Poc més de cinc minuts de joc s'havien disputat quan Portu estavellava una pilota a la creueta engaltant de primeres una bona centrada de Jorge Díaz. Era un clar avís que els manxecs no havien vingut a especular a Montilivi. Ara bé, de donar guerra a ser tan superiors com van ser, n'hi ha un tros. El repàs de l'Albacete als de Pablo Machín va ser monumental en un partit que confirma el mal moment dels blanc-i-vermells. La superioritat dels manxecs va ser màxima, com també l'empanada del Girona després de situar-se 2-0 al marcador en pràcticament els dos únics xuts a porteria, fets a més a més, per dos centrals (Lejeune i Richy). Els gironins, que mai van entrar en el partit, es van trobar amb un avantatge impensable que, tanmateix, deixarien esfumar en vuit minuts. El temps que van necessitar Keko i Pulido per igualar el partit (m.74 i m.82). El punt serveix perquè el Girona ampliï la distància amb el play-off però també demostra que a l'equip li comença a faltar la benzina i els recursos en la lluita de tu a tu amb els grans favorits a l'ascens directe. Sí. Era possible, per difícil que pugui semblar, fer-ho pitjor que el dia del Numància.
Després de la derrota i la mala imatge oferta a Ponferrada, els de Pablo Machín tenien l'obligació i el repte de refer-se. Com un coet va sortir l'Albacete al camp. Després del primer intent de Portu al pal, Jorge Díaz faria estirar Becerra amb un xut ras mal intencionat. Tal com va fer el Ponferradina, l'Albacete va situar al camp extrems ràpids i molts jugadors versàtils i amb arribada pel mig. La projecció ofensiva de Coris feia que els visitants li busquessin les pessigolles a l'esquena. La pilota i el perill el generaven els manxecs complint a la perfecció el que diuen tots els experts, que són un dels equis que més be juga de la categoria malgrat ser a la part baixa. L'Albacete tornaria a avisar amb un cop de cap de Rubén Cruz que Becerra salvava sobre la mateixa ratlla. Un xut llunyà de Granell va ser l'únic intent dels gironins en una primera mitja hora que semblava la continuació del partit de Ponferrada. Becerra tornaria a aparèixer per salvar un cop de Pulido a la sortida d'un córner que ja es veia a dins. Costava Déu i ajuda fer tres passades seguides mentre l'Albacete jugava a plaer. És més, ballava un Girona desconegut.
Gens bona pinta feia el partit. Però en futbol, ja se sap que dos i dos no són quatre. En la primera aproximació del Girona a l'àrea de Dorronsoro, Lejeune es va trobar una pilota morta després d'una acció de Sandaza per afusellar el porter manxec i situar l'1-0 al marcador. Un marcador tan positiu com injust pels mèrits d'uns i altres però que tancava la primera part de la millor manera possible per als interessos gironins. Moltes coses a corregir hi havia a la mitja part al vestidor blanc-i-vermell. El partit dels gironins estava sent més que fluix malgrat la victòria provisional i calia reaccionar per si l'Albacete començava a afinar la punteria.
Machín no va moure la banqueta a la mitja part però sí el dibuix tàctic. El tècnic va deixar Sandaza sol en en punta d'atac per reforçar el mig del camp amb Coris i Christian Alfonso a les bandes. Aday, de la seva banda, passaria al carril esquerre, fins llavors ocupat per Coris. Un 5-4-1 per mirar de tancar espais. Malgrat els invents, seria l'Albacete qui tindria la primera ocasió de perill. Seria Keko que, sol i a plaer, va enviar la pilota als núvols. Poca cosa havia canviat. L'escenari seguia sent el mateix de la primera part amb l'Albacete clar dominador del partit. És més, fins i tot en els primers minuts de la represa, els manxecs tenien embotellat el Girona al seu camp. Sandaza era una autèntica illa deserta en punta d'atac en una mostra que, amb una part per endavant, el Girona havia renunciat a dur la iniciativa i es limitava a buscar el contracop. Un ensurt de Paredes que salvaria Lejeune sota pals va fer decidir Machín a moure peces amb l'entrada de Felipe i Mata.
La millora del Girona no arribava però tal com va passar a la primera part, del no-res els de Machín tornarien a marcar. Seria en una acció d'estratègia en què Granell va cedir per a Richy perquè, amb un cacau molt llunyà, sorprengués Dorronsoro per fer pujar el 2-0 al marcador. Veure-ho per creure-ho. Els gironins, amb un partit dolentíssim, tenien tres punts al sac, però faltava lligar-lo. El partit feia baixada però després que entre Felipe Sanchón i Mata perdonessin la sentència, l'Albacete reduiria distàncies. Keko, dos minuts després del gol de Richy, culminava una contra i posava emoció al darrer quart d'hora. El 2-1 va tornar a donar ales a un rival que s'ho creia. A Montilivi ningú veia clara la victòria. Restava massa i el Girona seguia sense ser-hi. Els manxecs trobarien el premi a la sortida d'un córner quan Pulido remataria sol a gol davant l'escridassada de Becerra als seus. Per sort, només quedaven 8 minuts i l'Albacete no va culminar una remuntada que hauria deixat encara més tocat el Girona.
