«El gol del Lugo per mi va ser com un tret, fins i tot se'm va escapar alguna llàgrima»

I tant, no me'l vaig perdre.

Posi'm en situació.

Ho estava escoltant per la ràdio i veia que tot anava prou bé. Em vaig quedar de perdra quan vaig sentir que marcava el Lugo. No m'ho esperava per res del món. És cert que a la segona part ells tenien més ocasions i que s'acostaven amb cert perill, però no m'imaginava pas que acabarien marcant. Veient l'hora que era, ja al descompte, estava convençut que el pitjor ja havia passat. Però no. El seu gol va ser com un tret. Fatal. Fins i tot se'm va escapar alguna llàgrima. Feia molt de temps que no ho passava tan malament ni patia així per una situació del món del futbol. Em va fotre, perquè a Girona encara hi tinc molts amics.

Un desenllaç cruel. No troba?

Molt. Perquè era el dia perfecte. Era quan tocava. El Girona havia de pujar. Sabem com és el futbol i que coses d'aquestes passen. Quan has de guanyar, pots perdre o empatar. És així. Ara, que et privi d'una cosa tan gran com ho és un ascens a Primera... Això fa mal. Tot no està perdut, això sí. Queda encara una altra via. Pot semblar dificilíssima, però s'ha de lluitar.

El 2010, vostè va quedar-se a les portes d'un històric ascens a la Segona Divisió A per culpa d'un llançament de penal, amb el Sant Andreu. Un revés similar al que va patir el Girona. Com creu que s'ha de gestionar el vestidor per aixecar els ànims i lluitar al màxim contra el Saragossa a partir de demà?

Ara mateix, més que entrenar al camp, el que li toca al cos tècnic i a la plantilla és exercitar la ment i fer un gran treball psicològic. Tots els jugadors han de treure tot el que porten a dins; deixar-ho anar. S'ha d'exposar tot a dins del vestidor i conjurar-se per continuar lluitant. Trobo que el millor, ara per ara, és començar de zero i adonar-se'n tots ells que poden aconseguir-ho. Això és prioritari i no pas estudiar el rival i entrenar-se sense descans. L'equip ha demostrat ser com una família, doncs ara els toca ajudar-se mútuament.

Patir un cop com el de diumenge és duríssim i haver-se d'aixecar tan ràpid no sembla fàcil. Creu que el Girona té opcions de superar el Saragossa a doble partit?

En un play-off és prioritari ser un equip seriós. Un equip que respecti sempre el rival i que tingui una mica de sort en moments puntuals. Crec que el Girona ha demostrat al llarg de la temporada ser una plantilla molt ben treballada, que no concedeix massa ocasions a l'adversari de torn. És la recepta que ha de mantenir. Si se centra només en el futbol i en el joc, estic convençut que competirà fins al final. Ho han demostrat durant tot l'any i crec que ho poden fer. Per què no? És clar que, amb el cop duríssim que suposa perdre així un ascens, i tenint en compte el potencial del Saragossa, Valladolid i sobretot Las Palmas, ho tenen difícil. Però tinc l'esperança que se'n poden sortir.

Ara fa un any, el seu Còrdova no sortia pas com a favorit en el play-off d'ascens i va acabar pujant a Primera. Hi veu alguna similitud?

Aquell Còrdova, dels últims 15 partits, només en va perdre un. El nostre futbol no era preciós, però concedíem poquíssim als rivals i això ens va dur fins a la promoció. Ens hi vam colar a l'última jornada, però vam ser molt seriosos durant tot el play-off i en el nostre pitjor partit, el de Las Palmas, vam tenir la sort necessària per pujar. És això el que ha de fer el Girona. Això i mantenir l'ordre i el cap fred. Com a mínim té un 25 per cent de possibilitats, així que a lluitar-les fins al final!

En el futbol pot passar de tot, però a dia d'avui qui veu amb més possibilitats de classificar-se: Saragossa o Girona?

Veig una eliminatòria molt oberta i qualsevol dels dos equips pot passar. El Saragossa no arriba en el seu millor moment. Ni física ni tampoc mentalment. A més, alguns jugadors tenen molèsties i no estan al cent per cent. Crec que l'equip que estigui més sencer i que mantingui el cap fred, passarà. No crec que sigui un enfrontament gaire espectacular, sobretot l'anada. Espero un partit contingut a La Romareda. Tot es decidirà a Montilivi. No veig grans diferències entre les dues plantilles. Potser trobo el Girona una mica més treballat, amb un sistema que els jugadors tenen molt assimilat.

Va, mulli's una mica. Vostè és de Saragossa i l'aragonès és el club en el qual es va formar. Però també ha jugat uns quants anys a Girona, on ha deixat un grapat d'experiències i uns quants amics. Quin dels dos equips vol que guanyi?

Ostres...! És que és impossible decidir-se per un. Més partit, el cor no el puc tenir pas. El Saragossa és l'equip dels meus amors, de la meva vida. Però el Girona té una part molt i molt gran del meu cor. Sobretot perquè hi ha gent que m'aprecio que encara hi continua jugant i treballant: jugadors, membres del cos tècnic, utillers, fisioterapeutes... Hi tinc molts amics. Sincerament, m'hauria agradat que el Girona hagués pujat de manera directa i el Saragossa a la promoció. No ha pogut ser. Per tant, que guanyi el millor en l'eliminatòria.

Veurà el partit de demà?

Sí. Sóc a Saragossa de vacances i tinc previst anar a La Romareda. Aniré a saludar els companys per donar-los molts ànims. S'ho mereixen, després d'una temporada espectacular. Si la nostra d'ara fa dos anys va ser enorme, aquesta és extraordinària!

Ara que me l'anomena, aquell Girona 12/13 va fregar l'ascens. Tothom deia que quelcom així no es tornaria a viure i, dos anys després, hi tornem a ser.

Això mateix. Aquell any vam iniciar un precedent. Vam fer veure a la gent de Girona que es pot lluitar per jugar a l'elit. Es va produir un canvi de mentalitat. Es veia el futbol com quelcom sencundari de la ciutat i aquesta manera de pensar va anar canviant. És cert que l'any passat l'equip es va salvar de manera miraculosa, però ara torna a lluitar per quelcom gran gràcies al fet que molts jugadors han fet un pas endavant. Estic convençut que l'actual Girona, acabi com acabi, haurà millorat el de fa dos anys.

Tornem al partit contra el Lugo. Què me'n diu dels incidents de l'últim minut?

És trist veure com això passa als camps. Ara bé, perquè algun brètol llanci una ampolla, el Girona no ha de carregar amb totes les culpes. El club no ha de pagar els plats trencats. Veuria exagerat tancar el camp. El final va ser surrealista i una persona, entre 10.000, va reaccionar així. Això no vol dir que ho entengui; al contrari, la violència s'ha de condemnar. L'any passat a Las Palmas va passar quelcom similar. Els àrbitres van córrer perill i algun company meu va rebre una puntada de peu. Està clar qe el futbol mou masses i també moltes passions. Però això no ho justifica, la violènha de quedar fora del futbol i fets així s'han d'intentar evitar.

Sobre els maletins... La mateixa història de sempre, no?

Doncs sí. Es poden tenir més o menys incentius, però crec que qualsevol equip ha de sortir sempre a guanyar. Jo m'he centrat en el que he pogut controlar i he anat a guanyar tots els partits, sense posar excuses de cap tipus.