Les opcions perquè Chus Herrero continuï a Girona s'esvaeixen

Quique Cárcel no ho pot fer tot. Ho ha intentat, i això que de feina, des que va arribar a Montilivi, en té un munt. Va tancar amb èxit la cessió, per segon any consecutiu, de Jonás Ramalho. També va convèncer Richy Álvarez fent-li veure que, el millor per a ell, era seguir a Girona i no pas buscar-se la vida a Mèxic, Xipre o un altre destí exòtic. També es va asseure amb Vicente Amigó, representant de Jandro, Juanlu i David Garcia, per informar-lo que el club estava disposat a comptar amb tots tres jugadors i no apartar-los com en un principi semblava que passaria, sempre que es rebaixessin la fitxa. Són punts a favor del nou director esportiu, però Cárcel no pot amb tot. Encara espera retenir Eloi Amagat i segueix pentinant el mercat per construir una plantilla amb cara i ulls; amb el que ja no podrà, però, és amb Chus Herrero. En la seva agenda hi figurava com a prioritat renovar el contracte del central aragonès. Estava subratllat amb vermell. El cert, però, és que el jugador té tots els números de canviar d'aires aquesta mateixa setmana. Hauria de produir-se un gir de 180 graus, cosa que ara mateix no es preveu, perquè Chus Herrero segueixi. Serà el punt i final d'una aventura de dues temporades al Girona per part d'un jugador que, tot i la seva predisposició per continuar, en part ha estat víctima del passotisme de l'entitat i, de l'altra, de la proposta a la baixa que se li ha fet arribat.

Per què Chus Herrero no renovarà? De motius, n'hi ha uns quants. Alguns, vénen de llarg. Cal recordar que l'estiu del 2012 l'aragonès va aterrar al Girona procedent del Cartagena, un equip que venia de perdre la categoria. Chus arribava amb bon cartell, però tot i signar per dues temporades (fins el 30 de juny del 2014), va donar per bo cobrar un dels salaris més baixos de la plantilla. El jugador ho va entendre, sobretot perquè acabava de baixar a Segona B, però després d'una primera temporada excel·lent (amb Rubi va jugar 28 partits en l'any que quasi es puja a Primera), va entendre que, si el club el volia renovar, el més just era que se li augmentés el sou. I el club el volia renovar. O així li ho va fer veure.

El gran any de Chus Herrero a Montilivi va despertar l'interès de diversos equips. Fins i tot, durant l'estiu passat, es va especular amb una hipotètica sortida del futbolista que finalment, tot i això, no es va produir. Per por de perdre un dels seus millors jugadors, l'entitat va moure fitxa. Sergi Raset, el llavors secretari tècnic, va parlar amb ell i també amb el seu agent, i els va transmetre que la voluntat del Girona era la d'iniciar les negociacions per ampliar el seu contracte. La notícia va ser ben rebuda per l'aragonès, però malgrat les bones intencions, el cert és que les converses entre totes dues parts no només no van fructificar, sinó que van ser gairebé inexistents.

Amb el defensa afeblit per les lesions i sense gairebé notícies del club (l'única oferta de renovació que li van presentar no satisfeia, ni de bon tros, les seves expectatives), la suposada renovació no va arribar mai a bon port. Passats els mesos, Oriol Alsina va agafar el testimoni de Raset i un cop acabada l'última temporada va decidir pressionar perquè Chus Herrero continués. No havia estat el seu millor any (només 12 partits oficials i menys de 1.000 minuts a les cames), però Pablo Machín hi comptava i Alsina el va intentar convèncer. L'ara director esportiu del Llagostera va fer una oferta al jugador; una proposta també a la baixa i en relació amb una fitxa que ni de bon tros era de les més altes de la plantilla. El central i el seu agent no hi van estar d'acord però, abans de fer les maletes, van decidir esperar un nou gest des del club. L'arribada de Quique Cárcel no ha canviat gaire l'escenari i Chus ja no variarà d'opinió.

El que sí que canviarà és d'aires. No pas al Llagostera, tot i que Alsina, com va passar amb Richy, l'ha intentat pescar per al club blaugrana amb una proposta més substanciosa que no pas la blanc-i-vermella. L'aragonès tampoc ha picat. En cas de seguir a Catalunya, ell estava convençut a fer-ho a Montilivi i no pas a un altre lloc. Fart d'esperar i amb la pretemporada a punt de començar, Chus Herrero ha decidit moure fitxa. Té diverses propostes al damunt de la taula i una d'elles li fa especial patxoca. No només perquè seguirà competint a la Segona Divisió A, una categoria que no volia perdre de vista, sinó també perquè se sentirà més valorat, com a mínim, pel que fa l'aspecte econòmic.

D'aquesta manera, posarà el punt i final a dues temporades al Girona. Dos cursos en els quals ha jugat un total de 40 partits (39 d'ells com a titular i només un sortint des de la banqueta), ha disputat 3.456 minuts, ha vist 8 targetes grogues i ha estat expulsat una vegada, al camp del Sabadell. Dos anys desiguals; un primer amb molt de protagonisme i en el qual va fregar l'ascens, i un de segon fastiguejat per les lesions i pràcticament sense la confiança de l'entrenador. Entre avui i demà, si res es torça, Chus Herrero donarà el "sí" definitiu al seu nou equip. Ho farà amb il·lusió i ganes, però sempre amb la sensació de no haver pogut continuar allà on, de bon començament, a ell li hauria agradat ser.