Del tot al no res. O?gairebé. D'estar en boca de tothom a passar desapercebut; a quedar-se a un segon pla. Pedro Alcalá va ser un dels dos fitxatges amb majúscules de l'últim estiu a Montilivi. Amb el permís de Rubén Sobrino, la incorporació estrella, l'aterratge del central s'havia considerat com un dels grans cops d'efecte de la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel. Alcalá havia començat la pretemporada amb el Llagostera, però la insistència del Girona i 150.000 euros van fer la resta. Passat un període de suspens, amb rumorologia de tota mena que també li donaven el seu pes de protagonisme al Manchester City, finalment el de Mazarrón canviava de samarreta el passat 30 d'agost. La seva presència no només inflava la competència en defensa, sinó que la idea generalitzada era que Alcalá no trigaria a fer-se un lloc a l'onze titular. Res més lluny d'això i passades 9 jornades de Lliga, el jugador ha passat de puntetes fins ara. Pràcticament no se l'ha vist. És ara, amb Florian Lejeune sancionat, que ha arribat el seu moment. I a diferència de fa unes setmanes, quan va aparèixer de manera puntual, està decidit a reclamar el seu torn fins que s'acabi guanyant la confiança de Pablo Machín.
Perquè amb el sorià, l'escenari és diferent del que vivia només uns mesos enrere, a Llagostera. Allà, a la Costa Brava, Alcalá era l'amo i senyor de la defensa. Venia de viure tota mena de sensacions a Múrcia, temporada en la qual va lluitar fins i tot per pujar a Primera però que va acabar baixant a Segona B administrativament. Alsina el va portar cap a Palamós amb la idea de fer-lo jugar i així va ser. Va ser el futbolista de camp més utilitzat i el segon jugador de la plantilla amb més minuts (2.881), només superat pel porter andalús René Román. En total: 33 partits de Lliga a les cames i 32 d'ells com a titular, en què va veure 9 targetes grogues i fins i tot va tenir temps de marcar un parell de gols.
Acostumat a ser indiscutible als filials de l'Almeria (63 partits en dues temporades), Getafe (29 en un any) i també a tenir protagonisme al Marbella (32 partits) i Alcorcón (23), sobta veue com a Girona pràcticament no ha tingut ni una sola oportunitat. Sobretot tenint en compte que a Segona A, on més li havia costat dir la seva fins ara (15 aparicions amb el Real Unión i 9 amb el Múrcia), s'havia graduat aquesta última campanya vestint la samarreta del Llagostera. De moment, acumula 129 minuts a la Lliga amb els gironins (només 2 partits, contra el Llagostera i també al camp del Gimnàstic) i 120 a la Copa, a Tarragona. Massa poc tenint en compte el seu currículum més recent i els 150.000 euros en condició de traspàs que el Girona va pagar el Llagostera a canvi de lligar el murcià per a les quatre properes temporades.
Dissabte, contra el Saragossa, Alcalá té tots els números d'ocupar la vacant de Florian Lejeune. El francès va veure la cinquena groga al camp del Leganés i haurà de descansar. Que tingui o no continuïtat això ja dependrà de la seva actuació i també del criteri d'un Pablo Machín que ben pocs retocs ha fet al trident de centrals format pel mateix Lejeune, Kiko Olivas i Richy.
Tot esperant Sobrino
Si Alcalá ha estat considerat com un dels fitxatges de renom, la gran incorporació de l'estiu ha estat, sense cap mena de dubte, Rubén Sobrino. El cas del de Daimiel és encara més flagrant que el del murcià. Dues lesions pràcticament consecutives han impedit que l'afició hagi pogut gaudir del seu debut. Sobrino, per tant, de moment és inèdit. Ni un sol minut a la Lliga ni tampoc a la Copa del Rei. Contra el Saragossa tampoc se l'espera i és complicat que ho faci a Pamplona.
