Montilivi somriu de nou. Ja era hora. La ratxa al segon semestre del 2015, a casa, era nefasta i veure guanyar el Girona al seu estadi s'havia convertit en una missió gairebé impossible. Ha estat passar el Nadal que la dinàmica ha canviat per complet. Dues actuacions com a local i dues alegries: victòries consecutives davant el Valladolid (1-0) i el Ponferradina (4-0). És més, 5 gols a favor i cap en contra. Els de ?Machín han maquillat uns números que feien por, s'han tret la son de les orelles i per fi, han enllaçat dos triomfs, cosa que feia molt de temps que no passava. L'última vegada, va ser a l'abril, quan els gironins es van desfer de manera consecutiva del Valladolid i del Leganés. El resultat, calcat en dues ocasions: 2-1.
Amb la victòria d'ahir, el Girona és el segon pitjor local, però empatat amb d'altres equips. Suma 13 punts (3 victòries, 4 empats i 4 derrotes), com el Bilbao Athletic i el Numància. Deixa així enrere el conjunt de Machín un Osca que tan sols ha arreplegat 7 punts al seu estadi, l'Alcoraz. Aquest dissabte, una nova oportunitat per millorar aquests registres i seguir amb l'escalada. Els blanc-i-vermells reben el Bilbao Athletic, el cuer, i a l'abast hi ha la possibilitat de guanyar de manera consecutiva (sense un desplaçament pel mig) a casa, quelcom que no s'ha aconseguit fins ara. "El 6 de 6 és innegociable. Sóc exigent i vull gua?nyar sempre. Abans de rebre el ?Ponferradina, hi havia aficionats que signaven un 4 de 6. Jo no sóc així. Faria malament la meva feina si no fos exigent. Sempre penso a guanyar tots els partits. Només així aconseguirem tots els èxits".
