El Girona va acabar ovacionat per la seva afició ahir Montilivi però tal i com va passar la setmana passada a Valladolid, el bon partit dels de Pablo Machín no va tenir cap premi. I això que els gironins van fer mèrits, fins i tot més que el Las Palmas, per sumar almenys un punt. El nivell d'encert d'uns i altres, tanmateix nov a ser el mateix i aquest factor va marcar la diferència. I és que abans que Guzmán fes el 0-1, Pons va perdonar l'1-0 i just abans que el mateix Guzmán ampliés avantatge visitant, David Garcia va estavellar una pilota al pal. Mes desgràcia impossible. Felipe Sanchón va posar emoció al partit encara a la primera part (1-2, m.22) però ell mateix veuria com Casto, a deu minuts del final del partit, li aturava un penal que hauria suposat un merescut empat a dos. No va ser així i els punts van volar de Montilivi entre els apladuiments del públic cap als seus i la cara de ràbia dels jugadors, conscients que havien deixat escapar viu un dels candidats a l'ascens.

L'empat del Valladolid a Miranda poques hores obria un escenari d'allò més llaminer. El lideratge estava en joc, l'equip que guanyés s'enfilaria al primer lloc de la taula superant els castellans i deixant tocat el rival. L'ensurt inicial del primer minut en què Momo va rematar en semierrada, va ser un avís del que li esperava al Girona. I això que a punt van estar d'obrir el marcador els de Machín en una magnífica jugada de Pere Pons la rematada del qual va sortir llepant el pal de Casto. El matx prometia. Tanmateix, el ritme del partit estava sent frenètic i això a un Girona més avesat al joc directe no li interessava. El Las Palmas tenia la pilota sobretot al camp del Girona i degut a la qualitat dels seus homes ofensius això era un mal negoci segur. A més a més, la pressió estava sent asfixiant.

Tan sols vuit minuts van passar abans que Guzmán, en una ràpida acció d'atac visitant, creués la pilota lluny de l'abast de Becerra. Els canaris s'avançaven ben d'hora. El Girona, tot i això, reaccionaria de seguida i tornaria a tenir una clara ocasió per marcar. La rematada de David Garcia, però, es va estavellar al travesser després que Casto la desviés. No hi havia sort. Pons i David Garcia havien tingut dues clares oportunitats per marcar i no ho havien sabut fer. En canvi, el Las Palmas, en la seva tercera arribada no perdonaria. Guzmán altre cop per la dreta superaria Becerra i situaria un clar 0-2 (m.15).

Les baixes per lesió de Juncà i Ramalho estaven fent un la terrible. Paco Herrera ho sabia i la consigna era clara: atacar per la banda esquerra del Girona on hi eren David Garcia i Íñiguez. Va ser per allà per on van arribar els dos gols canaris. El partit feia pujada. Molta. Ara bé, tal i com ha demostrat tota la temporada, aquest equip no es rendeix. En una de les seves primeres aparicions, Felipe va amortir magistralment una pilota servida per Granell dins l'àrea, i va trencar la cintura a Aythami per reduir distàncies. Hi havia partit. El duel estava sent un intercanvi de cistelles, això sí, amb major encert dels visitants. Als compassos finals de la primera part, els de Machín van fer un pas endavant però no va trobar la manera de posar a prova Casto.

Machín intentaria aturar la sagnia per l'esquerra i de passada buscar més presència en atac amb l'entrada de Coris per David Garcia. Amb només deu minuts, el selvatà ja havia fet més que el manresà en tota una part. Més tranquil·la estava sent la segona part tant d'un costat com de l'altre. Al Girona li feia falta una marxa més i malgrat que Coris creava perill cada cop per l'esquerre l'empat no s'enflairava. De mica en mica i ja amb Mata al camp, el Girona va avançar línies. De la seva banda, Herrera va fer entrar un defensa (Christian ) en el lloc d'un extrem (Momo), conscient que tocaria patir. Mata la va tenir però el seu toc abans que Ángel li fes un clar penal. Felipe, tanmateix, va veure com Casto li aturava el llançament davant la decepció de la parròquia local. Els punts volaven de Girona.