Ahir a Mallorca va tancar, esportivament parlant, aquest 2015. Ho va fer amb bon gust de boca després del resultat. Però sobretot ho va fer amb un record inesborrable del que ens ha deixat l'any. Estadísiticament els dotze mesos es resumeixen en 20 victòries, 12 empats i 11 derrotes. Però en realitat aquest 2015 el recordarem sempre pel dia 7 de juny. La màgia del futbol, que ens havia tractat de manera exquisida fins aquella tarda de diumenge, ens va abandonar de cop. I van plorar petits i grans. Van plorar els de tota la vida i els que venien per primer cop al camp. Va plorar Montilivi i va plorar la ciutat. I una setmana després vam seguir plorant per tancar la temporada.
Sembla que no s'ha tancat el malestruc perquè ara s'ha posat punt i final a la primera part d'aquesta nova campanya amb el mateix mal gust que ens va deixar la passada. O sigui, amic Tió, que ens anirà bé parar quinze dies, relaxar el cap, el cor i les cames, dedicar-nos a la família, els amics i aquesta mena de màgia que tu i els tres amics d'Orient ens porteu cada any. Per cert, si he de demanar-te alguna cosa de cara a aquest 2016 m'atreveixo, si pot ser, que el nou any ens porti gols per a l'equip de Montilivi. Crec sincerament que amb gols ens passarien totes les penes.
Però no voldria oblidar que això només és futbol, com deia aquell, la cosa més important d'entre totes les coses banals que hi ha a la vida.
Amic Tió, potser et sembla poca cosa però creu-me que amb salut i gols aniríem ben servits. I t'ho dic a tu, a qui curiosament ets l'únic a qui no li podem dir mai allò de NO LA CAGUIS....
Picarem fort el 24 a la nit i tornarem a ser al camp el 4 de gener al vespre. I començarà un nou any... i mantindrem l'esperança en l'equip.
