Posat el punt i final a una temporada irregular, amb 1.200 minuts a les botes i sense marcar cap gol, Ferran Corominas (Banyoles, 1983) desconnecta de tot plegat als Estats Units, lluny del xivarri i de tot plegat. Una distància, això sí, que no li impedirà seguir el diumenge el transcendental partit que el Girona jugarà contra el Lugo per pujar a Primera. Coro veu el seu exequip molt fort, li desitja tota la sort del món i de passada li dóna algun consell si acaba jugant a la màxima categoria.

La primera pregunta és obligada. Veu aquest Girona com per pujar a Primera?

Sí, i tant. El veig súper bé. M'ha sorprès moltíssim.

I això?

Sincerament, al principi ja veia un equip molt fort, amb ganes i també il·lusió. Però pensava que la plantilla no seria capaç d'aguantar el tram final de la competició per mirar de lluitar per l'ascens directe. Per això dic que m'ha sorprès;?perquè hi ha arribat i ho té a l'abast.

Què me'n destaca, d'aquesta plantilla?

Que són un equip, principalment. Juguen amb moltíssima intensitat i el sistema (5-3-2) funciona a la perfecció. Sobretot destaco Cifuentes i Juncà, que no paren a totes dues bandes, amunt i avall. Són un equip, com he dit; això és molt difícil de superar. I la seva competitivitat...

Vostè ha viscut un ascens. El va viure amb l'Elx fa dues temporades. Què se sent en un moment així?

Va ser increïble. De les millors emocions que he viscut mai en el futbol. Possiblement, ho podria comparar amb la vegada que vaig guanyar la Copa del Rei vestint la samarreta de l'Espanyol. La nostra afició ho estava esperant des de feia molts anys i, quan ho vam aconseguir, la veies contentíssima. I no només això, sinó també tot el que suposa poder jugar a Primera per la institució i els jugadors.

Aquest diumenge, encara que estigui de vacances, seguirà el partit del Girona?

I tant! No me'l penso perdre per res en aquest món!

Si al final s'aconsegueix pujar a Primera, vostè que hi té experiència quin consell podria donar a la institució?

Sobretot, que els que porten el club no es tornin bojos i que facin les coses tot tocant de peus a terra. S'han vist molts casos d'equips que arriben a Primera i que malgasten els diners no només amb els fitxatges, sinó també ampliant el camp o amb moltes altres coses. Després arriben els descensos, les desaparicions... S'ha d'anar amb compte. Al Girona li aconsello molta tranquil·litat i treballar amb seny.

Ja té clar què és el que farà la temporada vinent?

De moment, no. Ara mateix estic desconnectant de tot plegat, que després de tants mesos de competició va molt bé. Amb el meu futur ja es veurà. M'ho vull prendre amb calma, sense presses.