Isaac Becerra, amb 1.620 minuts en 18 partits, és l'únic futbolista del Girona que ho ha jugat tot en Lliga des de principi de temporada; Nwakali, Marcelo o Carles Mas, en canvi, encara no han debutat. Borja García, Rubén Sobrino i Javi Álamo, tres dels fitxatges més destacats de l'estiu passat, sí que han comptat per a Pablo Machín, però per diferents motius, molt menys del que l'entrenador sorià hauria volgut. Al final del partit contra el Mallorca el tècnic no es va mossegar la llengua per lamentar que aquestes tres peces clau han d'aportar molt més a l'equip, que continua esperant la seva explosió definitiva. «No és normal que Sobrino només ens hagi pogut ajudar un parell de partits, que a Borja li estigui costant no sé si l'adaptació a l'equip o a la categoria, ni que Álamo hagi patit dues lesions», es queixava Machín a l'hora de fer una valoració sobre el rendiment de la plantilla arribats a l'aturada de Nadal.

Qui més ha participat de tots tres en les primeres 18 jornades de campionat ha sigut Javi Álamo, migcampista cedit pel Saragossa que el tècnic ha reciclat a carriler en el seu sistema de tres centrals. El canari ha tingut 833 minuts en 11 partits però les lesions li han frenat la continuïtat (ja n'ha tingut un parell, i una, la primera, el va tenir un mes de baixa perquè el va obligar a passar pel quiròfan per resoldre un problema al menisc), i quan no, l'expulsió per doble groga que va patir a Tenerife i li va impedir jugar contra el Còrdova. Una de les seves millors actuacions va ser al camp de l'Oviedo, on una jugada seva per la banda dreta va servir en safata l'1-2 a Mata. En tot cas, només ha jugat la meitat dels minuts disputats fins ara.

Molt menor ha sigut la presència a l'equip de Rubén Sobrino. El protagonista del culebrot de l'estiu, amb el seu fitxatge pel Manchester City i posterior cessió al Girona després de deixar el Ponferradina, va acabar arribant a Montilivi el 28 d'agost, amb la lliga ja començada i una lesió que s'havia fet durant la pretemporada a Ponferrada (edema ossi) que es va anar allargant per culpa de les recaigudes. No va poder debutar amb la samarreta del Girona fins l'11 de novembre en el partit de Copa Catalunya contra el Barça B, i en lliga la seva estrena va ser tot just el passat 23 de novembre a l'estadi contra l'Albacete. En la jornada següent va marcar el seu únic gol de la temporada a Tenerife. Tot i haver disputat només 287 minuts en quatre partits, ha donat mostres de qualitat i de ser un davanter amb moltes coses per aportar, però a Palma no hi va anar perquè durant la setmana havia tornat a tenir molèsties després de rebre un cop en el partit contra l'Elx.

Borja García tampoc ha acabat d'explotar. Ha gaudit de 431 minuts en 10 partits. Exinternacional sub-19, format a la pedrera del Rayo i del Madrid, el curs passat va ser dels destacats al Còrdova a Primera divisió. També va arribar amb la lliga començada, a finals d'agost, i sense to físic. Va jugar la Copa contra el Nàstic a principis de setembre però un petit problema muscular li va allargar el debut en lliga fins l'octubre, coincidint amb la visita de l'Almeria, quan va rellevar Felipe els últims vint minuts. Ha sigut sis cops titular i quatre suplent. A diferència d'Álamo i Sobrino, que actuen com a cedits del Saragossa i el Manchester City, respectivament, el futbolista és jugador del Girona al 100%, amb dos anys de contracte més una tercera temporada opcional. De moment tampoc té continuïtat.

Vista la delicada situació que té l'equip a la lliga, amb només 19 punts en 18 partits i, tot i que fora del descens, amb els mateixos números que l'Albacete, que ara marca el primer lloc de perill, el club mourà fitxa i es reforçarà en el mercat d'hivern. La prioritat és un davanter, però l'opció Sandaza està descartada per inviable. També es regira el mercat per donar a Pablo Machín un lateral dret pur ara que a vegades modifica el seu dibuix tàctic cap al més tradicional 4-4-2. Arribi qui arribi el mes que ve, l'esperada reacció del Girona també estarà marcada per l'explosió de tres jugadors, Borja, Sobrino i Álamo, que en la seva millor versió estan cridats a realçar les expectatives dels de Montilivi.