«Si algú està convençut que el Lugo regalarà els tres punts al Girona s'equivoca moltíssim»

Els que en seguim l'actualitat, sabem que el Girona arriba molt motivat a l'últim partit. Cansat, com tots els equips, però amb tota la il·lusió del món de pujar a Primera. El que desconeixem és com es presentarà el Lugo a la cita. Qui millor que vostè per fer-me'n cinc cèntims.

Nosaltres, com el Girona i tots els equips, també acumulem el cansament després de tants i tants mesos de competició. Les forces arriben ben justes... Se'ns ha complicat una mica el darrer tram de la Lliga, tot i que volem donar la cara a cada jornada. Per l'afició, perquè el tècnic no seguirà, perquè molts jugadors no continuaran... Volem fer-ho el millor possible. Ens devem al club i tot el món busca el millor per a ell mateix. El nostre objectiu està aconseguit, però el prestigi també compta i no és el mateix quedar en una o altra posició.

S'encara de la mateixa manera un partit en què hi ha quelcom en joc que un en el qual l'equip de torn ja no hi té res a dir?

Evidentment, hi ha diferències. La motivació del Girona serà la màxima i això ningú ho dubtarà. És normal, hi ha un ascens en joc!?Nosaltres, esportivament, no ens hi juguem res i segurament no tenim el mateix nivell de motivació. Però no és el mateix acabar quinzè que fer-ho el dotzè. Perquè com més equips per sota millor i per moltes altres coses més. La nostra professionalitat és el que posarem al damunt de la taula el diumenge.

«Professionalitat». La paraula màgica de les últimes jornades.

Sí, sol passar. Aquests últims partits sempre donen per a moltes coses. Pel que ha passat en altres temporades i sobretot pel que es diu. Trobo que, molts cops, és més la pel·lícula que es munta la gent que no pas el que passa realment. El nostre treball, sigui el partit que sigui, sempre és el mateix. Amb això, el que vull dir és que probablement en l'àmbit motivacional no hi haurà comparació entre nosaltres i el Girona, però que sàpiga la gent que el Lugo no anirà a Montilivi d'excursió. Ens devem a un club i a l'entitat, com més es guanyi, millor per als seus interessos. Per això volem lluitar fins a l'última jornada.

Si ja és especial per a vostè tornar a Montilivi, encara ho serà més fer-ho un dia en què es viurà una autèntica festa a les graderies?

Sí, segur. Sempre em dóna una gran alegria poder tornar a Girona, perquè allà hi he passat quatre anys fenomenals i hi guardo grans amics. Serà especial, hi haurà un ambient molt maco i esperem fer el millor partit possible per acomiadar bé la temporada.

Quan hi va tornar l'any passat va encaixar sis gols i el seu equip va caure golejat. Ganes de treure's aquella espina?

Més que una espina, allò va ser un resultat molt dolorós. Però no només per a mi, sinó per a tot l'equip. A ningú li agrada encaixar un 6-0 en contra. A?més, vaig haver de sentir comentaris molt desagradables...

Què vol dir?

No, prefereixo guardar-m'ho per a mi. No és el moment ni tampoc el lloc per dir-ho. A?més, jo ho he donat tot al llarg de la meva carrera esportiva i és al Girona on més ho he fet. Escoltar segons quines coses fa mal... Tornant al partit, aquell 6-0 va ser dolorós, però no és cap espina. També m'hauria dolgut rebre sis gols contra l'Alcorcón, per exemple. Aquella tarda vaig fer-ho el millor possible.

Considera que el Girona mereix pujar a Primera?

Si puja és perquè ho haurà merescut. Ningú li ha regalat res i si acaba a Primera, serà perquè realment s'ho ha guanyat. Ara ja no descobriré res. El que ha fet aquest vestidor és increïble i el mèrit és de tots. Han fet una temporada que s'escapa del que és comú. Si pugen, rebran el nostre aplaudiment merescudament.

Com es juga a un equip que està a punt d'aconseguir quelcom tan important com un ascens?

