APalma, ara fa un parell de setmanes i abans d'abandonar el futbol per uns dies, el Girona va trigar 61 minuts a fer el seu primer xut i no va ser fins al descompte, en l'única ocasió clara entre els tres pals, que va marcar. Era la viva imatge d'un equip que feia unes jornades que no se'n sortia, i que si bé en molts partits ho havia provat de mil i una maneres sense èxit, a casa amb l'Elx i també al camp del Mallorca va oferir una imatge pobra i preocupant per tancar el 2015. Però ja ho diuen:?any nou, vida nova. La pressió de trobar-se en descens i la imperiosa necessitat de guanyar d'una vegada com sigui, va fer que l'equip es deixés la pell des del primer segon. Si a Palma havia trigat una eternitat a provar el porter rival, anit en va tenir prou amb 19 segons per posar les cartes al damunt de la taula: triangulació al mig del camp, pilota a la banda dreta, centrada de Coris i rematada de Mata que va llepar el travesser.

Ja no per aquest primer avís, que també, sinó per la imatge que el Girona va mostrar durant els 10 primers minuts, però estava clar que alguan cosa havia canviat. La pressió dels jugadors blanc-i-vermells era angoixant;?Mata no deixava respirar els defenses del Valladolid; i tant Coris com Clerc, els dos amos i senyors de les bandes, no van parar de pujar i baixar sense descans. Això es va traduir en un equip, el de Machín, que es va convertir en un autèntic corcó per al seu adversari. La pilota era local. Més toc de l'habitual, bones arribades per banda (com una de Clerc que no va trobar rematador al minut 6) i la poca gent que es va aplegar a Montilivi, que s'ho mirava amb optimisme. L'embranzida va durar uns quants minuts, fins que els vells (i mals) costums van tornar a aparèixer. Quan es va abusar de la pilotada tot buscant Mata i Jairo, el domini es va acabar i la possessió es va repartir. És cert que el Valladolid no va espantar gaire (Becerra va ser un mer espectador i només va haver d'intervenir per tocar la pilota amb els peus), però també que el Girona va baixar una marxa.

Enmig d'aquest oasi, va arribar la primera i gran ocasió dels de casa. Una badada al mig del camp dels de Miguel Ángel Portugal va permetre que la pilota arribés a Coris, amb camp per davant. El tossenc, que fins llavors havia perdut tots els duels amb Hermoso, va trobar una autopista i no la va desaprofitar. Va guanyar metres fins arribar a l'alçada de l'àrea. Allà va inventar-se una bona centrada al cor de l'àrea perquè Mata l'engaltés. Amb potència, però no amb la suficient precisió. La pilota va impactar amb la creueta. Una vegada més, l'efectivitat, o potser la fortuna, girava l'esquena als gironins, que tot i així van tornar a fregar el gol als últims 10 minuts abans del descans.

Primer va ser Granell, que va córrer durant un bon grapat de metres abans de xutar massa creuat. Un instant després, Jairo ho provava des de la frontal. El seu llançament s'enverinava i va estar a punt de sorprendre Kepa. El porter va haver d'aparèixer al 38 per aturar un xut d'Eloi Amagat amb l'esquerra. I al 42, era Mata el que l'enviava al lateral de la xarxa. Els ingredients hi eren. Una vegada més, faltava el gol.

Què calia fer a partir d'aquell moment? Seguir com fins llavors, mantenir la calma, buscar el segon o defensar el resultat amb ungles i dents? El Girona va optar per seguir a la seva, però amb un punt de precipitació. El partit va embogir i el Valladolid es va estirar. Eren moments d'incertesa. Al 58, Coris va ser objecte d'un penal clar no assenyalat, després d'un espectacular eslàlom, el que va encendre els gairebé 3.000 aficionats que es van citar a l'estadi. Seguien insistint els blanc-i-vermells, però el nerviosisme era palpable. Perdre l'avantatge al marcador seria un risc massa perillós d'assumir i la por va començar a treure el cap. Ho va provar el rival: Juan Villar, al 68, va enviar un xut al pal i una estona després, Becerra va treure amb la punta dels dits un xut que anava, això sí, a fora.

Els últims deu minuts van ser d'autèntica bogeria. Mata va tenir el gol al 81 i al 82: Kepa va evitar-lo a la primera i en la segona, la pilota es va passejar per la petita. Jairo va trobar el cos del porter quan ho tenia de cara per marcar "scar, al 84, va provar-ho sense fortuna. Al 85, una més: la gran triangulació gironina la va culminar amb gol Mata, però l'àrbitre el va anul·lar per fora de joc. Els fantasmes del 2015, però, sembla que ja han passat de llarg i al final no hi va haver ensurt d'última hora. Any nou, vida nova. I victòria, importantíssima, per respirar, i continuar fora del descens.