Pablo Machín deia, només fa un parell de dies, que el futbol sol recompensar a aquells que són ambiciosos i que prefereixen mirar cap endavant amb optimisme i il·lusió. El sorià, sense gaire renom quan va aterrar a Montilivi, va ser nomenat aquest dilluns com el millor entrenador de la Lliga Adelante d'aquesta última temporada i justificava d'aquesta manera com ell, que havia vingut a Girona per mirar de salvar un equip gairebé moribund, havia pogut rebre un premi d'aquesta envergadura. Deia que el millor era fixar-se reptes a curt termini, superar-se cada dia. Això és el que intenta inculcar als seus homes cada jornada i de ben segur que amb aquesta mentalitat l'equip afronta aquest tram final abans de les vacances nadalenques. Perquè si bé els gironins no han estat gaire regulars fins ara, el que el vestidor mirarà d'aconseguir en aquests últims tres partits de desembre és precisament això: una certa estabilitat que els ajudi no només a enfortir la moral i la confiança, sinó també a inflar un coixí de punts que a dia d'avui és més minso del que a molts els agradaria.
Després del regust amarg que va suposar l'empat de l'altre dia a Tenerife, en el qual el Girona tot i jugar durant un grapat de minuts amb inferioritat numèrica va tenir oportunitats de sobres fins i tot per guanyar el partit, l'equip encara les properes cites amb la plena convicció que té capacitat suficient com per plantar cara a qualsevol rival que se li posi al davant. Volatilitzat el malefici que els perseguia a Montilivi, els homes de Machín tenen ara dues proves de foc consecutives a casa: el líder Còrdova i l'Elx. Després, tancaran el desembre a Palma. Tres partits, 9 punts en joc, i una òptima oportunitat perquè els actuals 18 punts es converteixin en una xifra que faci més patxoca. Malgrat el tòpic d'anar partit a partit, la plantilla ha optat per fer números rodons i calibrar els 25 punts com un número més que positiu per arribar al Nadal. Significaria no només no perdre cap dels tres propers partits, sinó també sumar 7 dels 9 punts que ara queden per disputar-se.
Vint-i-cinc és una xifra prou bona per tancar l'any natural. El Girona, al llarg d'aquests últims anys consecutius a Segona A, només ha igualat aquest guarisme en una ocasió (el curs 08/09), mentre que tan sols l'ha superat dues vegades (l'any passat i la temporada 12/13, les dues de play-off). En la resta de campanyes, el seu bagatge abans de l'aturada ha estat sempre inferior. Aconseguir, per tant, enfilar-se fins aquesta puntuació espolsaria una mica els nervis que s'han pogut instal·lar en una part de l'afició, reforçaria la confiança d'una plantilla que va a més i serviria per encarar les vacances amb més optimisme.
És evident que, passi el que passi, els gironins perdran tota mena de comparació amb l'últim any. Després de 18 partits i per tancar el desembre, els de Machín van ser capaços d'arreplegar 31 punts en empatar a casa amb l'Alabès (2-2) i es van col·locar així en cinquena posició. El rècord, però, no és aquest. Cal remuntar-se uns cursos abans (12/13), amb Rubi a la banqueta. En aquella ocasió, els blanc-i-vermells i després d'empatar al Miniestadi (4-4), van sumar un total de 37 punts. Això sí, s'havien disputat 19 partits. L'equip va marxar de vacances en la segona posició.
El bagatge, però, ha estat inferior d'altres cops. Amb Javi López estrenant-se a Palma arran de la destitució de Ricardo Rodríguez, el Girona tancava el 2013 amb una derrota contra el Mallorca (2-0) que el deixava en una preocupant vintena posició i amb 21 punts passades 19 jornades. Pitjors números es presentaven la temporada 11/12: 16 punts amb 18 partits disputats i també una vintena plaça. En aquella ocasió, però, l'equip va tancar l'any natural amb victòria: 3-2 amb el Nàstic a Montilivi. Un any abans, s'havien aconseguit 18 punts en 17 partits i s'ocupava la setzena posició després de perdre 3-1 amb el Xerez. La campanya 09/10, amb Narcís Julià a la banqueta, Montilivi va celebrar un triomf (3-2 amb l'Elx) per acomiadar l'any. Els números, però, no eren gaire bons: dissetè a la classificació i només 20 punts en 17 jornades. I un exercici abans, el del retorn a Segona A, sí que s'arribaven als 25 punts. Amb Raül Agné al timó i amb 17 partits jugants, l'equip tenia mitja salvació a la butxaca i es plantava a les portes de festes havent tombat el Castelló (1-0), amb un solitari gol d'Arnal.
