Alguns aficionats blanc-i-vermells no van voler perdre cap detall de la presentació oficial de Dejan Lekic com a nou jugador del Girona. Des de la tribuna de l'estadi, van esperar la seva sortida a la gespa i no només el van aplaudir, sinó que també s'hi van fotografiar.
El president Delfí Geli i el director esportiu Quique Cárcel, al costat de l'últim fitxatge.A la sala de premsa, va realitzar les seves primeres declaracions, en les quals va assegurar estar «molt content» per haver aterrat a Montilivi.Abans de tot plegat, va exercitar-se sota les ordres de Pablo Machín a l'annex.
Sense massa minuts a l'Eibar i passada l'aventura exòtica a l'Índia, Dejan Lekic ha decidit que més d'hora que no pas tard vol tornar a la Primera Divisió. És conscient que, als seus 30 anys, li toca pagar un petit peatge. No se'n pot escapar. És per això que tornar a jugar a la Segona Divisió A espanyola, on tan bé ho va fer amb la samarreta de l'Sporting, és una oportunitat difícil de refusar. Li va arribar la proposta del Girona i va trigar ben poc a donar el sí. «No m'ho he volgut pensar gens ni mica. És un molt bon club i l'any passat va fer una temporada impressionant. Per mala sort no va pujar. Juga bé, hi ha un entrenador molt bo i per això estic aquí». Ho va dir ahir, en la seva presentació oficial com a nou jugador blanc-i-vermell. Promet esforç, treball i gols. I una consigna ben clara:?«Vull triomfar aquí».
Un cop la competició a l'Índia va baixar el teló, Lekic i el seu representant es van començar a moure per buscar un nou destí. El Girona ha estat el més ràpid. O?potser el més llest. El cas és que el davanter ja és a Montilivi, on es quedarà aquesta temporada i la vinent. «I si les coses surten bé i ell hi està d'acord, esperem que l'acord s'allargui», explicava el director esportiu, Quique Cárcel, que definia el jugador com un atacant «intel·ligent, d'àrea, bon rematador i que juga bé als espais finals». Lekic ja va estar a la seva agenda l'estiu anterior, però sense èxit. «Vam insistir-hi molt, el que passa és que tenia d'altres coses i no hi vam poder fer res».
El cas és que Lekic, més tard que no pas d'hora, ja és jugador del Girona. Ell deia estar «molt content» amb el seu fitxatge i que arriba per «ajudar els meus companys» i també per «provar de triomfar» amb el seu nou club. «He vingut per treballar dur, per escoltar l'entrenador i per fer-ho el millor possible». Tot i admetre que «no conec massa de la plantilla», dilluns va quedar prou satisfet en veure la victòria contra el Valladolid en directe. «Vaig veure un equip molt fort que va guanyar merescudament. Si juguem així, hem d'estar a dalt i no pas a baix. Podem lluitar per estar entre els sis primers», s'atrevia a dir.
Lekic fa unes setmanes que no competeix i el seu to físic no és l'adient per debutar de manera imminent. Ell confia estar a punt el més aviat possible:?«Parlaré amb el preparador físic i en una o dues setmanes espero poder jugar». Té ganes de jugar en una categoria que li porta molt bons records. «Fa dos anys vaig jugar-hi amb l'Sporting i les coses em van sortir prou bé. No veig massa diferències entre Primera i Segona A. El que passa és que a l'Eibar no vaig tenir minuts. Vaig estar més a la banqueta i a la tribuna que no pas al camp. Això no val res per a mi. El que vull és jugar».
