Pablo Machín va fer ahir, per jugar la Copa al camp del Nàstic, un equip absolutament diferent del que quatre dies abans hi havia jugat en partit de Lliga. Cap de les onze cares era repetida. I amb la posada en escena dels jugadors que fins ara no havien tingut minuts a la Lliga inevitablement es posava el focus d'atenció en la reivindicació d'aquests.
I si es tracta de posar notes n'hi ha de diverses depenent de cada jugador. Germán Parreño va deixar sensació de fiabilitat. Alcalá va combinar jugades de domini absolut amb un parell d'errades que podrien haver costat molt car al seu equip, però sense cap mena de dubte la major part de les reivindicacions en positiu cal buscar-les en els jugadors més joves de l'equip.
Així, David Serrano va enlluernar en diverses fases del joc, demostrant que sí és veritat que Pablo Machín no mira el DNI dels jugadors, aviat pot tenir alguna oportunitat a la Lliga.
De la mateixa manera, que també poden tenir oportunitats Vivi i Corís. Ahir, en especial, el de Tossa es va buidar a l'hora de córrer el carril i va desmuntar la defensa rival en més d'una oportunitat.
En aquest mateix capítol de reivindicacions caldria afegir-hi Jairo Morillas, autor de dos dels quatre gols gols ha marcat el Girona en la temporada.
Ahir al seu costat, Borja García, debutant amb la samarreta del Girona, va oferir un parell de detalls tècnics de molta qualitat, però també va demostrar que li falta molt de ritme per agafar regularitat.
En l'aspecte general, l'eliminació d'ahir a la Copa és negativa per al Girona perquè enguany disposa de dos equips complets i competitius. I, ara, els jugadors que no entrin a la Lliga no tindran on aferrar-se per tenir minuts de competició.
I, en el futur immediat, cal tornar a pensar ràpidament en la Lliga i en el partit de diumenge contra l'Osca a Montilivi, en el qual ja és una necessitat trencar la ratxa de tres derrotes consecutives: les dues de la Lliga i la d'ahir a la Copa.
