«És qüestió d'efectivitat» o « tard o d'hora han d'acabar entrant» són frases que se senten massa sovint a la zona mixta de l'estadi entre els jugadors del Girona després dels partits aquesta temporada. Segurament que part de raó tenen quan l'equip es mostra superior als rivals però veu com els contraris, en canvi, sí que aprofiten les seves oportunitats. En el duel contra el Còrdova de diumenge passat, els homes de Machín van tornar a perdonar ocasions claríssimes de gol a la primera part (Jairo i Sobrino)?i van veure com els andalusos, gairebé del no-res, se situaven amb un 0-2 al minut 58. És el que no ser efectius, que a la mínima els rivals te la claven i llavors resulta molt complicat no ja guanyar sinó també puntuar. La manca de gol és el gran dèficit del Girona 2015-16. Els números canten i l'equip tan sols ha vist porteria en 16 ocasions signant una mitjana de gol per partit. Des que es va aconseguir el retorn a la categoria de plata el 2008, només en una ocasió, l'any de l'estrena (08-09), el Girona havia marcat menys gols que enguany en les primeres 16 jornades. L'equip d'Agné tan sols havia marcat 15 gols en 16 partits. Això sí, els gols que feia els rendabilitzava al màxim ja que havia sumat 22 punts, quatre més que els 18 que té el Girona actual.

Aquest estiu, el director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, va apostar per les cessions de Jairo Morillas (Espanyol) i Rubén Sobrino (Manchester City) per mirar de pal·liar la baixa de Fran Sandaza al futbol japonès. La lesió amb què va arribar Sobrino a Montilivi ha fet que el manxec tan sols hagi pogut participar tres partits i marcar un gol. De la seva banda, Jairo és el màxim realitzador de l'equip amb 5 dianes (4 a la Lliga i una a la Copa). Els mateixos gols que Jairo duu Jaime Mata a la Lliga (4) però Felipe Sanchón que el curs passat n'havia aconseguit 9 en les primeres 16 jornades, aquest curs encara no s'ha pogut estrenar. Els 16 gols que ha fet el Girona fins ara se'ls reparteixen Jairo (4), Mata (4), Granell (2), Alcaraz (2) i Sobrino, Aday, Clerc i Lejeune.

Els 18 punts que té actualment el Girona no són el pitjor registre des del 2008. De fet, el curs 09-10 en tenien 17 mentre que l'11-12, l'equip ocupava llocs de descens amb tan sols 13. Ara bé tant en un any com en l'altre, el Girona havia aconseguit marcar més gols que els 16 actuals. Així, la 09-10, el girona de Cristóbal Parralo primer i de Narcís Julià després duia 21 gols a favor. La 11-12 l'equip de Raül Agné també n'havia marcat més que ara (18). Un any abans, també amb Agné a la banqueta, (10-11), el Girona signava els mateixos punts (18) però també amb més gols (21). Fins i tot la temporada que va començar Ricardo Rodríguez, destituït a la jornada 18 abans de Nadal, l'equip havia marcat 19 gols i duia 20 punts a la jornada 16.

Molt més clares són les diferències tant amb la temporada passada (14-15) com amb la de Rubi a la banqueta (12-13). Aquells cursos, el Girona havia marcat 24 i 29 respectivament després de les primeres 16 jornades de Lliga. Tan sols la campanya 2008-09, el conjunt gironí havia vist menys cops porteria. Ara bé, els gols d'aquell famós equip «rocós» que era el Girona d'Agné van ser molt més ben administrats i rendabilitzats. I?és que dels 15 gols marcats, quatre van servir per donar victòries per la mínima contra Celta (0-1), Saragossa (1-0), Hèrcules (1-0) i Sevilla Atlètic (1-0) i quatre més van servir per sumar un punt davant Albacete (1-1), Rayo (1-1), Llevant (1-1) i Elx?(1-1). És a dir amb 8 gols, aquell Girona va sumar 16 punts. És a dir, el conjunt d'Agné sabia treure un profit màxim als seus gols. I això que el Girona del 2008 no tenia un home-gol clar. Només cal veure que aquelles 15 primeres dianes se les van repartir Alberto Manga (3), Albert Serra (3), Jito Silvestre (2), Gabri Gómez (2), Jaume Duran, Chechu, Arnal Conde, Raúl Martín i David Cañas. A més a més, aquell equip només havia encaixat 14 gols.