El Girona no té gens de vertigen. L'equip li ha agafat el gust a això de moure's per la part alta de la classificació i no només això, sinó que aquesta nit ha dormit en el lloc més alt de la taula després de la victòria d'ahir a Albacete. Els de Pablo Machín continuen intractables i en un altre exercici magnífic de solidesa defensiva i efectivitat en atac va ser capaç d'endur-se els tres punts del Carlos Belmonte. Un solitari gol de murri de Felipe Sanchón a la primera part va ser suficient per a què els gironins i continuïn imbatuts lluny de Montilivi. Els números parlen per si sols: cinc triomfs i una derrota en vuit jornades.

Forçat per la única baixa per sanció de Pere Pons, Pablo Machín va apostar per tocar míniment l'equip que tan bon rendiment li ha donat aquest començament de temporada. Així, l'escollit per a ocupar el lloc del de Sant Martí Vell va ser Granell, que tornava a l'equip només una setmana després de la seva suplència contra el Ponferradina. Més variacions va fer Luis César a l'Albacete després de la golejada de Sabadell. Els manxecs van canviar no només el porter sinó que mig equip tot cercant una reacció que els tregués de la cua de la classificació.

El Girona es presentava al Carlos Belmonte amb la moral del triomf de la setmana passada i l'aval d'haver rescatat dos punts en el temps afegit en les dues darrers sortides a Gijon (1-1) i Sòria (2-2). Els manxecs van sortir envalentonats a la recerca d'un gols que els calmés la mala maror instal·lada a l'equip tota la setmana. Machín ho sabia i havia alertat els seus que continguessin l'embranzida inicial. Becerra apareixeria per primer cop al llindar del quart d'hora per desviar a córner una rematada de César Díaz que havia entrat fins a la cuina.

Els gironins ni tenien la pilota ni trobaven com connectar amb Mata i Sandaza. No estaven còmodes. A més a més, l'Albacete, sense fer gaire res més, sí que penjava moltes pilotes a l'olla. Tot i això serien els visitants elsiue traurien petroli en la primera oportunitat mig clara. Seria novament, com la passada jornada davant el Ponferradina, després d'un llançament de córner. Diego Rivas aturaria la primera rematada de Sandaza però no podria fer res per evitar el gol de Felipe Sanchón que, molt murri, es va fer amb el refús i no va perdonar.

El gol posava el partit de cares per als de Machín que, tot i això, seguien una mica espessos tant al mig del camp com, sobretotn en defensa. César Díaz i sobretot Samu feien anar de corcoll Ramalho. Així, Samu, després de rifar-se el basc, va obligar Becerra a treure la segona mà salvadora. L'Albacete va anar perdent pistonada i el Girona, després d'una gran assistència de Granell a Felipe, perdonaria el segon. Rivas aturaria la seva rematada franca i en la següent acció Becerra tornaria a aparèixer per a evitar l'empat en un tram final de primera part boig.

Restaven quaranta-cinc minuts per a treure la millor versió del Girona i assegurar un marcador fantàstic. L'Albacete no es resignava malgrat veure com un cop de cap de Lejeune gairebé sorprenia Diego Rivas només començar la represa. Gonzalo frenaria Mata quan ja es plantava sol davant el porter en uns primers minuts de segona part en què el Girona buscava amb insistència el segon gol.

Machín va moure l'habitual peça al mig del camp amb l'entrada d'Aday en el lloc d'un Felipe Sacnhón, fos. Luis César va fer entrar dos davanters de refresc, Chumbi i Jorge Díaz. El públic local començava a impacientar-se. El Girona, tanmateix, no es va acabar d'atrevir decididament a fer un pas endavant per tancar el partit i això va fer que acabés patint i demanant la hora. De fet, Becerra va salvar la victòria en l'última jugada del partit rebutjant un llançament de falta enverinat.