Acabarà la lliga i l'ampolla no haurà volat al clatell de ningú. Em refereixo a l'ampolla de Pablo Machín. Els que són habituals a l'estadi de Montilivi, o aquells que segueixin de manera habitual les retransmissions de l'equip gironí, sabran que el tècnic del Girona FC té la mania/costum de deixar una ampolla d'aigua al vèrtex de la seva àrea tècnica.
No em guanyaria la vida com a vident, ja que des del primer partit de lliga vaig vaticinar que, amb sort, l'ampolla acabaria al mig del camp. I dic amb sort perquè en aquestes situacions sol aparèixer Murphy per estavellar-la al clatell d'un jugador propi, d'un rival o en el pitjor dels casos en el de l'àrbitre, amb tot el que això pot suposar. Però no, l'ampolla acabarà la temporada al seu lloc, després de 42 llargues jornades.
Això sí, el tècnic haurà fet desenes de petits glops en totes aquestes setmanes i mesos. Glops de gola seca, glops de refresc, glops mecanitzats, però sobretot glops de nervis i impaciència. Com diumenge, que l'ampolla que habitava a l'àrea tècnica de Son Moix no va parar.
Diumenge faltava poc per les sis de la tarda quan Pablo Machín va saltar al damunt de la gespa. Abans d'això, i com és habitual en els desplaçaments de l'equip, el dia abans havia pujat al bus que els portava de Montilivi fins a l'aeroport del Prat per situar-se a la primera fila, on com sempre mirava futbol en el seu ordinador. Ho feia pensant que havia de ser el darrer viatge de la temporada. Anada en clase turista i tornada a Primera.
Nit de Copa
L'habitació 211 del Ciutat de Palma, l'hotel escollit per l'expedició, va encabir les cabòries del sorià abans del partit, un pèl oblidades la nit del dissabte mentre mirava amb tot el cos tècnic la final de Copa. Anava a favor de l'Athletic, però això no li va impedir que també al·lucinés amb Messi. I després de dormir, esmorzar poc, matí llarg, dinar curt i tarda vibrant, fins que faltaven pocs minuts per les sis de la tarda, quan va saltar a la gespa de Son Moix. Allà, salutació amb Miquel Soler i a la feina. Posar l'ampolla bé i esperar que Ocón Arraiz no repetís l'error d'Almeria. I quasi, amb les dues expulsions de Carles Mas i Richy, deixant l'equip amb 9, quasi ho repeteix.
I enmig del caos, calma i tranquil·litat, debia pensar Machín. Jo a la meva. Ampolla, Cifu, ampolla, Pons, ampolla, Sandaza... i així fins el 76. Gol i eufòria a la banqueta. I ell tranquil, mirant d'estar fred, metòdic. Pons, Granell, Felipe...cap; Richy...fàcil; Florian, Jaime...pressionem. I més ampolla, fins la segona expulsió. Darrera falta i final. Un mal dia el té tothom, però diumenge ho podem rematar a casa... devien ser els seus pensaments.
I així, diumenge veurem la darrera ampolla de la temporada al vèrtex de l'àrea tècnica. I com totes les de l'any, acabarà plena tot i fer-ne mil glopets. Perquè no és aigua, és un remei pels nervis. És l'elixir de l'ascens.
