És la roda de premsa que mai havia volgut protagonitzar. Segur que, hores abans, o potser durant la setmana, s'havia imaginat ben feliç, atenent els periodistes com l'entrenador d'un nou equip de Primera. Però el futbol és tan cruel i a vegades tan injust que ahir a Pablo Machín no li va tocar cap més remei que valorar, davant la premsa, l'empat més amarg de la seva carrera. Visiblement afectat, amb la veu trencada i els ulls plorosos, en més d'un moment es va haver de mossegar la llengua. Es va intentar contenir i durant bona estona ho va aconseguir. Això sí, sense dir-ho directament, va carregar contra l'actitud del Lugo i el Betis, alhora que admetia la culpa de no haver sabut guanyar l'últim partit de la temporada regular.

"Vinc aquí perquè sóc un professional i és la meva obligació, però com menys parli, millor. Si no, me'n penediré". Quan un entrenador arrenca una roda de premsa així, és que d'humor no en té gens. A Machín, les ganes de parlar se li havien esfumat després de viure un final surrealista i veure com l'ascens se li havia escapat de les mans de la manera més injusta possible. Admetia que bona part de la culpa era seva. Del Girona. Però també va saber cap a on llençar dards enverinats. "A més d'un se li hauria de caure la cara de vergonya i no sé si podrà dormir massa bé", deia abans de parlar d'empat "dolorós" en el qual "moltes coses no han estat normals". No es referia només al que havia passat a Montilivi, sinó també al Benito Villamarín, on tot un Betis va caure golejat davant l'Sporting de Gijón (0-3). "És una llàstima que el líder de la categoria no ens hagi pogut donar un cop de mà", va dir dels andalusos. "No em pensava que perdria a casa per més d'un gol de diferència. Són coses que poden passar en el futbol. L'Sporting porta una trajectòria immaculada i nosaltres també. La llàstima és que per aquesta mínima diferència de gols ells estan ara tocant la glòria i nosaltres enfonsats a la misèria".

Perquè per a Machín, la d'ahir era una oportunitat històrica que difícilment el Girona podrà tornar a viure. "No tothom s'adonarà del que acabem de perdre. No crec que mai més aquest club, i espero equivocar-me, tingui opcions de pujar de manera directa en l'última jornada. Fins ara no ho havia viscut mai i potser hagin de passar molts anys perquè això torni a passar. Fa dos anys es va viure un partit compromès que es va perdre i que va complicar l'ascens (referint-se al 2-4 contra el Xerez), però la d'avui (ahir) sí que ha estat una autèntica final".

Va ser llavors quan va centrar els seus comentaris en el Girona-Lugo que s'acabava de viure. El sorià es mostrava sorprès per les ganes i l'empenta que hi havien posat els gallecs durant els 90 minuts. "El normal és que, en partits com aquests, molts futbolistes pensin més en les vacances que no pas en una altra cosa. I sobretot en els últims minuts. Però les actituds són el que queda. En aquest món, tot va i tot torna, però el que passa és que ens costarà molt viure de nou un partit com aquest", deia. Quan se li va explicar que uns moments abans el seu col·lega Quique Setién havia dit que l'"únic culpable" del que havia passat al terreny de joc era dels gironins. "Clar que és culpa nostra. És normal. Ara, el que és molt cridaner és que durant bona part d'una temporda es tingui una actitud i, curiosament, avui (ahir) s'actuï d'una altra. Si som tots tan professionals i ens hi juguem molt... Ell (referint-se a Setién) fa molts més anys que jo que està en aquest món. Jo també en porto uns quants; potser no tinc el cul pelat, però tampoc sóc gilipolles", va esclatar.

Machín va anar més enllà: "A molts se'ls hauria de posar la cara vermella. Jo, el primer. Per no saber guanyar el partit o per no poder mantenir el marcador. Crec que aquí tots som professionals i sabem què és el que passa en el món del futbol. Uns posen molt de la seva part, i d'altres no. El món d'aquest esport sempre està així. Solen passar sempre les mateixes coses". Fins que es va aturar en sec: "Com menys segueixi parlant aquí, millor. No em solucionarà res. Passarem pàgina".

I encara que sembli impossible, dijous hi torna a haver futbol. L'ascens a Primera encara està en joc: "Només volíem pujar de manera directa i no ho hem fet. Ara ens tocarà complir amb la nostra obligació. Aixecar la moral serà molt difícil. Hem merescut pujar de manera directa. Som l'equip més honrat de la categoria. El que juga més net. Ara estem enfonsats. Hem perdut l'oportunitat de la nostra vida".