Avui els demano un exercici d'entrada: que oblidin la derrota contra el Lugo de fa vuit dies, l'eliminació a la Copa Catalunya a mans del Barça B de dimecres i l'ensopegada d'ahir a Mendizorrotza davant l'Alabès. Oblidat això, posem-nos en el paràmetre que el proper cap de setmana es disputarà la catorzena jornada del campionat de Lliga; per tant un terç de la competició. És el moment adequat per poder fer ja una primera valoració.
Per fer-la, fins i tot seria bo no fixar-se en la classificació actual, sinó simplement en el joc que ha mostrat fins ara l'equip. Queda clar que les prestacions d'aquesta temporada estan essent molt diferents de les de la campanya anterior. I buscar-ne les claus del per què sembla relativament fàcil.
L'equip no acaba de trobar enguany els dos carrilers que l'any passat varen fer tant mal als equips rivals, en els últims partits sobretot les arribades per banda han estat molt poques o directament nul·les, fet que ha deixat l'equip sense capacitat de sorpresa ni d'inquietar el rival. L'altra gran mancança la trobem a la part ofensiva, on l'equip ha perdut molt potencial, fet que permet a les defenses rivals jugar amb molta tranquil·litat i collar amb la mateixa facilitat siguin qui siguin el davanter que juguin. A tot això no hi ajuda que la mitjapunta no s'acabi de trobar tampoc la peça que acabi de completar l'engranatge ofensiu.
Dit ras i curt. Sense perill a les bandes i sense pólvora al davant, el Girona acaba essent un equip més que previsible i fàcil de contenir. Si a això hi afegim que a casa encara no s'hi ha sumat cap victòria, sigui per mala sort o per falta de mèrits, tenim un dibuix bastant aproximat de per què l'equip de Machín està a punt de completar el primer terç de Lliga en aquestes posicions baixes de la classificació.
