Joseba Garmendia va quedar encantat amb la ciutat i va fer amics per a tota la vida durant les dues temporades que va defensar la samarreta del Girona (2o11-13). Havia de ser una peça fonamental de l'equip però una greu lesió de genoll li va impedir gaudir de la millor temporada del club l'any passat. Al de Basauri li va tocar viure la cara més amarga del futbol i en el seu cas també la dels dirigents del Girona, de qui no en guarda cap bon record. Al contrari. Tot són males paraules per a Delgado, Boadas, Gorksa i sobretot Sergi Raset, els quals a banda de deixar-lo a l'estacada a l'estiu després de prometre-li que el renovarien, van fer-lo viure en un esperpent continu. "No sé qui és el més retardat mental de tots", assegura el basc, que té clar que el Girona, amb ells, "no és un club sinó un "puticlub"". Dissabte torna a Montilivi amb el Mirandés disposat a endur-se els tres punts i somiar amb un possible play-off que l'any passat no va gaudir gens.

Com li van les coses per Miranda? Està demostrant que ha deixat enrere la greu lesió.

Content, sobretot després de tot el que vaig viure el curs passat. L'altre dia contra el Jaén vaig tornar a jugar després d'una petita lesió a l'adductor i vam guanyar. Estic amb molt bones sensacions.

Torna a sentir-se futbolista.

Sí, perquè ho penso bé i han estat 16 mesos sense jugar cap partit. Només jo sé el que he passat. No veia el moment de tornar a jugar.

Es va lesionar al setembre de 2012 contra el Las Palmas però el que semblava que havien de ser poques setmanes es va eternitzar. Què va passar realment?

Doncs que en Surós (metge de l'equip a principis de l'any passat) va ser incapaç d'encertar amb el diagnòstic. Deia que amb tres setmanes i les seves supermàquines ja estaria bé, però res. Vaig buscar una altra opinió i em van aconsellar operar-me. Havien de ser 4 mesos però quan vaig començar a treballar el genoll se m'inflava i m'havien de punxar per treure'm líquid. Em vaig haver de tornar a operar i resultat va ser que tot venia d'un punt de la primera intervenció que feia que s'inflés el genoll.

Se'l veia fastiguejat la temporada passada. Era perquè la recuperació no avançava?

A veure... Van ser moltes coses juntes. Vaig decidir operar-me a Barcelona amb el doctor Cugat malgrat que el club em va oferir fer-ho a la sevea mútua. M'ho vaig haver de pagar jo, que potser és normal. El que no ho és tant és que el club només tingués contractat un fisioterapeuta al matins i jo per fer recuperació matí i tarda, hagués de pagar-me'n un a les tardes. Després també havia d'anar al gimnàs de Santa Eugènia perquè al del club no hi havia el que necesstiva. Va ser una sensació d'abandonament total.

I per postres no el renoven...

Aquesta és una altra! En una reunió amb el president, la Kat i Raset, els capitans van fer veure'ls el meu descontentament i el de Benja, que també estava lesionat. A la mateixa nit, els van comunicar que ens renovarien automàticament. Llavors em truca en Raset i m'ho diu, per penjar-se una medalla. Uns dies més tard la Kat em va fer baixar al despatx i em diu a la cara que em renova. Després vaig haver-me de tornar a operar al juny i al 5 o el 7 de juliol em truca Raset per dir-me que la propietat havia decidit que no! ?Increïble! No és l'obligació del club renovar-me, però hi ha maneres de fer les coses. El genoll me'l vaig rebentar defensant la samarreta del Girona.

Es va sentir enganyat?

Vaig quedar sense equip i acabat d'operar! Més penjat que mai. A Raset ja li vaig dir per telèfon que només volia mantenir la cadira i que era un soplapollas. Es passava el dia llegint el diari al seu despatx i després ens preguntava als jugadors a veure qui podia fitxar. La Kat també els va dir a Benja i Mallo que els renovaria. Ella em preguntava com podien millorar els serveis del club i llavors resulta no hi havia fisio a les tardes, que me n'havia d'anar a Santa Eugènia... Que som un equip professional de Segona A! I després que el metge fos en Surós... Tot plegat feia riure.

Es devia fer un tip de mossegar-se la llengua...

Esclar. Si em deien que em renovarien, no podia escopir a la mà que em donava de menjar. El president (Boadas) és igual que els altres. Es creuen els més savis del món. Boadas va dir que tindríem una prima "milionària". Era mentida! Una altra és que quan vaig signar la renovació el 2012, a l'hora de signar van aparèixer tot de punts estranys com ara que em podien fer fora sense pagar-me o que no cobraria fins al setembre quan havíem pactat fer-ho al juliol! Si us plau! Que el futbol és la meva feina!

Li deuen diners?

A mi i a tots. La prima del play-off. Només tenien calés per al que volien. Ja es va veure com van inflar-se a preparar trens i autobusos per anar a Alcorcón i Almeria durant la promoció.

Dolgut? Ressentit? Quina seria la paraula?

No, si jo a Girona hi vaig estar encantat. Hi he estat feliç i he guadit moltíssim. He fet amics per a tota la vida i he conviscut en el millor vestidor de la meva carrera. Ara, el problema és que això no és un club, és un puticlub. Un club de pandereta! Com s'explica si no que fas play-off i es ventilen mitja plantilla? No van valorar la feina de la gent. El que està passant ara es veia venir des del final de la temporada passada. No sé si pensar que tot és culpa del de dalt o són els de baix que l'enganyen. Tinc dubtes sobre qui és el més retardat mental i costa trobar el que hi toca menys. Ens enganyaven amb totes les trampes possibles. A l'estiu ens van dir que no denunciéssim i que acceptéssim pagarés pel 4 d'agost. Els que ho van fer ja són al concurs i vés a saber quan cobraran.

A Miranda ha trobat el que necessitava?

Hi estic la mar de bé. Al costat de casa i dels amics. Si m'hagués quedat potser estaria amargat.

Té ganes de demostrar coses a algú dissabte?

A ningú del Girona, només a mi mateix que puc seguir progressant i ajudant el Mirandés. A veure si guanyem i fins on podem arribar.

Li va quedar l'espina de no poder gaudir del gran any passat?

Una espina no, un tronc entravessat tinc! Vaig començar jugant-ho tot i ja lesionat, veia que tothom participava i aportava el seu granet de sorra per guanyar. Va ser un any increïble.

A veure si aquest any ho aconsegueix amb el Mirandés...

Sabem que és difícil però no em sento pitjor jugador per dur la samarreta del Mirandés. Sóc ambiciós i tinc l'experiència del Girona de l'any passat.

El Girona ho té complicat per salvar-se, oi?

La situació és complicada. Dir el contrari no seria intel·ligent. Ara bé, fa dues temporades ningú donava un duro per nosaltres. No se sap mai a 2a A, quan estàs mort, ressuscites.