Ningú va dir que seria fàcil. La diferència de categoria, en partits així i davant un rival més que motivat i empès pel seu públic, queda reduïda a la mínima expressió. Més, quan no estàs acostumat al terreny de joc i quan has de jugar amb un equip experimental, fent un poti-poti de titulars amb suplents i joves del filial. Davant de tot això havia de lluitar el Girona si volia proclamar-se campió de la Copa Catalunya. Contra tot això, i també contra un Europa que es prenia la cita com el partit de la seva vida. Empès pel seu públic, va sortir a mossegar, a lluitar cada pilota com si fos l'última i a deixar-s'hi l'ànima. No és que el Girona no ho fes; guanyar, l'equip de Machín ho volia, però es va trobar amb un adversari que no li va cedir ni un pam de terreny i que, a més es va avançar al quart d'hora. Ja havien avisat amb dos xuts de Guzmán i Poves que havia refusat Palatsí, però els escapulats van trobar el premi a la insistència en una falta lateral que el central Alberto va rematar amb el cap i sense oposició.

La reacció gironina era una obligació imperiosa però a l'engranatge li va costar començar a funcionar. Sense variar ni una mica el seu dibuix perenne (5-3-2), les novetats van ser les peces que va introduir el cos tècnic. Jandro, el més clarivident del primer temps, va ser titular; com també Jaime Mata i Richy. Aquest últim, va ocupar la plaça de Pablo Íñiguez, que havia patit molèsties a l'entrenament matinal. La resta, homes menys habituals com Cristian Gómez, Christian Alfonso i Juanlu Hens; o també nanos del filial com Eloi Zamorano i Marc Rovirola. El resultat: un joc intermitent, sense massa clarividència, amb abús de la passada llarga i arribades amb comptagotes. Una, ja després del gol local, de Juanlu que Rafa Leva va evitar amb la mà. I a cinc minuts per al descans, un llançament de falta que Jandro va enviar prop de l'escaire sense gaire fortuna.

Amb la resta de la plantilla mirant-s'ho des de tribuna, ben a prop de Ricardo Pini i la seva colla, lluny de reaccionar, el Girona va sortir imprecís al segon temps. Més amb el cor que no pas amb el cap, lluny de posar-hi calma i de buscar l'empat amb seny, va encomanar-se del ritme elèctric d'un Europa que anava amb una marxa més. Els graciencs jugaven més en camp contrari que no pas a l'inrevés; el mig del camp format per Cristian Gómez, Rovirola i Jandro gairebé no existia. O no li arribaven pilotes, o quan tenia l'esfèrica no acabava de connectar amb encert amb els homes més avançats. Mentrestant, l'Europa anava a la seva i mirava d'aprofitar qualsevol jugada per ampliar l'avantatge. En un servei de la cantonada, una canonada des de l'interior de l'àrea la va treure un defensor quan s'havien disputat 52 minuts. A l'altra àrea, era Cristian Gómez el que ho provava amb una rematada forçada que no arribava a bon port. Una acció va resumir els primers compassos del segon acte: enganxat a la línia de banda i pressionat per dos jugadors del Girona, Poves i Ignacio van escapar-se dels seus contraris amb una filigrana que va arrencar els aplaudiments de l'afició. La jugada va acabar amb córner i allà, l'Europa va donar una nova estocada que, vist el panorama, semblava definitiva. Amb la pilota penjada al cor de l'àrea i sense que Palatsí s'atrevís a sortir, Poves va ser el més murri i va connectar amb el cap una rematada que es convertiria en el 2-0 (min. 63).

De temps per reaccionar n'hi havia, però fins al moment els gironins havien mostrat ben pocs arguments per creure en la remuntada. Per si de cas, Richy ho va intentar al 68 amb un cacau de falta que Rafa Leva va refusar amb dificultats. Va haver de ser en una jugada individual, una genialitat de Christian Alfonso, quan el Girona va tornar a entrar a dins del partit. En el millor moment de l'Europa, quan el quadre de Pedro Dólera més s'agradava i quan el públic xalava de valent, el davanter blanc-i-vermell va collir una pilota a tres quarts de camp, es va colar a l'àrea ajudat d''un rebot i va batre Rafa Leva amb un xut creuat que va entrar amb una mica de suspens. Quedava un quart d'hora i tot estava obert. Machín, per si de cas, va fer un triple canvi donant entrada a Granell, Coris i Adrián Hernández (curiosament, aquest últim va jugar amb la samarreta de Pablo Íñiguez, que no estava ni convocat).

A l'hora de la veritat, l'Europa va saber aguantar sempre les tímides aproximaci0ns del Girona, que tot i posar-hi empenta i ganes i de prémer l'accelerador al tram final, pràcticament no va arribar a inquietar Rafa Leva tret d'una rematada de cap al descompte que va fregar el pal dret del porter. Tot plegat, mentre Dólera anava esgarrapant segons a base de canvis i l'afició, que cada cop ho veia més clar, celebrava el tercer títol de campió de Catalunya d'un club que milita a Tercera.