El Girona és un cuer de Segona Divisió absolutament atípic. Habitualment, cada temporada, el darrer classificat de la Lliga Adelante sol ser un equip que, des de moltes jornades abans del final, ja es troba absolutament despenjat i sense opcions de salvar la categoria. En canvi, enguany l'equip de Pablo Machín continua ben viu, a només tres punts dels llocs de salvació, a falta de sis jornades per acabar la lliga havent sumat ja 40 punts. Amb aquests números, en sis de les deu últimes temporades a Segona Divisió el Girona estaria fora de les places de descens i en dues de les altres quatre seria el quart equip de la classificació començant per darrere. Els dos únics conjunts que han estat en descens amb més de 40 punts en una jornada 36 són l´Alabès a la temporada 2006/07, amb 43, i el Xerez un any després amb 41.

La temporada passada, mentre el Girona perseguia el somni de pujar de categoria, el Múrcia era el darrer que ocupava posicions de descens amb 40 punts. Amb 41, els que tenia el Mirandés, ja s'estava fora dels quatre últims llocs. Ara fa sis anys, la temporada 07/08, era el Xerez el que anava quart per la cua tot i haver sumat ja 41 punts a la jornada 36. Una temporada abans, 2006/07, la permanència encara anava més cara a aquelles alçades de la temporada i l´Alabès ocupava plaça de descens tot i haver acumulat 43 punts en 36 jornades. I, ara fa just deu anys, era el Leganés, el que anava dinovè amb 40 punts.

La diferència entre la majoria de cuers d'aquesta darrera dècada i el Girona és molt evident. El Sevilla B és l'exemple, només havia sumat 16 punts en les primeres 36 jornades de la temporada 2008/09, però la majoria dels altres darrers classificats de cada temporada portaven menys de trenta punts. Ara, el Girona de Pablo Machín és cuer amb 40 punts i, si no canvia la dinàmica actual, pot necessitar arribar fins al voltant dels 52 punts, quatre victòries més, per aconseguir mantenir-se un any més a Segona.