15 de desembre de 2014
15.12.2014
Saragossa 21Girona
 

Un cúmul de despropòsits

El Girona cau després d'avançar-se 0-1 per un àrbitre molt dolent, que el cus a targetes i expulsa Bigas al min. 47, però també pels seus propis errors

16.12.2014 | 06:59
Un cúmul de despropòsits

El Girona, almenys fins que l'àrbitre Sánchez Martínez va decidir carregar-se el partit expulsant Bigas per doble amonestació als dos minuts de la represa, va fer mèrits més que suficients per puntuar a La Romareda, va generar ocasions per marcar més d'un i de dos gols i fins i tot en els darrers minuts, tot i la inferioritat, va acabar fent demanar l'hora a la parròquia local -Sandaza no va arribar per mil·límetres a una passada de la mort de David Garcia-. Però, igual com la setmana anterior contra el Barça B, va perdre. L'àrbitre, sí, però també cinc minuts fatídics, amb Ramalho de protagonista, van ser suficients per enviar a rodar el gol de Mata a la primera part i la bona posada en escena dels de Machín en un escenari de luxe. Una pèrdua del central basc va servir l'empat i un penal infantil per mans del mateix protagonista va significar el 2-1. Vist i no vist. Injust. Real.

Una possible cessió al porter de Ramalho no assenyalada a la primera part va encendre la grada de la Romareda cap a Sánchez Martínez, acomiadat amb una xiulada de les que fan època al descans. Allò devia acabar de cohibir l'àrbitre, que ja havia expulsat Pablo Machín per una tímida protesta, i a la represa no va trigar ni tres minuts a canviar el signe del partit. Una falta lateral de Bigas, que ni ho era, va representar la segona groga per al lateral del Girona i l'inici de les desgràcies per als visitants. El Saragossa s'ho va creure i, amb el favor de l'àrbitre, que també va cosir a targetes els blanc-i-vermells, i alguns errors propis dels gironins, van acabar donant la volta al marcador.

Hi va haver diversos partits en 90 minuts frenètics ahir a La Romareda. Mata va fer el 0-1 als 14 minuts en la primera ocasió del Girona, després d'una fulminant contra liderada per Sandaza, que va robar la pilota al mig del camp, però ben bé els de Pablo Machín haurien pogut fer dos o tres gols més. La més clara la va tenir Ramalho instants abans dels descans, quan després d'un córner Cifuentes va xutar a l'àrea, la defensa del Saragossa va badar i la pilota li va caure al defensa basc, que no va saber definir sol davant Whalley i va xutar al ninot, com se sol dir. Però abans també les havien tingut Sandaza, en una altra acció en què la defensa aragonesa va quedar retratada, i Mata, a qui li van anul·lar un gol per fora de joc.

El Saragossa havia sortit amb molta empenta i en els primers cinc minuts ja havia reclamat un penal de Mas a Ruiz de Galarreta i Becerra ja havia hagut de lluir-se després d'un remat de Borja Bastón. Els aragonesos van acabar el gas aviat i, sobretot, quan el Girona es va avançar, van estar uns quarts minuts groguis. Tant, que aquella afició que un quart d'hora abans aplaudia els seus a rabiar ja els va començar a xiular després d'un mal refús amb el peu de Whalley i la constatació que el Girona, presentat per megafonia com l'equip revelació de la Lliga Adelante, realment tenia arguments suficients com per amargar-los la freda tarda d'ahir a La Romareda. Els aragonesos van tornar a inquietar en els darrers minuts de la primera part, pero ni Borja Bastón ni Ruiz de Galarreta no va estar encertats en les dues accions més clares dels locals.

Havia sigut una primera part distreta, aquesta és la veritat, i més encara amb un Girona manant en el marcador i en el còmput d'ocasions en un escenari com La Romareda. L'equip de Machín (que va ser expulsat per protestar una targeta groga a Pere Pons en una acció on era el migcampista gironí qui rebia la falta) guanyava la partida al mig del camp i aconseguia arribar amb velocitat i perill a l'àrea aragonesa. Amb encert en l'acció de Mata; i sense fortuna quan tocava rematar el rival, que s'hauria pogut aconseguir tan sols amb la claríssima ocasió de Ramalho quan la primera part ja tocava al final. El 0-2 hauria deixat el Saragossa mort en creu.

L'àrbitre s'ho carrega

L'escenari va canviar radicalment a l'inici de la represa quan el col·legiat Sánchez Martínez va decidir redimir-se dels xiulets que li havia dedicat l'afició del Saragossa i va ensenyar la segona groga a Bigas (min. 48), per una falta inexistent, deixant el Girona amb 10 encara amb tot un món per davant. El cop va ser doble, perquè a banda de la inferioritat hi hem d'afegir el component d'injustícia de tot plegat. El Saragossa es va veure valent per anar a buscar el gol i els visitants, ni que fos de manera inconscient, van sentir que les cames els tremolaven. La metàfora va fer real personificada en Ramalho: en cinc minuts, una badada seva perdent la pilota en camp propi va provocar una contra aragonesa salvada en primera instància per Becerra però que Eldin va aprofitar enviant el rebot al fons de la xarxa (min.55). I en el 60 unes mans seves en una acció d'aparent poc perill van provocar un penal que Borja es va encarregar de transformar en el 2-1. Amb mitja hora per davant i un home menys, el cop va ser dur i el Girona va haver-se de posar en mans de Becerra per no rebre la sentència i se?guir, almenys a la pràctica, dins del partit. Però la realitat era que l'equip no passava del mig del camp i que s'olorava més el tercer del Saragossa que l'empat gironí.

El Girona va mig revifar en el darrer quart d'hora, també per algun demèrit dels aragonesos. Whalley, amb un mal refús, va estar a punt de donar l'empat a Felipe, que va acabar rebent una falta, i als locals ja els costava més inquietar Becerra. A deu minuts del final Sandaza no va arribar per poc a una bona assistencia dins l'àrea. El Saragossa cada vegada es tirava més enrere i el Girona, malgrat la inferioritat, creia que a l'heroïca encara seria a temps de salvar almenys un punt, seguint el guió de Gijón o Sòria. Sandaza la va tenir quan s'entrava en el temps afegit, però no va arribar per mil·límetres a una passada de la mort de David Garcia. Va ser l'últim esglai per als locals, que van respirar alleugerits per la darrera decisió de l'àrbitre: xiular el final del partit.

Als vestidors tot eren cares llargues, assenyalant Sánchez Martínez com a principal culpable. Però la realitat també va ser que els errors propis, com va passar el dia del Barça B, van marcar el partit, que hauria pogut quedar sentenciat al descans amb una mica més d'encert pel bàndol gironí. L'equip segueix, però, a dalt de tot malgrat que amb la ratxa d'un punt de nou que acumula ha vist com els perseguidors se li acosten perillosament. Contra l'Alabès, dissabte, cal esvair complexos per tancar un 2014 més que bo en clau Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema