Lluny de seguir l'estela de la primera i majestuosa victòria del debut a la Lliga a San Mamés contra el Bilbao Athletic, el Girona s'ha encallat en les tres jornades següents i no ha tornat a guanyar cap més partit. Sí que ha estat a punt de fer-ho tant contra el Numància com davant l'Osca a Montilivi però ja sigui per les desconnexions als minuts finals o per la manca de punteria, el triomf no ha tret el cap encara a casa ni ho ha tornat a veure's fora de casa. A Tarragona, en la visita al Nou Estadi, els de Pablo Machín van caure-hi per la mínima (1-0) en un partit gris dels gironins com també ho va ser la segona part de diumenge passat contra l'Osca. Tot plegat ha fet que la il·lusió que va suposar l'estrena victoriosa a Bilbao s'hagi anat diluint per culpa dels mals resultats. L'eliminació a la Copa del Rei per penals contra el Nàstic tampoc hi ha ajudat, malgrat la notable imatge que va oferir l'equip dimecres passat.
El Girona de Machín ha tancat les primeres quatre jornades de competició amb 4 punts. Una mitjana pobra i lluny del bagatge que va signar l'equip el curs passat (10) i també dels 7 aconseguits la temporada 13-14, 12-13 i 08-09. En canvi sí que els 4 punts actuals superen els que es van sumar les temporades 09-10 i 11-12 en què es va patir d'allò més per mantenir la categoria. Encetada la vuitena campanya consecutiva a la Lliga Adelante, el Girona sap molt bé que ben poques conclusions es poden treure amb quatre partits. En una competició de 42 jornades, tothom coincideix que començar bé és molt important per quan puguin venir mal dades. Tanmateix, el Girona 13-14 va començar amb 7 punts en 4 partits i va acabar-se salvant de retruc gràcies a la gran remuntada de l'equip arran de l'arribada de Pablo Machín a la banqueta. Aquell any, Ricardo Rodríguez va començar fantàticament bé guanyant l'Alabès a casa (1-0), golejant l'Eibar (0-2) i perdent dos punts contra el Numància als minuts finals (2-2). L'equip, però, es desinflaria fins a l'aterratge de Machín.
El tècnic sorià va donar continuïtat a la gran dinàmica en l'inici del curs passat, en què va assolir els 10 punts, fins ara el millor registre del Girona en els començaments de Lliga. El Racing (1-0), l'Alcorcón (1-2) i el Tenerife (2-0) van ser derrotats pel millor Girona de la història, que esgarraparia un punt en l'afegit a Gijón (1-1). En l'any de Rubi en què el Girona també va disputar el play-off d'ascens, les quatre primeres jornades també van ser d'allò més indicatives de l'esdevenidor de l'any. Després d'un empat a Montilivi contra el Sabadell (0-0) arribaria una golejada a Gualadajara (1-5) i un triomf justet contra el Ponferradina (1-0) que donarien estabilitat a l'equip. Després el Girona perdria al camp de l'Hèrcules (2-1).
La temporada 11-12, l'any en què Josep Delgado va concedir a Raül Agné tots els fitxatges que va demanar, el Girona va naufragar de bon començament. L'Elx es va passejar per Montilivi (1-4) al primer partit i després l'equip només podria empatar a Almeria (2-2) i davant el Valladolid a l'estadi (1-1). A Sòria els d'Agné hi perdrien per la mínima per un gol de falta de Julio Álvarez al temps afegit (1-0). L'any abans, el del retorn d'Agné (10-11) el Girona ho va guanyar tot a casa i ho va perdre tot a fora sumant 6 punts.
Aquells 2 punts de la 11-12 són fins ara el pitjor balanç en els primers 4 partits. Per poc, però Cristóbal Parralo va millorar aquells números. Aquell Girona (09-10) va caure contra el Cartagena en l'estrena i va empatar els tres següents partits contra el Rayo Vallecano a casa (1-1) i a Tarragona i Sant Sebastià contra la Reial Societat (2-2). La sèrie empitjoraria després i l'exjugador del Barça, l'Espanyol i l'Oviedo seria destituït. En l'any del retorn a la categoria, el Girona d'Agné sumaria 7 punts, que serien clau per mantenir la categoria al final.
