Demà a les vuit del vespre el Girona té una cita amb la història. En joc hi ha només tres punts, és cert, però l'escenari i el rival són de pel·lícula. Més de 30.000 espectadors del Betis s'aplegaran al Benito Villamarín per rebre la visita d'un convidat sorpresa en la lluita per l'ascens a Primera. A l'estiu, el conjunt andalús era el màxim favorit a pujar. Ara, segurament també ho segueix sent tot i que la classificació el situï cinquè a dos punts del Girona. No n'hi ha prou. La pressió que recau sobre el Betis és màxima des del primer moment que va començar la temporada. L'ascens no és l'objectiu, sinó l'obligació. Julio Velázquez va ser víctima de la bogeria col·lectiva que envolta el Betis i va ser cessat quan l'equip ocupava la sisena posició. Pepe Mel, un home que coneix molt bé la casa, va agafar el relleu. Al mateix temps, hi va haver un canvi de president i Juan Carlos Ollero va obtenir el càrrec. De mica en mica els resultats han anat arribant però una aturada en sec les darreres tres jornades (tres empats) i la sortida a la llum pública de la presumpta compra per part de l'Osasuna dels centrals Amaya i Figueras els últims partits de l'any passat quan l'equip ja havia baixat han enrarit un ambient. ja de per si complicat.
Les dificultats de l'entorn bètic, les coneixen molt bé els diversos jugadors gironins que han vestit algun cop la samarreta bètica. Mingo (2001-04), Damià Abella (2006-10) o Lluís Llorens (1959-62) són alguns dels futbolistes de la demarcació que han vestit la verd-i-blanca. El silenc Marc Mas hi va ser l'any passat, en el seu cas amb el filial, amb qui va ascendir a Segona B.
Carles Domingo, Mingo, que recorda que a Heliópolis la pressió "cada any és altíssima". L'actual defensa de l'Hostalric, de 37 anys, va jugar 52 partits amb el Betis del 2001 al 2004 a Primera. "Érem a Primera i la pressió era de bojos. A Segona, ara, ha de ser pitjor. Allò deu ser una olla a pressió. Necessiten pujar sí o sí", explica Mingo. El jugador selvatà segueix sempre que pot la temporada del Girona i sempre que pot enraona amb el seu excompany al Nàstic, Jandro. També el defensa del filial Eloi Zamorano, natural d'Hostalric, el posa el dia. Amb vistes al partit de demà, Mingo té clara una cosa: "el Girona no té res a perdre". El fet de jugar fora de casa i davant un rival amb una exigència tan gran com el Betis, fa que per a Mingo, el Girona tingui opcions de fer un bon partit. "És molt difícil al seu camp però la pressió serà per al Betis. El Girona ha d'estar tranquil i saber que puntuar és un molt bon resultat", diu Mingo.
Més fresc té el record Marc Mas. El davanter silenc que aquest gener ha fitxat pel Badalona després de començar el curs al Guadalajara va jugar la temporada passada al filial bètic amb qui va ascendir de Tercera a Segona B. "El Betis és un club de Primera. Allà la gent ho viu molt i segurament això fa que la gent s'impacient i vulgui pujar abans d'hora", diu Mas. El davanter considera que el Villamarín és un "camp molt complicat pels rivals" però avisa que el Girona "ja ha demostrat que pot guanyar on sigui". Mas va coincidir la temporada passada amb jugadors que ara estan entre el primer equip i el filial com Varela o Caro.
Ni Mas, ni Mingo, ni Damià (actualment lesionat al Middlesbrough) ni tampoc Llorens (de l'Olot va passar al Madrid i d'allà al Betis i més tard al Còrdova) van vestir mai la samarreta del primer equip Girona. Sí que les ha lluït totes dues Iván Pérez. El davanter madrileny que va passar amb més pena que glòria per Montilivi (04-05) va jugar dos anys al Betis (97-99), amb qui va fer 4 gols en 27 partits.
