D'aquí a només dues setmanes, el pròxim dijous 19 de febrer, el Girona té una cita clau per al seu futur, al Jutjat Mercantil 1 de la ciutat, on el magistrat Hugo Novales els hauria de donar el seu vistiplau a la seva sortida del concurs de creditors per començar a veure el futur econòmic del club amb el mateix optimisme que l'esportiu. El guió ideal dels especialistes en concursos de creditors, i l'actual president del Girona n'és un, implica arribar a la cita del jutjat amb els vots favorables al concurs assegurats, i firmats davant notari, de la major part possible de creditors. Sobretots els més importants. I, de moment, el Girona té encarrilats acords amb la majoria però la seva falta de liquiditat econòmica li està complicant passar dels acords a les firmes. Ahir mateix, per exemple, era la data que el Girona tenia prevista per oficialitzar l'acord més important dels que ha aconseguit Rebled amb les seves negociacions: l'entesa amb Hisenda. A l'hora de la veritat la cita no es va ni concretar en ferm. Sense diners a la caixa del club, entre d'altres coses per pagar els endarreriments a jugadors i treballadors, és a dir, el corrent, no es podia anar a fer absolutament res a l'Agència Tributària.
A dins del Girona, de moment, les alarmes encara no s'han encès. Per al dia 19 de febrer encara falten dues setmanes -"i en aquest club les coses sempre s'acaben solucionant sobre la botzina" - i, almenys públicament, es parla de no haver d'arribar a la necessitat de demanar al jutge Hugo Novales una pròrroga per posar la junta de creditors un parell o tres de setmanes més enllà de la data fixada del 19 de febrer.
En aquestes dues setmanes que vénen el club necessita reunir els diners necessaris per presentar-se net i polit davant, primer, d'Hisenda, i després a la sala del mercantil. Amb Ricardo Pini i la seva gent retornats a Buenos Aires la via de la venda sembla més que complicada -pensar ara que pot aparèixer un altre grup i tancar la venda en pocs dies és gairebé utòpic-; i, per tant, avui dia el més probable és que la salvació del Girona depengui de trobar aquesta quantitat a dins mateix de l'actual Consell d'Administració. En altres paraules, que Josep Delgado torni a rascar-se la butxaca i posi els diners suficients per salvar aquest match-ball i guanyar temps per, a mitjà termini, acabar de trobar un comprador que li acabi fent el pes per traspassar-li el club que va comprar a Josep Gusó l'estiu del 2010.
Delgado havia expressat la seva voluntat de no posar més diners al club, però, en situacions límit sempre ha acabat ficant-se la mà a la butxaca per evitar que el Girona, que continua sent de la seva propietat, caigui en problemes que poguessin fer perillar la inversió que en aquests quatre anys ha fet a Montilivi .
Uns 380.000 euros
A priori, la quantitat que al Girona li faltaria pera afrontar amb garanties la sortida del concurs no és inabastable per a la propietat, però s'haurà de veure fins a on han aconseguit arribar el consell d'administració - hi ha una ampliació de capital en marxa-, perquè gent com el mateix vicepresident Patxi Otamendi sempre han defensat que no és obligatori vendre el club per salvar el concurs de creditors obert. Una opinió que també sempre han compartit els responsables de l'administració concursal del club, el despatx d'advocats Frade Gobeo.
Arribats a aquest punt s'hauria de veure quina és la quantitat exacta que encara li falta al club per sortir del concurs. Des de Montilivi, es parlaven d'un total de 380.000 euros entre endarreriments i pagaments pendents, però, en canvi, Ricardo Pini i el seu auditor, Flavio Scalabrin, aixecaven la xifra fins als 650.000. La xifra real es pot acostar més a la primera, perquè els argentins parlaven dels diners que faltarien per acabar la temporada sense generar deute. En canvi, els comptes del club són per salvar el concurs de creditors deixant per després veure com s'acabaria la temporada ja amb l'opció de desencallar l'arribada de la subvencions pendents que l'actual situació conscursal tenia bloquejades.
