Francesc Rebled va parlar de "mal endèmic" per justificar els problemes que, com el Girona, viuen molts clubs que formen part del futbol professional. Una problemàtica que no ve d'ara i que al llarg dels anys s'han anat repetint a la majoria d'entitats no només de Primera i Segona A, sinó també en d'altres categories inferiors. A Montilivi tampoc li ve de nou i els deutes actuals no hi han arribat per primera vegada. El Girona ha viscut situacions similars i fins i tot més dramàtiques, en anys anteriors. En l'última dècada, els jugadors de torn i els tècnics han sortit més d'una vegada a denunciar públicament endarreriments en les seves nòmines. L'escenari actual, de moment, no ha arribat fins aquest extrem i el Consell, que assegura tenir-ho tot estudiat, dóna per suposat que no es viuran situacions com les de temps enrere.

Una d'elles va arribar ara fa set anys. El Girona era líder de Segona B, però tot no eren flors i violes. A la vigília de disputar-se l'últim partit abans del Nadal (contra el Gavà a l'estadi), jugadors i tècnics de la primera plantilla van comparèixer per denunciar que no cobraven des de feia dos mesos; no només les mensualitats pertinents, sinó també primes acordades anteriorment amb la directiva. "Ens sentim enganyats", es va sentir aquell dia, sobretot perquè les promeses que se'ls havia fet arribar uns dies abans no s'havien complert. El club va acabar pagant les dues nòmines que devia, però durant els mesos següents la situació es va repetir i només es va poder salvar gràcies a l'èxit esportiu que va suposar l'ascens de categoria.

Dues temporades després, amb l'equip instal·lat a la Segona Divisió A, es va tornar a viure quelcom molt similar. La plantilla va esgotar la paciència i va fer públics els endarreriments de sous, primes i incentius que l'entitat tenia amb els futbolistes i també tècnics. Amb tot el vestidor reunit a la sala de premsa, el llavors capità Gerard López va llegir un comunicat en nom de tota la plantilla en la que carregava contra el Consell, demanava "transparència i respecte" i transmetia un sentiment d'unitat pel que fa el vestidor. Aquell any l'equip es va acabar salvant amb el famós penal de Kiko Ratón en l'última jornada i aquella tarda, després que l'àrbitre xiulés el final del partit i es certifiqués la permanència, els jugadors van lluir unes semarretes en les que es podia llegir un contundent missatge: "Directiva dimissió!!!"