Paciència és el que ha de tenir l'aficionat del Girona. L'equip torna a la feina en dues setmanes i amb prou feines hi ha una desena de jugadors en plantilla, però tot i així el director esportiu, Quique Cárcel, demana calma. Ell sap que fitxar i fer un equip amb cara i ulls no serà bufar i fer ampolles i per això clama perquè l'entorn toqui de peus a terra i es mantingui a l'espera. Tot just ahir es presentava Rubén Alcaraz, la primera i única incorporació realitzada fins la data. No està previst que en les properes hores en caiguin més i incògnites com aquestes encara n'hi ha un munt al voltant de Montilivi. Cárcel es va encarregar de posar una mica de llum a tot plegat. No massa, perquè encara és aviat i de fronts oberts n'hi ha a grapats, però tot i això va donar el seu parer sobre la continuïtat de Pablo Machín, la renovació de Richy Álvarez, i també la possibilitat que algun jugador amb contracte acabi fent les maletes aquest estiu.
"En Rubén (Alcaraz) és l'exemple del jugador que volem fitxar. Amb fam i que tingui ganes de fer un pas endavant". Aquest és el perfil pel qual aposta Cárcel. Perquè així li agrada, però també perquè el Girona no pot aspirar a massa més. Tot i el gran any viscut, el club torna a la realitat i amb un marge de maniobra ben estret i una economia que no està com per llençar coets, ha de dissenyar de nou una plantilla per intentar no passar penúries i salvar la categoria, de nou el principal objectiu. "No vull vendre pessimisme perquè jo sóc el més optimista de tots, però hem de tornar a fer les coses amb humilitat i sense presses. Només així podrem fer la feina ben feta. Crec que tornarem a viure coses bones, però cal anar amb paciència i tranquil·litat".
En part, perquè la butxaca no permet grans fitxatges. "El mercat està molt complicat. És inviable entrar-hi de cap", deia Cárcel, afegint que "no podem fer-nos amb aquells jugadors que han fet un bon any a Segona A. He tingut alguns noms que han acabat decidint d'altres clubs. Per tant, toca anar al dia i ser pacients. No es pot lluitar amb clubs com el Valladolid, Almeria, Saragossa o Mallorca. Tenen quantitats molt més elevades que les nostres". Per tant, la recepta del barceloní és clara: els futbolistes amb fam de Segona B i aquells que no han acabat de tenir una molt bona campanya a Segona A però que tenen potencial, són idonis per aterrar a Montilivi. "De jugadors n'hi ha. Mica en mica anirant caient els noms", completava.
A dia d'avui, el Girona té 11 jugadors amb contracte però no tots tenen la seva continuïtat assegurada. "Ens interessen tots ells. No volem desmuntar l'equip, sinó potenciar-lo", deia Cárcel, si bé admetia que hi ha la possibilitat que algun club pagui la clàsusula d'alguna de les peces més cobejades de la plantilla, com ho poden ser, per exemple, el porter Isaac Becerra i el defensa Florian Lejeune. "Els antecedents diuen que gairebé no hi ha traspassos a la categoria, però no podem dir que sigui impossible. Ara, confio que es puguin quedar tots", subratllava. Fins i tot va assegurar que "la idea" és que tots aquells futbolistes que acaben contracte el 2016 (Becerra, Lejeune, Eloi Amagat, Granell, Aday, Felipe i Mata) "renovin" perquè "són importants per al futur del Girona".
El futur de Machín
Sembla poc probable que Pablo Machín acabi volant de Montilivi, però a finals de juny encara no s'ha assegurat al cent per cent la seva continuïtat, encara que el sorià té contracte fins el 2016 i el club el vol retenir un any més, i el en més d'una ocasió s'ha relacionat el seu nom amb d'altres banquetes de la categoria. Ahir, Cárcel tampoc va donar del tot per fet que seguirà, però es va mostrar pràcticament convençut que no farà les maletes en les properes setmanes i que aquest és el seu lloc, com a mínim, per al curs 2015/2016. "Mantenim el contacte cada dia. Ell està content amb el club i la ciutat. Creu en mi, en el projecte i l'estem intentant renovar. Quan ho aconseguim, podré dir al cent per cent que Machín seguirà. Però com que aquest cinc per cent que falta no depèn de mi, no ho puc assegurar. Pot ser que algun club vingui i pagui la clàusula o d'altres coses. Ara, és clar que ell és l'entrenador que tots volem".
Es quedarà Richy?
Una altra de les carpetes que Quique Cárcel té al damunt de la taula és la de Fran Sandaza i Richy Álvarez, jugadors als que se'ls vol renovar. El primer sembla més fora que no pas a dins, mentre que per al gallec, Cárcel encara hi té alguna esperança i ahir se'l veia prou optimista. "Estem parlant amb ell i volem que segueixi, però és el jugador el que ha de decidir què és el millor per al seu futur. Crec que és una persona molt identificada amb el Girona i la gent se l'estima. No puc garantir que estem molt a prop, però l'oferta que li podem donar i el sistema de joc són coses positives perquè continuï. Ara mateix depèn d'ell".
