Era una jornada per no fallar. Las Palmas i Betis havien ensopegat dissabte i, durant la tarda, Sporting i Valladolid no se'n sortien. L'escenari era ideal per a fer una urpada ben grossa a la classificació. A més a més, la visita del Sabadell, cuer de la categoria, es presentava propícia per tornar a sumar tres punts i donar una alegria a l'afició. No hi va haver manera. Els de Pablo Machín van deixar enrere les males sensacions dels darrers partits i van recuperar la intensitat de sempre. Una cosa només els va faltar, el més important. La salsa del futbol: el gol. Sense marcar i, sense pràcticament xutar entre els tres pals, és impossible guanyar. Una errada de Nauzet a pressió de Sandaza i un cop de cap al travesser de Ramalho van ser les ocasions més clares d'un Girona sòlid en defensa però sense idees en en atac. Un balanç insuficient per doblegar el darrer classificat de la categoria que, tal i com va passar la temporada del "play-off" de Rubi, amb el Xerez va tornar a fer la guitza al Girona. Montilivi va ovacionar els seus homes al final del partit valorant l'esforç però conscients que amb el 0-0 definitiu, acabaven de deixar escapar un tren dels que porten molt amunt. En canvi, el Sabadell va marxar ben content amb el punt que, tot i això, no li serveix per deixar la cua de la classificació.

La victòria del Saragossa al migdia obligava encara més el Girona a sumar els tres punts per fer un pas de gegant tant per lluitar per l'ascens directe com per assegurar-se el play-off. Veient que les darreres jornades al Girona li havia faltat quelcom, Machín va apostar ahir pel factor Jandro d'entrada. El mitjapunta de Mieres va tornar a la titularitat però, com l'equip, no va tenir la fluïdesa habitual. També van tornar Coris i Felipe Sanchón en detriment de Christian Alfonso i Cifuentes. El partit va començar mogut. La necessitat dels visitants, animats en tot moment per una atapeïda representació de la seva afició, va fer que trepitgessin força l'àrea de Becerra els primers minuts. Res important. Va ser Sandaza qui, en la seva pressió a Nauzet Pérez, a punt va estar d'obrir el marcador. El rebot a la cama del davanter va acabar amb la pilota llepant el pal.

El Sabadell acumulava molts homes al mig del camp i a la zona de tres quarts però no aconseguia connectar amb Aníbal. El Girona arribava amb més claredat i Coris tornaria a posar a prova Nauzet. El de Tossa de Mar i Aday es projectaven amb relativa facilitat per les bandes i el Girona començava a ser l'amo del partit. La pressió local asfixiava un Sabadell que no trobava la manera de sortir amb la pilota jugada. Eren bons minuts dels locals que amb Sandaza i Felipe Sanchón molt actius rondaven el gol amb insistència. Un parell de xuts allu?nyats, ben intencionats per damunt del travesser de Felipe i Coris van ser els darrers intents gironins de la primera part.

La represa va començar amb el mateix guió que la primera. El Girona ben posicionat al camp i el Sabadell, més amb el cor que el cap, buscant l'àrea de Becerra. Les ocasions també escassejarien caldria esperar que Aníbal, de cap, enviés la pilota fora amb tot al seu favor a la sortida d'un córner, per animar una mica un partit intens però sense salsa. A punt estaria d'estrenar el marcador el Girona en una acció a pilota aturada. Ramalho va rematar al travesser una centrada de Granell i en el refús no va poder precisar.

Montilivi començava a engrescar-se i a acompanyar el seu equip cap a la victòria. Estava costant però la il·lusió de lluitar per l'ascens a la màxima categoria -els resultats de la tarda seguien acompanyant- requeria un darrer esforç. El Girona buscava amb insistència la manera de perforar la muralla defensiva d'un Sabadell que, amb Gato i Collantes despenjats a les bandes, no renunciava a sortir amb perill al contracop. Sandaza, desaparegut molts minuts, apareixeria per inventar-se una jugada individual molt clara que desferia un defensa rival.

No hi havia manera. Machín va decidir moure peça a manca d'un quart d'hora per al final del partit fent entrar Christian Alfonso i Eloi Amagat al camp a la recerca de més idees. L'empat no era bo per al Girona i era el menys dolent per a un Sabadell que començava a perdre temps descaradament. També entraria Mata, la darrera carta d'un Machín que es desesperava des de la banqueta veient com els seus homes no aconseguien doblegar el cuer. A l'altra banqueta Mandiá renunciava definitivament a la victòria amb l'entrada del central Martí Crespí per Aníbal. No hi hauria temps per a res més. El Girona no aconseguiria tenir l'última ocasió de gol i el Sabadell, amb un xut de falta de Collantes a la barrera, esgotaria el seu darrer cartutx d'un partit nul.

Malgrat recuperar l'esperit competitiu mostrat tot el curs i oblidar els darrers mals resultats, el 0-0 final deixa una sensació d'oportunitat perduda. El costat positiu és que el Girona s'acosta a tres punts del líder Betis; el negatiu, que el Ponferradina (7è) se situa a vuit.