"En principi no és normal tenir un equip com el Girona per davant nostre, però sempre surt un Eibar". Són paraules d'ahir mateix el director esportiu del Valladolid, Braulio Vázquez, analitzant les opcions d'ascens del seu equip que, actualment, és a 6 punts dels gironins. La diferència entre el Valladolid i el Girona en l'aspecte històric, social i sobretot econòmic és abismal. El Girona perd també totes les comparacions possibles amb el Betis, l'Sporting i el Las Palmas tret d'una, l'esportiva. El conjunt de Pablo Machín ha aconseguit igualar l'enorme desnivell de potencial respecte a aquests grans clubs al terreny de joc on ha demostrat que pot fer-los la guitza i, a manca de sis jornades per al final, opta a pispar-los una de les dues places d'ascens directe.

Són moltes les claus d'aquest Girona sense gaires noms però amb un grau d'implicació altíssim dels seus jugadors. L'esquema 5-3-2, la solidaritat, l'esperit i la fe dels jugadors ha permès al club estar lluitant amb equips que disposen de grans individualitats. En atac, els davanters Fran Sandaza (12), Jaime Mata (7) i Felipe Sanchón (10) tenen uns números més que notables (29), semblants als de l'Sporting (27), Las Palmas (25) o Valladolid ( 27) però lluny dels 45 del Betis que es reparteixen Rubén Castro (25), Molina (15) i Rennella (5).

Ara bé, la diferència favorable al Girona es troba al darrere. Tant per la seguretat defensiva que estan exhibint els Becerra, Cifuentes, ?Richy, Lejeune, Ramalho i companyia com per la seva aportació ofensiva. Vet aquí un altre dels secrets d'aquest Girona: els registres golejadors dels seus defenses. I és que entre ?Richy (4), Ramalho (2), Lejeune (4) i Juncà (2) sumen 12 gols. Un xifra molt a tenir en compte i que ha ajudat i molt que l'equip es mantingui en aquesta situació de privilegi durant tot l'any. De fet, comparant-la no només amb les dels rivals directes en la lluita per pujar Primera, sinó amb la resta d'equips de la categoria, hom pot observar que el Girona té amb diferència, la línia defensiva més golejadora de Segona A. Només el Numància s'hi acosta una mica, amb 8 gols. Curiosament, l'exequip de Pablo Machín, el qual en el seu darrer any a Los Pajaritos ja va aconseguir que els dos centrals sumessin 9 gols (Juanma 7 i Regalón 2).

El tècnic sorià és un dels artífex que els seus defenses vegin porteria amb tanta facilitat a causa de la seva dèria i fixació per les accions a pilota aturada i d'estratègia. I és que, tret dels dos gols de Juncà i del de Lejeune contra l'Albacete, els 10 restants han arribat tots en accions de pissarra o de llançaments de falta (Richy 2). "El míster confia en nosaltres i hi fa especial incís. Hi dediquem moltes hores", explica Ramalho. "És un número força alt per a una categoria en què l'estratègia dóna molts de punts", recorda Richy. El basc confessa que aquesta ratxa dels defenses ha provocat també una "sana disputa" particular entre els tres centrals titulars. "És una bona disputa per a l'equip. Fins fa poc, en Richy era el que en duia més i en Florian cap. Ara, en Florian m'ha avançat, per tant, a veure si en faig un parell més per atrapar-lo", diu Ramalho que recorda que "és molt bo per a l'equip" aquesta competència.

No s'acaba aquí el rècord. I és que els 12 gols dels defensors del Girona superen també qualsevol registre d'equips de Primera. Ni Barça (9), ni Madrid (7), ni Atlètic (7), ni Sevilla (6), ni València (10) igualen els 12 gols del Girona. L'Elx (9) és qui més s'hi acosta.