Mentre l'autocar del Girona esperava al llindar de l'estadi Heliodoro Rodríguez López, alguns dels jugadors aprofitaven per estirar les cames. D'altres, a dalt del vehicle, descansaven o la feien petar. L'un trucava per telèfon a un familiar, l'altre saludava els aficionats locals que reclamaven una samarreta o un autògraf. I Isaac Becerra, amb un somriure d'orella a orella i en una conversa distesa amb alguns membres de la premsa, deia la seva sobre si l'àrbitre Ocón Arraiz, al descompte, s'hagués atrevit a xiular penal en les mans involuntàries de Cifuentes a l'interior de l'àrea. "No passa res. L'hauria aturat i cap a casa", va exclamar. No ho deia de broma. Així ho pensava. És més, n'estava convençut. No només perquè el rendiment del porter en els llançaments des dels onze metres sigui més que notable, sinó perquè aquesta temporada el Girona s'ha convertit en un autèntic mur infranquejable. Correcte en atac, és en defensa on aquest equip treu matrícula d'honor. Ratlla la perfecció i així ho expressen els números. Després, a dalt, la pilota voldrà entrar o no, però aquesta plantilla té molt clara una cosa: defensant amb ungles i dents, l'èxit està assegurat. Amb aquesta premissa, els gironins no només són el tercer equip que menys gols rep, sinó que també s'han enfilat a la classificació fins a situar-se colíders, en una temporada de somni que l'equip vol coronar de la millor manera possible.
A Tenerife (0-1), el Girona no només hi va sumar la seva vuitena victòria a domicili (la quarta consecutiva), sinó que va quedar-se sense rebre ni un gol per dotzena vegada en aquesta lliga. Tot un mèrit, tenint en compte que s'han disputat 24 jornades, per la qual cosa Becerra no ha encaixat en la meitat dels partits d'aquesta competició. La dada guanya en importància encara més si es té en compte que és quelcom que, aquest curs, cap altre equip ha aconseguit. El Valladolid de Rubi segueix de prop els passos dels gironins (11 partits sense encaixar), com també el Betis i el Llagostera (10, cadascun), però cap és capaç d'arribar, a aquestes alçades, fins la dotzena. "És molt important el treball en defensa. L'equip ha demostrat que sap tancar els partits en el moment oportú i, sobretot, que defensivament està en estat de gràcia. No patim en excés, estem molt concentrats en aquesta faceta i pràcticament no concedim ocasions al rival", expressa el porter Isaac Becerra.
Fruit d'això són els 19 gols que el Girona ha rebut en tota la lliga, una marca excel·lent només superada pels 18 que han encaixat el Valladolid i l'Sporting de Gijón. "Personalment, veure aquestes xifres em motiva, però no només a mi. És un treball de tots, del grup. Res d'això seria possible si l'equip no defensés en bloc, des del davanter fins al porter. Si per alguna cosa ens caracteritzem és per ser un conjunt, un equip solidari al cent per cent en què el jugador sempre intenta donar un cop de mà al del seu costat. No ho dic només jo, sinó que ho demostren els resultats", assevera Becerra.
No li falta raó al porter. Són 12 jornades sense encaixar, 19 gols en contra en 24 jornades i només 5 derrotes, l'última es remunta al desembre. És més: durant aquest any 2015, el Girona no només es manté invicte, sinó que tan sols ha rebut 2 gols en contra (als camps del Llagostera i el Lugo). Una ratxa espectacular que ha permès als blanc-i-vermells plantar-se amb 47 punts i ser a tocar la permanència virtual quan tot just s'ha encetat el mes de febrer, una situació que ningú es podia imaginar ara fa uns mesos, quan la temporada oficial encara no havia arrencat. "El que estem fent és per treure's el barret. Aquest equip dóna la cara en tots els partits, la nostra ambició és immensa, sempre volem anar a més", indica Becerra. Tot i tenir la salvació a tocar i un gran marge de maniobra per lluitar per fites superiors, el porter llueix la seva habitual prudència quan se li qüestiona si lligar la permanència, a dia d'avui, és un objectiu que se li ha quedat petit a aquest Girona: "Nosaltres, al pic i a la pala. Partit a partit, com sempre repetim. Si sortim d'aquest guió ens equivocarem. Hem guanyat el Tenerife, doncs ara toca superar l'Sporting. I per això necessitarem el suport de la nostra afició perquè Montilivi s'ompli. Estem fent quelcom molt maco i molt gran i la nostra gent ens ha de donar aquell plus que necessitem per arrodonir-ho amb encara més victòries".