Aquesta mena de partits sempre són complicats. Sembla que el rival de torn no s'hi juga res, però no és així. Sense anar més lluny, el Mallorca, la setmana passada, va anar a guanyar partit. Ells no els van regalar els punts, doncs nosaltres tampoc ho volem fer. Si algú espera que el Lugo regalarà els tres punts al Girona, està molt equivocat. Ara, això no vol dir que no estigui content pel que està fent aquest equip. I si a algú li fan mal les meves paraules, més no hi puc fer.

Tem que se'l pugui assenyalar amb el dit pel seu passat a Montilivi si al final vostè juga i el seu equip perd?

No és que ho temi. Però em sap greu tot plegat. Durant aquests dies, a les xarxes socials he rebut reaccions de tota mena:?gent que m'anima, però també gent que m'insulta o que em demana que ens deixem guanyar. Sembla que el Lugo sigui el jutge d'alguna cosa i no és així. És un capritx del calendari haver-nos emparellat amb el Girona en l'última jornada. Ens podríem haver enfrontat en qualsevol altre cap de setmana i res d'això hauria passat. Si el Girona ens guanya o empata i acaba pujant, ho haurà fet per mèrits propis. No pas per demèrits del Lugo. I?si és al revés, el que haurà estat millor és l'Sporting. Nosaltres lluitarem per tancar la temporada amb 51 punts. Ens tocarà jutjar perquè el calendari és així, però no som jutges. Ho hauria pogut ser el Betis, l'Alcorcón o el Matalascañas, per dir qualsevol cosa.

Ara fa una volta, després del partit de l'Anxo Carro, s'imaginava que el Girona tindria a tocar l'ascens a Primera?

Sincerament, no m'ho imaginava. Vaig veure un gran Girona, però quedaven moltes jornades i no em pensava pas que les aguantaria allà a dalt. Ha fet una temporada espectacular i em trec el barret. Crec que no m'equivoco si dic que ben pocs s'imaginaven que lluitaria fins al final per pujar. Sé com n'és de dura aquesta Lliga i que sempre hi ha sotracs. El Girona ha demostrat una fortalesa brutal. La seva convicció és a prova de bombes. El que han fet és molt i molt difícil.

Veient-ho des de la distància encara li cou més no haver aconseguit l'ascens amb el Girona ara fa dues temporades?

Sí. Res del que passi em traurà la ràbia de no haver-ho pogut aconseguir llavors. Si puja, me n'alegraré moltíssim pel Girona i pels companys que allà segueixen. Però la ràbia no em marxarà mai. Aquella era la meva última oportunitat de jugar a Primera. O?potser una de les últimes. Tots els que ho van viure sabran del que parlo. Els que continuïn d'aquella fornada i pugin, seran molt afortunats. Però encara tinc aquella espina dins meu...

Aquesta temporada s'ha anat intercanviant de papers amb José Juan, l'altre porter de la plantilla. Com ho ha portat?

Prou bé. És molt comú la rotació de porters amb Quique Setién a la banqueta. El hàndicap que he patit aquest any ha estat una lesió a la mà que m'ha tingut tres mesos de baixa. Això m'ha pesat. Ara, he tingut la fortuna de poder-me reincorporar a la dinàmica de grup amb encert. I?no només això:?he acabat jugant, m'he trobat prou bé i m'encantaria poder continuar jugant. Si pot ser al Lugo, un club que considero modèlic i que està al costat de casa meva, doncs millor.

Jugarà a Montilivi?

He jugat els tres últims partits, però això mai se sap. Prepararem la setmana com sempre i veurem què és el que escull l'entrenador.

Vostè acaba contracte. Pel que deia, veig que la seva intenció de seguir és ferma.

Sí, però no en sé res del tema. Hi ha hagut un canvi de mans al club i sembla que la direcció esportiva variarà. Estic a l'espera que em di?guin alguna cosa. Jo vull seguir;?la terra tira molt i aquí estic a casa.

No li pesaria haver de tornar a fer les maletes i marxar?

Sí, sobretot perquè estic a la meva terra. I com a casa, enlloc. Ara bé, sóc professional, encara em veig amb molt de futbol i tinc ganes de seguir. Vaig estar 8 anys fora de casa i mai se sap on s'estarà la ?temporada vinent. Tampoc li dono massa voltes. Aquest any m'he trobat bé, al mateix nivell que companys i rivals. Per què no seguir jugant?