Pere Guardiola no comprarà el Girona. De fet no n'ha tingut mai la més mínima intenció i veu amb mals ulls el que entén com una utilització del seu nom per part del Girona, i del seu actual propietari, per inflar el globus de la venda. El que diumenge, després de la victòria a Tenerife, el president Francesc Rebled intentava vendre com contactes molt avançats, arribant a donar les gràcies a Josep Delgado per haver escollit "l'opció que lidera Pere Guardiola, que segur que agradarà molt més als aficionats gironins que la de Ricardo Pini", ha quedat en poc més que fum, perquè el germà de l'actual entrenador del Bayern de Munic no té cap intenció de vincular-se ni professionalment ni accionarialment al club.
Guardiola, que coneix bé el Girona i els seus responsables perquè és el representant del director esportiu, Quique Cárcel, es va limitar a posar en contacte amb el club de Montilivi un possible grup inversor que li havia demanat aquesta gestió. Res més. Ni és el cap visible del grup comprador alternatiu a Pini, ni aterrarà a Girona amb gent vinculada al futbol català com havia assegurat Rebled. A partir d'aquí, creu Pere Guardiola, el Girona ha estat utilitzant el seu nom per donar més volada i atractiu a una possible oferta de compra per part d'un grup inversor que, avui dia, estaria negociant la seva entrada al club gironí amb els representants de Josep Delgado, de la mateixa manera que ho havia fet Ricardo Pini, sense que ell hi tingui res a veure. Ni ara, ni en futur.
El nou inversor extern interessat a comprar el Girona és també d'origen sud-americà. Es tracta d'una societat amb negocis arreu del món -a Suïssa n'hi té- però que a diferència del grup de Pini no es dedica a comprar i vendre clubs. O sigui, tot plegat ha fet que el procés de venda del Girona s'hagi convertit definitivament en una subhasta oberta.
Així, amb Ricardo Pini empipat per la subhasta que ha organitzat Delgado després de tenir-lo a ell i el seu assessor dues setmanes negociant a Girona, i sense l'element il·lusionador que comportava el nom de Pere Guardiola, el club blanc-i-vermell, torna al mateix punt on era la setmana passada, quan va començar una contrarellotge de dues setmanes per intentar aconseguir els diners que falten, 380.000 euros, abans de la junta de creditors del 19 de febrer al jutjat mercantil de Girona. Una data que ahir els actuals gestors de l'entitat ja intentaven endarrerir fent una petició formal al magistrat Hugo Novales, per guanyar temps per reunir uns diners que, en cas que no hi hagi venda, hauria d'assumir el mateix Josep Delgado. La setmana passada, l'empresari de Sarrià de Ter ja va fer saber que estava disposat a tornar-se a rascar la butxaca per assegurar la viabilitat econòmica d'un club que va comprar l'estiu del 2010 al gironí Josep Gusó i que, ara mateix, ocupa plaça d'ascens directe a Primera Divisió. Però la solució, de moment, a l'espera que es pugui concretar el traspàs en el futur, és guanyar temps com sigui.
Interès creixent
El Girona, tot i la seva delicada situació econòmica, és avui per avui una bona oportunitat per als inversors sobretot per la seva excel·lent trajectòria esportiva. L'equip de Pablo Machín lluitarà per pujar a Primera i malgrat tenir el segon pressupost més baix i arrossegar impagaments amb els jugadors, segueix allà, segon, pugnant amb clubs amb molta més tradició i història com el Las Palmas, l'Sporting, el Valladolid, el Betis i el Saragossa. A Montilivi admeten que han rebut dues ofertes, la de Ricardo Pini i la del grup sud-americà que va arribar a través de Pere Guardiola, però en aquestes darreres hores s'han multiplicat les trucades de possibles inversors, majoritàriament estrangers, preguntant per la situació. El fet que Delgado encara no s'hagi decidit i que els resultats esportius tinguin el Girona sota els focus ha fet ?alimentar l'interès, tot i que sense cap oferta concreta sobre la taula més enllà de declaracions d'intencions.
De moment el procés de venda no es resoldrà aquesta setmana i s'allargarà uns dies més. A quatre dies pel trascendental partit contra l'Sporting, segon contra tercer, la viabilitat no passa per la gespa. És als despatxos.
