El 9 de març, d'aquí a quinze dies, es complirà un any de l'arribada de Pablo Machín al Girona. El club acabava de fulminar Javi López, el segon entrenador del curs després de Ricardo Rodríguez, arran de la golejada a la Nova Creu Alta contra el Sabadell (4-0) i semblava abocat a un descens irremeiable. L'equip era cuer amb 30 punts després de 29 jornades a 8 de la permanència que marcava l'Hèrcules. Més encara quan en els dos primers partits amb el tècnic asturià, l'equip va perdre contra el Múrcia (0-1) i l'Sporting (3-1). El desenllaç de la temporada és de sobres conegut. Machín va activar la plantilla i amb la introducció del sistema 5-3-2 va aconseguir una remuntada històrica que va acabar amb la celebració de la permanència la darrera jornada a casa contra el Deportivo (3-1). Segurament que ben pocs, per no dir ningú, haurien apostat no ja que el Girona se salvaria sinó que un any després, amb el mateix Machín a la banqueta i reduint el pressupost, estaria lluitant frec a frec amb Betis, Las Palmas, Sporting o Valladolid per l'ascens directe. Són 39 els partits de Lliga, comptant els 13 del curs passat amb els 26 d'enguany, que duu Machín com a entrenador del Girona i 69 els punts que ha aconseguit. A manca de tres jornades per completar una temporada sencera, el sorià és només a una victòria de batre els números de Joan Francesc Ferrer, Rubi, de la campanya 2012-13 en què el Girona va arribar als 71 punts.
Acabi com acabi aquesta temporada, Machín ja té un lloc a la història del Girona. La fita del curs passat i la il·lusió que ha fet retornar entre la massa social enguany per pujar a Primera Divisió l'han convertit en l'entrenadors amb millors números a Segona A. Un dinar al Mas Ros de Llagostera al costat dels aleshores director esportiu i secretari tècnic del Girona Oriol Alsina i Gerard Escoda i el seu representant va canviar-li la vida. L'agent li va comunicar que el Girona buscava entrenador i que es desplacés ràpidament per parlar-ne. Machín no s'ho va pensar dos cops. A l'estiu havia decidit posar punt i final a la seva llarga etapa al Numància i esperar ofertes per començar a volar sol. El Girona li oferia aquesta oportunitat. Tanmateix amb l'equip a 8 punts del descens i amb només 13 partits pel final de Lliga la proposta podia ser un regal enverinat. Machín es va encarregar d'evitar-ho amb una ratxa de 6 victòries (Alcorcón, Mirandés, Saragossa, Tenerife, Ponferradina i Deportivo de la Corunya), 3 empats (Hèrcules, Mallorca, Castella) i 4 derrotes (Múrcia, Sporting, Barça B i Recreativo de Huelva) que van evitar el gran desastre.
L'estiu passat, el sorià primer amb Oriol Alsina i després amb Quique Cárcel va ser part activa de la confecció de la plantilla actual. Fitxatges com els de Sandaza o Lejeune van ser peticions expresses seves i, tot i la retallada econòmica en la partida destinada a l'equip, el sorià va acabar completant un equip que està rendint a un nivell més que excel·lent. Tot i l'empat contra l'Sporting i la derrota al camp del Betis, el Girona continua ben viu en les seves aspiracions per intentar pujar de categoria. Ni és cap obligació ni tampoc era l'objectiu perquè després de com va anar l'any passat, tothom tenia clar que aquesta temporada, salvant l'equip, Machín complia amb escreix l'expedient.
Durant els 39 partits de Lliga que ha dirigit com a primer entrenador blanc-i-vermell, Machín ha aconseguit un balanç total de 20 victòries, 9 empats i 10 derrotes. A més a més, caldria afegir-hi les tres rondes de Copa del Rei en què ha participat l'equip aquest curs on els de Machín han superat el Tenerife (1-0) i l'Alabès (per penals després del 0-0) i van caure a Valladolid (2-0). A més a més, ha conduït també el Girona a la final de la Copa Catalunya en superar el Gavà i el Badalona. De la seva banda, els números de Rubi són lleugerament més bons. Això sí, amb tres jornades més. El tècnic maresmenc va aconseguir 21 victòries, 8 empats i 13 derrotes que van servir perquè el Girona po?gués disputar la històrica promoció d'ascens contra l'Alcorcón i l'Almeria. Durant els quatre partits de play-off, Rubi signaria una victòria, un empat i dues derrotes. A la Copa del Rei, el Girona 12-13 va caure a la primera ronda al Molinón contra l'Sporting, el dia que va debutar Pere Pons amb el primer equip blanc-i-vermell. Així, el balanç total de Rubi entre Lliga, Copa i play-off és de 22 triomfs, 9 empats i 16 derrotes.
El triomf 100
D'altra banda, el Girona continua sense arribar al centenar de victòries en aquesta etapa moderna a Segona Divisió. L'equip és només a una des que fa tres jornades va aconseguir la número 99 en golejar l'Alcorcón (3-0). Amb tot, el triomf es resisteix i ni contra l'Sporting a Montilivi (0-0) ni al Benito Villamarín (2-1) va arribar. Diumenge, el Girona ho tornarà a intentar en la visita del Numància a l'estadi. L'exequip de Pablo Machín no ho posarà fàcil ja que tot i empatar contra l'Albacete diumenge al vespre (1-1), està en un bon moment de forma i és un equip perillós a domicili. Els sorians recuperen un dels seus millors homes, l'hispanoveneçolà Julio Álvarez, que estava sancionat contra els manxecs però perdran pel mateix motiu el navarrès Íñigo Pérez, un altre jugador bàsic a l'esquema de l'entrenador Juan Antonio Anquela. El migcampista cedit per l'Athletic Club va veure la cinquena groga i no serà a Montilivi. Luis Valcarce, lesionat, és l'única baixa per lesió del Numància.
