Ricardo Luis Pini, l'empresari i advocat argentí que lidera les negociacions per a què un grup inversor es faci amb la majoria d'accions de la SAE del Girona, va agafar un vol de tornada de Barcelona fins a Buenos Aires el passat dijous 29 de gener. No estava gaire satisfet. Després d'una estada de 13 dies en un hotel de la capital gironina, el cap visible de la possible operació de compra de l'entitat de Montilivi va marxar sense res tancat. L'entesa entre la part venedora i compradora no havia estat possible. La negociació no va ser fàcil i va tenir de tot. En dos moments clau, el dilluns 19 i el dimecres 28 de gener, l'acord va estar gairebé trencat del tot. Ara es troba en stand-by, a l'espera que algú mogui fitxa i es resolgui la desconfiança mútua que ha sorgit entre les dues parts.
L'últim missatge dels representants de Josep Delgado era que si no s'havia concretat l'acord era perquè el grup de Pini no havia donat prou garanties de pagament de la part que quedaria fraccionada. La data del 19 de febrer -fixada per a la sortida del concurs de creditors- s'acosta cada vegada més i el grup inversor comença a sospitar que li estan fent perdre el temps de mala manera. Fins al punt que s'estan plantejant una renúncia imminent si acaben comprovant que l'encara màxim accionista no està realment disposat a desprendre's del club.
A l'hora de negociar el contracte definitiu hi ha hagut diferències evidents entre les dues parts, generades per la desconfiança mútua. Ara Pini és a Buenos Aires i els representants de la propietat, a Girona. Si les dues parts ho volen, la negociació seguirà des de la distància i es podria tancar amb la signatura de l'acord via fax. Tot és possible, malgrat que des del grup de Ricardo Pini l'interès ha quedat una mica refredat després de no haver pogut tancar l'operació durant 13 dies d'estada a la ciutat.
Un dels temors dels possibles compradors és que hi hagi passius ocults al Girona i que, un cop fora del concurs, la gestió dels actuals dirigents hagi deixat l'entitat en una situació econòmica complicada, condicionada pels pagaments del deute compromès amb els creditors. La principal preocupació dels inversors és assegurar-se que el club és i serà viable. L'objectiu és trobar l'equilibri i realitzar una administració rigorosa en els propers anys, sempre tenint en compte el deute actual de sis milions d'euros més els 2,3 milions d'euros d'import a pagar pel traspàs del 81% de les accions.
Garanties de pagament
En canvi, la part compradora justifica el fet que encara no hi hagi hagut acord entre les dues bandes perquè no tenen la garantia que el grup inversor farà els pagaments en els terminis establerts (1,2 milions ara, 100.000 passat l'estiu i un milió d'euros més en abonaments semestrals en els propers quatre anys). El grup inversor -format pels germans Ricardo i Sebastián Pini, un tercer argentí, un resident dels Estats Units i un suís amb un fons d'inversió a Malta- assegura que són seriosos i que és fals que no puguin pagar, ja que tindrien capacitat per fer una injecció de capital immediata. Aquest context de desconfiança fa que, des de l'Argentina, s'estigui a l'espera que Josep Delgado mogui fitxa al llarg d'aquesta setmana. Mentrestant, s'està exercint un procés de reflexió en què hi ha molts interrogants sobre les voluntats de la propietat. Realment vol Delgado vendre's el club? Està esperant si els resultats esportius el condueixen a Primera Divisió? Aquestes preguntes no tenen, ara mateix, resposta. El cas és que el grup inversor argentí -que també podria considerar-se llatinoamericà i europeu- vol garantir que realment hi ha un interès en el trapàs i resoldre la situació en breu, sigui per bé o per mal.
Les negociacions no avancen i, si el grup inversor aconsegueix tenir proves que l'opció de Delgado per vendre (demanda explícita del seu entorn més directe) no és seriosa, la retirada serà immediata. L'excursió de Buenos Aires a Girona no va ser una decepció per a Pini i el seu auditor perquè sabien que podrien trobar-se qualsevol context inesperat. El que els va saber greu és que ells van estar tretze dies a la ciutat, amb un vol de tornada fixat per al dijous 29 (van plantejar-se avançar els bitllets pel dia 22) i que el tempo de la negociació el marqués la part venedora. L'auditor de confiança de Pini, contractat expressament per examinar els comptes de l'entitat blanc-i-vermella, va poder analitzar durant l'estada a Catalunya els comptes de Montilivi. I a més a més els possibles compradors demanen garanties que no hi hagi passius ocults. Volen evitar sorpreses i reclamacions de creditors no presentats en el concurs que hauria de finalitzar el 19 de febrer.
Els venedors diuen que no hi ha deute ocult, però el grup inversor no se n'acaba de refiar després d'analitzar antigues gestions. Quan semblava que les negociacions arribarien a bon port, el despatx d'advocats de Madrid que el grup inversor té contractat va redactar un contracte teòricament senzill d'entendre i bàsic. Aquesta va ser una petició dels venedors. Des d'aquesta part, s'ha apuntat que l'esmentat document a signar contenia onze fulls amb condicions per als venedors i només un paràgraf per als compradors.
El punt a complir de la part compradora es limita a pagar el preu acordat i garantir el pagament ajornat. No es va firmar res i ara tot està en punt mort. La postura del grup inversor es pot modificar segons evolucioni la setmana, però consideren que Josep Delgado hauria de moure fitxa aviat per no generar dubtes entre els creditors. Creuen que la persona que va aparèixer el 2010 per salvar el club hauria de valorar que hi ha un comprador disposat a pagar un preu (els ja esmentats 2,3 milions d'euros més una prima de 4 milions en cas de pujar a Primera aquest curs) que, des de la part compradora, es veuria com a considerable si es té en compte la delicada situació econòmica del club. De cap manera els compradors pujarien el preu final ni entrarien en una subhasta amb altres interessats perquè entenen que el preu actual de l'entitat és zero per culpa del deute i que l'import que ells estan disposats a pagar està per sobre de qualsevol expectativa raonable. El Girona afirma que hi ha un pla B en cas que no s'acabi formalitzant la venda. Els representants de la propietat asseguren que estan disposats a injectar diners, però també es plantegen guanyar temps demanant al jutge una pròrroga de dues o tres setmanes de la junta del dia 19.
