El grup inversor que vol adquirir el paquet majoritari d´accions del Girona Futbol Club no es mou per impulsos. No té intenció de presentar només un projecte econòmic que intenti donar vida a les arques de l´entitat, sinó que també vol reforçar la vessant esportiva, social i patrimonial del Girona.
L´advocat Ricardo Pini -fins ara el nom més visible de l´operació de compra- i el seu auditor de confiança viatgen divendres des de Buenos Aires fins a Girona. No tornaran cap a l´Argentina fins al 29 de gener. Al llarg de dues setmanes volen verificar la situació econòmica del club, instal·lar-se uns dies a la ciutat i conèixer de primera mà el funcionament de l´entitat. Si els números són els correctes i tot tira endavant (en especial la sortida del concurs de creditors, el 19 de febrer), la presència dels dos ciutadans argentins a terres catalanes servirà per avançar les negociacions amb la representació de la propietat.
El grup inversor centra la mirada en la situació econòmica del club i no vol haver de lamentar cap error legal un cop s´hagi firmat la compra del 51% de les accions. Un percentatge de control que augmentaria en els següents quatre anys. Més enllà de la part financera, també hi ha un projecte esportiu que no renunciarà a l´ascens a Primera Divisió i que tampoc vol deixar de banda la massa social gironina. També es voldran solucionar mancances que ara mateix presenta l´entitat. Segons la informació obtinguda per aquest rotatiu, per al grup inversor és essencial la creació d´una ciutat esportiva. I també és interessant fer obres per millorar o ampliar l´estadi de Montilivi.
Abans de posicionar-se a favor de l´aterratge a Girona, els possibles compradors han analitzat al llarg de mig any la situació del futbol espanyol. Han valorat si existeix la seriositat que els garanteix Miguel Cardenal (president del Consell Superior d´Esports) amb qui han coincidit en seminaris de dret esportiu a l´Argentina.
Entrada al futbol espanyol
El control sobre el deute dels clubs i el límit salarial imposat a l´hora de confeccionar una plantilla ja no permet desgavells econòmics ben normals anys enrere. Aquesta seriositat -per definir-ho d´alguna manera- ha sigut un factor clau per captar l´atenció dels germans Ricardo i Sebastián Pini, que formen un grup inversor en què també hi ha un tercer ciutadà argentí, un resident d´Estats Units i un suís que gestiona un fons d´inversió a Malta.
A l´hora de buscar un club que els permetés un bon aterratge al futbol estatal en van observar diversos de Segona A i, fins i tot, un de Segona B. Van investigar (i van espantar-se) en veure quina era la situació econòmica de clubs com el Mallorca i el Racing de Santander, amb una llarga trajectòria a Primera Divisió però amb un deute considerable i problemes institucionals que van més enllà dels sis milions de deute del Girona i de les habituals tempestes d´estiu.
Les entitats esmentades de Balears i Cantàbria disposen, això sí, d´una ciutat esportiva per als entrenaments del primer equip i de la base. I això és una de les coses que s´haurien de solucionar per reforçar l´estructura del club. No és primordial però sí esencial, ja que l´objectiu és treballar amb recursos humans i propis que permetin invertir en infraestructures per educar i formar futbolistes.
El grup inversor ha negociat la compra del Girona amb la representació de la propietat (Josep Delgado, buscat per la Interpol per un presumpte delicte fiscal a Polònia), amb un bufet d´advocats com a intermediari i que opera des de Madrid. En el transcurs d´aquestes negociacions, iniciades fa tres mesos, la part interessada va rebre un informe en què es detallava la situació econòmica del club i quin era el camí a seguir per sortir del concurs de creditors. Una de les conclusions extretes de la informació entregada és que el Girona no disposava d´una ciutat esportiva.
Un mal endèmic
La disposició d´un camp amb bones condicions per als entrenaments del primer equip i dels equips base és una demanda històrica de tots els directors esportius i entrenadors que hi ha hagut al llarg dels darrers set cursos en què s´ha militat a Segona A. Tot un mal endèmic que l´Ajuntament de Girona va intentar solucionar amb la tramitació per rebre el camp del Puig d´en Roca (prop de la zona del Trueta), un territori que és propietat de la Generalitat de Catalunya. L´estat del terreny de joc, de sorra, és ruïnós i necessitaria un radical canvi d´imatge. De moment, però, no s´ha avançat per poder disposar d´aquest espai.
Si el plantejament del grup inversor -que si es converteix en màxim accionista del club no serà abans del 19 de febrer- tira endavant, la construcció d´una ciutat esportiva deixaria en el passat els entrenaments en el diminut camp annex de Montilivi, així com els desplaçaments de la plantilla fins a Blanes, Torremirona, Riudarenes, o Jafre.
