Diumenge vinent, 7 de juny, Girona pot convertir-se en ciutat de Primera Divisió esportivament parlant. L´equip s´ho ha guanyat per mèrits propis. Jugadors, tècnics i afició porten somiant amb l´ascens des de fa mesos. Ara, pràcticament ningú recorda el gol d´Alfredo Ortuño en la penúltima jornada de la temporada passada al Toralín contra la Ponferrada (1-2), on de no haver sumat els tres punts, l´equip hagués perdut la categoria. La permanència es va segellar una setmana més tard a Montilivi amb un sòlid triomf contra el Deportivo (3-1). Un any més tard, Montilivi torna a tenir una cita amb la història. Aquest cop, però, la situació serà ben diferent. El Girona té a les seves mans, convertir-se en equip de Primera Divisió. Noranta minuts separen ara mateix, l´equip de Pablo Machín de fer realitat el somni. L´afició sap que no es pot deixar escapar una oportunitat com aquesta. Ningú, absolutament ningú vol haver de jugar el play-off. Tocar l´èxtasi està ara més que mai a l´abast. Precisament per això, molts van voler seguir el partit d´ahir al camp del Mallorca (0-1) des de bars de Girona, i pobles d´arreu de la província. Unes 150 persones també es van reunir a la sala 9 dels cinemes Albèniz per seguir el Mallorca-Girona, emès en exclusiva per Canal+.

Al descans, mentre la gent anava a comprar crispetes i beguda, socis i aficionats del Girona, es lamentaven dels dos gols de l´Sporting que acabaria guanyant el Sabadell sense problemes (2-0). Ramon Ventura, soci 175 del Girona, assegurava que malgrat que «no estem fent el joc que hauríem de fer, confio plenament amb l´equip. Estic segur que acabarem guanyant». De raó, no n´hi va faltar. El gol va acabar arribant. Un cop més, el davanter de Toledo, Fran Sandaza va enviar l´esfèrica al fons de la xarxa per seguir somiant. El gol es va celebrar amb crits de «a Primera, oe, a Primera, oe». No n´hi havia per menys. Ahir, durant tot el dia, van ser moltes les persones que van passejar-se amb la samarreta del Girona, com a mostra de suport a un equip que cada jornada que passa segueix fent història. A la mitja part, Joan Rigall, soci número 1.962, admetia que «hem de solucionar el resultat com sigui. L´Sporting va guanyant, i nosaltres hem d´arribar a l´última jornada depenent de nosaltres mateixos», per afegir que «aquesta temporada és històrica. Segurament no ho veurem mai més. No hem pogut anar a Mallorca per diversos motius, però sempre seguim el Girona, evidentment el volem veure a Primera». Per la seva part, Caritat Puig, sòcia, 2.792, es mostrava optimista. «Ara l´Sporting ens iguala en tot» deia al descans, «però hem de tenir confiança. Això és l´única cosa que no hem de perdre». Samarretes blanc-i-vermelles, banderes i bufandes van ser els articles més utilitzats per donar suport des de la distància a jugadors i tècnics.

Un altre punt neuràlgic va ser el Bar 106, seu de la Penya Immortal de Girona. Allà , gairebé un centenar de persones van celebrar la victòria que deixa el Girona a un pas de Primera. Des de lluny, els crits de «Girona, Girona» eren una mostra evident de la passió que desperta l´equip de Pablo Machín. A dins, ambient, molt d´ambient. També molta tensió. Sobretot amb la segona targeta groga de Carles Mas (m.74) que deixava el Girona amb deu. Només dos minuts més tard, l´eufòria va esclatar quan Fran Sandaza va fer el gol, conscient que aquesta diana tornava a deixar l´ascens a Primera, únicament i exclusivament en mans del Girona. Fins al xiulet final els decibels van anar en augment. També els nervis, i, és clar, el patiment. Sobretot cada vegada que el Mallorca s´apropava a la porteria defensada per Becerra. Com se sol dir en aquestes ocasions, el partit va entrar en una dinàmica no apte per a cardíacs. Cada vegada faltava menys, la tensió era màxima. Molts dels seguidors, fa anys que segueixen el Girona, i ara saben que el seu Girona acaricia la Primera Divisió. Veure a Montilivi, Barça, Madrid, València, Sevilla, Espanyol... està cada cop més a prop. Mentrestant, el gol de Sandaza seguia donant els tres punts a un Girona que la setmana vinent tampoc podrà disposar de Richy, que també va acabar expulsat (93´). Amb el xiulet final, l´afició es va alleugerir per moments. Josep Garolera, membre de la Penya Immortal, admetia que «amb el triomf ho veig molt bé. Diumenge Montilivi ha de rebentar». Sobre l´ascens, Garolera admetia que ara mateix en no dependre de ningú més, veig la Primera com una cosa molt factible. El Lugo és un bon equip, però la il·lusió de jugadors, tècnics, afició, i de tota la ciutat s´imposarà». Lluis Reixach, assegurava que «l´ascens és ara qüestió de l´afició. Els jugadors ja ho han fet tot. Ara hem d´omplir Montilivi. Suposo que la ciutat respondrà. Montilivi ha de quedar petit. Si la gent s´hagués animat abans, ja seríem a Primera» sentenciava.

Molts eren els aficionats que coincidien després del partit que amb la victòria a Mallorca, l´ascens a Primera és només qüestió de paciència. «Si aquest any no pugem, tardarem molts anys en tornar a tenir una oportunitat com aquesta» deia un altre. Hi havia fins i tot qui s´atrevia a dir que «això ja està decidit. Falta el partit contra el Lugo, però crec que ja som equip de Primera». Com que l´Sporting no va fallar, el Girona no va poder celebrar l´ascens a Primera Divisió, i ara s´ho haurà de jugar en un cara o creu diumenge vinent a Montilivi. L´afició espera impacient que arribi el dia 7 de juny, per poder celebrar l´ascens a la plaça Catalunya, on ahir finalment no hi va haver celebració. Al final, els membres de la Penya Immortal van voler celebrar la victòria amb petards, traca i molt cava. Diumenge, esperen poder fer el mateix, aquest cop, però, des de Montilivi. Serà sinònim que el Girona s´haurà convertit en equip de Primera Divisió.