El penal el falla qui el tira, diu un dels molts tòpics del futbol. I també els fallen els millors del món. Messi, sense anar més lluny. O Cristiano Ronaldo dissabte passat, en una errada que li ha acabat costant l'adéu definitiu a la Lliga al Real Madrid. Però, en el futbol també hi ha moments puntuals que poden canviar la història d'un club. I el penal d'ahir ho hauria pogut ser. No es podia fallar. Calia tirar-lo amb l'ànima. Amb la força que empenyien des de les grades els més de 8.000 aficionats gironins que van acudir a Montilivi.
Res garanteix que, transformant el penal, el Girona hagués pogut aconseguir la victòria en els més de deu minuts que faltaven. Ni tan sols que el partit no s'hagués acabat perdent. És probable, que no sé si possible, que Pablo Machín deixés tirar el penal a Jandro perquè, en una matinal sufocant, era el que estava més fresc. Tindria la seva lògica. Però Jandro, malgrat que molts aficionats gironins viuen ancorats en la nostàlgia, porta dos anys sense frescor. Un penal es pot fallar o parar-lo el porter, però no es pot llançar més malament i amb la pilota rodant a càmera lenta. Com el que també va fallar Jandro a Mallorca fa un any i mig. Els anys no passen en va.
