Montilivi viu instal·lat en un núvol. Després de l'exhibició de força, fam, cor, talent i també ofici de disssabte contra el Ponferradina , el Girona va acabar la jornada en la segona posició de la classificació. O el que és el mateix, en zona d'ascens directe a Primera Divisió. S'han disputat només set jornades, és ben cert, com també ho és que queda un món per endavant. Ara bé, la demostració de fe de dissabte no va ser nova i això és el més positiu. A Gijón amb el gol de Juncà a l'afegit i a Sòria després amb el de Jandro també en el temps extra, el conjunt gironí ja va ensenyar que és un bloc solidari i molt díficil de batre. No es cansa de repetir-ho i de destacar-ho Pablo Machín durant les conferències de premsa: "Aquest equip hi va fins al final i mai abaixa els braços. Ho tenen prohibit". La mentalitat del grup és fortíssima i contra el conjunt del ?Bierzo, si bé també ajudats pels canvis que va fer el tècnic visitant, José Manuel Díaz, el Girona va tornar a serrar les dents i va assegurar, golejant, tres punts que perillaven amb l'expulsió de Pere Pons.

La jornada dibuixava tres enfrontaments entre si entre els sis primers classificats. A banda del duel del Girona amb el Ponferradina, el líder Las Palmas rebia l'Sporting (1-1) i el Valladolid, el Betis (0-0). Els gironins van ser l'únic equip dels sis capaç de guanyar i gràcies això s'ha enfilat al segon lloc. Només l'average impedeix als gironins ser líders. La primera posició és per al Las Palmas, que té un diferencial de tres gols (+8) respecte als blanc-i-vermells (+5). També amb 14 punts hi és el Valladolid de Rubi (+4).

Els 14 punts de què disposa el Girona són el millor registre d'aquesta etapa moderna a Segona A. El primer curs (2008-09), els gironins n'acumulaven 9, el 2009-10, 7; el 2101-11, 7; el 2011-12, 5; el 2012-13, 13 i el curs passat 10. La xifra actual de punts (14) és fins i tot superior a la que tenia el Girona en la millor temporada de la seva història (2012-13) . Aquell equip dirigit per Rubi sumava 13 punts en la setena jornada després d'haver derrotat a l'estadi l'Sporting per 3-1. El Girona de Rubi segurament tenia jugadors més qualificats tècnicament com Acuña, Tébar, Benja o Chus Herrero però l'actual de Machín ho compensa amb aquesta il·lusió d'un grup que es vol menjar el món.

El discurs, malgrat el moment dolç que viu l'equip, no ha variat des del vestidor. La gent, i l'afició sí que comença a engrescar-se i a parlar de fites més elevades que la permanència. Ells poden i hi tenen dret. La plantilla i Machín guarden molt fresc encara el record del curs passat, en què després d'un començament de temporada semblant l'equip va entrar en un sotrac que a punt va estar de costar-li el descens. Això sí, el tòpic de "partit a partit i ja veurem on som al final" també va ser un dels lemes del Girona 2012-13, que va fregar amb la punta dels dits l'ascens a Primera Divisió.