D'aquells anomenats psicològics que, amb una falta tàctica ben feta a temps, es poden evitar.

L'1-0 va ser una jugada desgraciada però, sens dubte, es va convertir en or pur per a un Alabès que tampoc trobava el camí de la porteria gironina. Els vitorians no havien fet mèrits per avançar-se al marcador; com tampoc el Girona en uns primers quaranta-cinc minuts que van fer esgarrifar.

El Girona no podia perdre el partit. Hi havia massa en joc. Amb el marcador en contra Javi López va intentar donar més presència ofensiva al Girona amb l'entrada de Jofre per un Juncà que no havia estat dels pitjors. Res semblava canviar. Ni el Girona feia cap pas endavant ni l'Alabès cercava el gol de la sentència. Fins que la fortuna va canviar de costat i va somriure al Girona en una acció a la sortida d'un servei des de la cantonada de Jandro. Un mal refús de Viguera amb el cap va deixar la pilota morta a peus de Matamala perquè el de Vilobí d'Onyar tan sols l'hagués d'empènyer a gol. Era la primera rematada entre els tres pals del Girona (m.52). Seria també l'única de tot el partit.

El Girona havia trobat petroli gairebé sense posar-se a buscar-ne. Així també valen els gols i de fet, el de l'Alabès havia estat encara més trist. Amb l'empat, Javi López va deixar passat un grapat de minuts abans de moure peça i anar a buscar la victòria. L'empat no era un mal resultat per als gironins que, amb tot, corrien el risc de rebre el segon en qualsevol altra acció aïllada. La lesió de David Garcia va impedir que Javi López pogués fer entrar un home ofensiu com Carmona per intentar guanyar el partit. El manresà va deixar el seu lloc a Ramalho, que va patir d'allò més per contenir Guzmán a cama canviada.

Al final, i després d'uns darrers minuts de setge i patiment pel grapat de pilotes penjades a l'olla de Becerra, els jugadors blanc-i-vermells van acabar celebrant el punt esgarrapat després, tot sigui dit, d'un gran desgast físic. Segurament conscients de les limitacions de la plantilla, per les lesions i en espera dels reforços, tot el que no sigui perdre ha de ser donat per bo. Encara que les sensacions siguin per tremolar.