a Copa del Rei ja és història aquesta temporada per al Girona. No hi haurà enfrontament contra cap equip de Primera Divisió com va passar l'any passat amb el Getafe després de la desfeta d'ahir a Valladolid. S'enfrontaven el líder contra el segon classificat de Segona Divisió A a la recerca d'un lloc a la quarta ronda de la competició del KO. A l'hora de la veritat però, tots dos equips van formar amb onzes plens de suplents i joves del planter la qual cosa va desvirtuar un matx que es repetirà d'aquí divuit dies, però en la Lliga. El Valladolid no va fer gaires més mèrits que el Girona però es va aprofitar dels regals defensius en dos córners dels homes de Pablo Machín a la segona part per a guanyar un partit sense història que, tal i com es desenvolupava, feia pinta de pròrroga i penals.
I és que ahir, a diferència del que és habitual a la Lliga, el Girona no es va mostrar gens fiable en les accions a pilota aturada. Així arribarien els gols dels de Rubi. L'exentrenador blanc-i-vermell és un consumat especialista en aquestes jugades però ahir no li va caler treure el manueal. Bigas primer i, sobretot, Palatsí en el 2-0 van posar el gol en safata de plata a Guille Andrés (m.61) i Samuel (m.79). Cap capacitat de reacció tindria l'equip com tampoc havia estat capaç de fer gaires pessigolles durant la primera part a un Valladolid, el porter del qual, Dani Hernández, no va haver pràcticament d'aparèixer. La derrota no hauria de fer mal ni ser cap drama per a un Girona que dissabte tornarà a formar amb l'equip de gala per a visitar la Nova Creu Alta de Sabadell en un partit que de ben segur que serà una altra història.
Conscient que la bona dinàmica de l'equip a la Lliga permet poques aparicions dels jugadors menys habituals, Machín va canviar tot l'equip ahir a Valladolid. Cap dels onze titulars que van guanyar dissabte passat a Albacete (0-1) va repetir ahir a la Copa en una evident prova que Machín veia el matx com una bona oportunitat per a reivindicar-se. El sorià no va variar pràcticament el seu dibuix talismà i va formar novament amb el 5-3-2. Coris i Bigas van ocupar els carrils mentre que Pablo Íñiguez va acompanyar Mas i David Garcia a l'eix central. Al mig del camp, Pere Pons va tornar a l'onze després de complir sanció a Albacete. Al seu costat, l'oblidat Cristian Gómez i Jandro mentre que la punta d'atac va ser per a Aday i Christian Alfonso.
El Valladolid colla d'inici
El matx començaria amb un ruixat d'aproximacions del Valladolid sense però cap oportunitat especialment clara. La més perillosa va ser un xut tou de Guille Andrés que va aturar bé Palatsí. La resposta gironina la va protagonitzar Aday amb un llançament llunyà molt desviat. Més a prop va estar del gol Omar Ramos amb un cacau que va fregar l'escaire de la porteria de Palatsí. En una primera part d'allò més ensopida, un dribling arriscat però reeixit del porter gironí dins l'àrea i les atrevides internades de Coris per la banda dreta van ser les accions més destacades pel bàndol visitant. Poca cosa més va fer el Valladolid -que jugava amb tres nois del filial i un juvenil- tret dels intents inicials. Això sí, els de Rubi no van parar de buscant soprendre Palatsí amb xuts des de la distància. En una de les darreres accions de la pirmerae part Dani Vega reclamaria penal de David Garcia.
El partit podria haver canviat com un mitjó si el Girona hagués estat més fi en dues contres només començar la represa. Bordas, que acabava d'entrar, primer i Bigas després, no van saber fer la penúltima passada i les ocasions es van esfumar. Més viu estaria Guille Andrés per desfer-se del tímid marcatge de Bigas i rematar a plaer un córner a gol. Els castellans s'avançaven de la mateixa manera que ho havia fet el Girona els darrers partits: en una acció d'estratègia quan possiblement menys s'ho mereixia.
El gol encarrilaria el partit pel Valladolid que amb l'entrada d'Óscar Díaz i sobretot Mógica avançaria lçinies a la recerca d'un segon gol que començava a merèixer-se. El Girona, en canvi, notava el desgast físic i sobretot la inactivitat. Coris i Mas van demanar el canvi abans que els castellans s'aprofitessin de la cantada de Palatsí per sentenciar. En un altre llançament des de la cantonada, el porter castellonenc va fallar estrepitosament a la sortida per deixar la pilota morta a peus de Samuel, que només va haver d'empènyer-la al fons de la porteria per deixar-ho tot dat i beneït.
Eliminats de la Copa i amb l'equip tocat per una vareta màgica a la Lliga, alguns dels jugadors que ahir van ser titulars van perdre una bona oportunitat per a demostrar a Machín que poden ser útils i, amb partits a les cames, estar foguejats per quan faci falta. La Copa és història. Toca pensar només en l'important.
