El futbol és així de capritxós. Té aquesta màgia, aquest factor incontrolable que fa que una dècima de segon o un mil·límetre pugui fer canviar el resultat d'un partit i l'estat d'ànim de tota una afició en una sola jugada. Ahir va tocar cara, després de dues jornades sortint creu, i el Girona es va endur els tres punts de Leganés en un partit gris, lleig i, per fases, espès dels de Machín. "I què?" es pot preguntar algú, si al final un gol de Sandaza al darrer minut va acabar donant el triomf al Girona. Una victòria que talla la sèrie de dues derrotes contra Valladolid i Las Palmas en què l'equip, com segurament el Leganés ahir, havia merescut quelcom més. No hi ha lamentació que valgui i amb el triomf d'ahir a Butarque, on no hi havia guanyat ningú aquest curs, el Girona es torna a col·locar colíder, empatat amb Las Palmas i Valladolid a 26 punts. Sens dubte, un avís per als que es pensaven que els de Machín es desinflaven. Aquest equip té corda per a estona i de guerra, està disposat a donar-ne molta més. Creu en el que fa. Si no, la pilota del segon gol de Sandaza segurament no hauria acabat entrant.

En joc hi havia recuperar la fiabilitat oferta fins fa tres setmanes que va impulsar l'equip fins al capdamunt de la taula. No és que davant el Valladolid i el Las Palmas el Girona no estigués a un bon nivell. Les sensacions hi van ser i van ser bones però els de Machín tenien el repte i l'ocasió de tornar a ser aquell conjunt tan segur en defensa i que a la mínima que tenia a dalt, la transformava. Costaria perquè el Leganés ha fet de Butarque un fortí i el Girona va patir els primers minuts però al final amb dues queixalades de Sandaza ho va aconseguir.

Més que patir, el que va viure el Girona el primer quart d'hora de partit va ser un calvari. Condicionats per fortíssim vent en contra, el Girona no la va veure durant la primera mitja hora. La gespa tampoc estava bé i complicava més l'empresa. Com si el partit no fos cosa seva, els gironins ben aviat es van encomanar a Becerra en una doble ocasió de Fran Moreno i Álvaro que, aquest darrer, enviaria als núvols. El porter tornaria a aparèixer per desviar un cop de cap de Fran Moreno però no podria fer res per evitar que els madrilenys s'avancessin. Una falta per mans de Pons va acabar amb Mantovani pentinant la pilota al fons de la xarxa.

L'empanada del Girona era considerable. Amb només un quart d'hora, el Leganés li havia fet quatre ocasions i un gol. El suplici s'acabaria quan Sandaza, després d'una recuperació d'Eloi i d'una assistència de Granell, no va perdonar en un u contra u davant Piña. Era la primera arribada clara dels gironins. No es podia demanar més. Bé sí, ara calia tornar a ser sòlids i deixar de fer tantes concessions.

Un xut llunyà de Richy que va aturar amb problemes Piña va ser el primer avís dels gironins a la represa. Amb el vent a favor, de mica en mica el Girona avançaria línies i Cifuentes, de cap, a punt va estar de sorprendre Piña. Malgrat que el Girona semblava haver fet un pas endavant, va veure com el Leganés li perdonava la vida. O més ben dit, Becerra reapareixia de nou per salvar un gol cantat a Moreno després d'una excel·lent deixada de Lázaro.

No s'hi valia a badar perquè un punt a domicili és sempre or. I a fe que no ho van fer. Al contrari. L'equip va treure el verí en el moment oportú: la darrera jugada del partit. En una acció de contracop plena de fe, Sandaza es va apoderar del refús del porter a un xut de Christian Alfonso dins la petita. El gol semblava clar però un defensa va treure la pilota sota pals i la va deixar morta a dos pams de la línia. El castellà no havia dit l'última paraula i, a empentes i rodolons i amb tota la seva ànima -com segur que van fer tots els seguidors gironins des de casa que veien el partit a la televisió-es va llançar per acabar-la d'empè?nyer-la a la xarxa i certificar així un triomf increïble.