Potser no ho va tenir tan a prop com la temporada passada però ara fa tres cursos (2012-13), el Girona també va estar a punt d'acendir a Primera Divisió. La inesperada derrota a?Montilivi contra el Xerez (2-4) va minar unes opcions d'ascens directe que s'acabarien en la penúltima jornada de Lliga a Almeria, el dia que Ocón Arraiz no va xiular el penal de Trujillo a Acuña. El Girona, dirigit per Rubi, quedava relegat als play-off que, llavors ja era una gran fita. Després d'eliminar l'Alcorcón, els gironins es jugarien la darrera plaça d'ascens a Primera Divisió contra l'Almeria. A Montilivi, amb el camp ple a vessar i un ambient de gala, la superior experiència dels andalusos els va dur a controlar més el partit i, sobretot, les emocions (0-1).
El Girona tindria ocasions però seria el visitant Charles qui marcaria (m.49). A un quart d'hora del final, el partit i qui sap si l'eliminatòria podrien haver canviat si Felipe Sanchón hagués transformat un penal per mans de Gunino dins làrea. «Em sembla que no hauria canviat gaire perquè a la tornada a casa seva, l'Almeria va ser molt superior», considera Felipe que dissabte es retrobarà amb l'home que li va aturar el penal i va escapçar les il·lusions d'aquell Girona, el porter Esteban. «Va ser molt dur i ho vaig passar malament. Després vaig veure que es tractava de futbol i que la decisió de xutar també va ser una mostra de valentia», diu.
La guerra psicològica
Amb Jandro lesionat, Felipe era l'encarregat de xutar els penals aquell any. Aquell dia a Montilivi Esteban li va guanyar el joc psicològic previ al llançament. El davanter recorda perfectament aquell moment: «Em va assenyalar el costat on els solc llançar. Vaig intentar xutar pel mig però se me'n va anar un xic a la seva esquerra i li va tocar el genoll. El rebuig, a més a més, li va sortir lluny». Des de llavors, el barceloní ha explicat en moltes entrevistes que aquell va ser el pitjor moment de la seva carrera.
Això va canviar el juny passat amb el segon ascens frustrat a Primera amb el Girona. Dissabte al Carlos Tartiere, Felipe tindrà l'oportunitat de batre Esteban i treure's el mal regust d'aquell dia. «Ho recordaré sempre però amb les dues temporades següents que hem viscut tan mogudes, ja està superat. Tant de bo pugui marcar-li un gol», diu. El porter asturià ja ha complert els 40 anys i és el titular de l'Oviedo, el club on va debutar a Primera (1997-98). Després de passar també per Avilés, Atlètic de Madrid, Sevilla i Celta, el curs passat va deixar l'Almeria per fitxar per tornar a casa i ajudar l'Oviedo a recuperar el seu lloc a l'elit. De moment ja va viure un ascens a Segona A, el juny passat.
Felipe no té especials ganes de marcar a Esteban pel que va passar fa tres temporades sinó per ajudar l'equip a començar a aixecar el vol. «Aniria molt bé per a l'equip i per a mi. Contra l'Osca vam jugar bé i vam tenir ocasions però la pilota no va entrar. Hem de tenir tranquil·litat perquè seguint aquesta línia els resultats i els gols arribaran. No és el moment d'alarmar la gent», considera. Felipe encara no s'ha estrenat aquesta temporada com a golejador tot i que a San Mamés contra el Bilbao Athletic va estavellar una pilota al pal i contra l'Osca va tenir una bona oportunitat per fer-ho. En cas que hi hagi una pena màxima, Felipe no tindrà «cap problema» a agafar la pilota per llançar-la. De fet, ja va xutar i transformar el seu llançament a la Copa contra el Nàstic. «Si estic amb confiança, no hi ha d'haver cap problema», destaca.
En aquest sentit, Felipe demana a l'afició que passi pàgina de tot el que va passar la temporada passada. «La gent recorda molt l'any passat i això és el handicap. Cal veure que estem en una altra temporada i que hi ha molts futbolistes nous a la plantilla».
