Tots menys Juncà. Una setmana més, Pablo Machín té pràcticament buida la infermeria i l'únic jugador amb el qual no pot comptar és el lateral gironí, que segueix col·leccionant setmanes sense jugar. Aquests darrers dies, la seva absència en els entrenaments tornaven a fer saltar les alarmes. Una vegada més. Estava cantat que no viatjaria a Tenerife i ahir, el tècnic ho va confirmar. Com ha passat en d'altres ocasions, va parlar de les famoses sobrecàrregues, l'obstacle que ara mateix li impedeix estar al cent per cent. La lesió que va patir a la tardor ha quedat oblidada; el problema és que fa setmanes que la seva musculatura no es posa a to com tot el món espera. Però Machín va anar més enllà, deixant ben clar que Juncà és "el primer" que té ganes de tornar a jugar i que, com és evident, tot això l'està començant a afectar psicològicament. Això sí: va apuntar que el vestidor està amb el de Riumors, a qui no li falta suport. I va afegir que, si tot va bé, la setmana vinent se'l tornarà a reincoroporar amb el grup. A veure si, per enèsima vegada, per fi hi ha una bona notícia respecte a això.

No hi ha hagut cap passa enrere. Ni cap lesió inesperada. Juncà té el mateix que tenia la setmana passada. I l'anterior. Recuperat de la ruptura que va patir a principis de novembre, el problema del gironí és que la seva musculatura, sobretot a la zona del quàdriceps, no és capaç d'assumir totes les càrregues de treball a les que s'ha sotmès darrerament. És a dir: que Juncà té llum verda per tornar amb el grup, s'entrena, però s'acaba sobrecàrregant hi ha de tornar a aturar-se. "Després d'una doble sessió se li va contracturar el quàdriceps i li està costant bastant tornar al to normal", explicava Machín. "Sempre hem sabut què és el que tenia. Ha patit una cicatrització molt més lenta i, a l'hora de recuperar-se, ha patit certs endarreriments per culpa de les sobrecàrregues. Si deu futbolistes que han passat aquesta lesió ho han acabat superant, sembla que a Juncà li costa més", afegia.

Tot plegat, fa que Machín hagi hagut de prescindir del carriler en els darrers tres mesos. Però no només això, sinó que tot plegat també comença a afectar un jugador que veu que, faci el que faci, no se n'acaba de sortir. "Això és dur, és normal. Segur que l'experiència el farà ser més fort, millor professional i es coneixerà encara més a si mateix. Però és normal que estigui frustrat. Ara mateix, Juncà no es troba, anímicament, com a tots ens agradaria", revelava el tècnic, abans d'afegir que "som un equip i tots plegats estem mirant de donar-li forces. Sabem que amb només això no es recuperarà, però de ben segur que l'ajudarà".

Amb David Juncà, Machín s'ha trobat un cas molt similar al que va viure la temporada passada Felipe Sanchón. El davanter es va lesionar a mitjans de gener i no va reaparèixer fins que no van passar quatre mesos per un dolor a la cresta ilíaca que no li desapareixia. En aquella ocasió, el tècnic sorià solia repetir setmana rere setmana que no es "preocuparia" per Felipe fins que no el veiés "entrenant-se amb el grup". Una situació semblant a l'actual amb Juncà: "Quanta menys enrrgia perdi en dedicar-li temps a la seva lesió, millor per l'equip. Ja hi ha metges, fisioterapeutes i un recuperador que estan pendents d'ell cada dia. És un cas similar al de Felipe". Tanmateix, Machín no amagava que "com a entrenador vull a tothom en plenes facultats i Juncà és un home important. A més, primer som persones i després, futbolistes. Sempre em preocupo pels que no estan bé, tinguin el problema que tinguin. I em preocupo, i molt, per Juncà. És un futbolista important que, abans de lesionar-se, estava en línia ascendent". Amb tot plegat, va afegir certa dosi d'optimisme pel que fa al seu retorn: "Crec que està en el final del procés de recuperació. Entenc que la setmana vinent ja estarà amb el grup".