A Pablo Machín no li agrada ni fer càbales ni mirar gaire més enllà del proper compromís que en aquest cas és dissabte a Pamplona. Ara bé, la gran trajectòria del Girona a la Lliga ha fet que l'afició comenci a somiar i inevitablement sorgeixin les comparacions amb la temporada 2012-13 que, amb Rubi a la banqueta, l'equip va quedar-se a les portes de Primera al play-off contra l'Almeria. Complert el primer terç de Lliga el Girona s'ha guanyat el dret a mirar a dalt. Ningú al vestidor es marca com a objectiu l'ascens, ni molt menys, però si l'equip continua en aquesta línia gaires setmanes més serà l'hora de començar-s'ho a creure. I és que el Girona no s'ha mogut dels llocs d'ascens directe o de play-off d'ençà que ha començat la Lliga. Catorze jornades a la zona de privilegi han fet que la massa social es torni a engrescar. Fent un cop d'ull a com estava la classificació després de les primeres 14 jornades les darreres temporades hom s'adona que ser segon a aquestes alçades de Lliga gairebé sempre ha estat sinònim d'ascens a Primera Divisió. Només l'any que precisament ho va ser el Girona (12-13) i el curs 08-09 quan era el Salamanca qui ocupava aquest lloc es va trencar l'estadística.

Enguany, els homes de Pablo Machín duen un punt menys que el Girona dels Acuña, Tébar, Luso, Benja i companyia. Els 29 punts actuals, que situen el Girona colíder amb el Las Palmas, el farien líder en solitari en tres temporades on el primer classificat no arribava a la xifra que tenen ara els gironins. Són els casos del Xerez (08-09), el Cartagena (09-10) o el Recreativo de Huelva de la temporada passada (13-14) que només en tenia 27. Sens dubte, uns números més que bons però que com ja li va passar l'any de Rubi, que en duia 30, poden no servir-li si no es mantenen. I és que, els jugadors blanc-i-vermells no es cansen de repetir que el més importanta ara mateix és arribar als 51 punts que donen la salvació i que quan manquin poques jornades per al final, ja es veurà on és el Girona.

La il·lusió del vestidor i de l'entorn és arribar al final vius en a la lluita per l'ascens però no serà fàcil. D'exemples d'equips que s'han desinflat n'hi ha un munt. L'Elx de la temporada 11-12 va quedar-se fora del play-off després de gairebé tot l'any de no moure's de la part alta. També li va passar al Salamanca (08-09, quan encara no hi havia la modalitat de play-off) o a l'Almeria (11-12) que van acabar setens sense cap premi. També hi sol haver cada any algun equip que va de baix cap amunt com és el cas de l'Alcorcón (11-12) o del Múrcia (13-14) que sense haver estat en play-off en els dos primers terços van disputar la promoció d'ascens.

A més a més, cal tenir en compte també el gran nivell que torna a tenir la categoria on teòricament equips de renom com Betis, Saragossa, Mallorca o Osasuna haurien d'escalar posicions a mesura que vagi avançant la competició. Aquest factor no hi va ser el curs passat en què l'Eibar es va colar entre els grans. El Dépor, gran favorit, va complir l'expedient sent segon i pujant directe però clubs com Saragossa o Mallorca van acabar lluitant per evitar el descens. Sí que va patir la llei del més fort el Girona de Rubi. Aquell any, els gironins no van poder mantenir el ritme ni suportar la pressió del totpoderós Vila-real ni de l'Almeria que al final el van acabar relegant al quart lloc.