"És una incorporació molt important i segur que amb ell millorarem", deixa anar Delfí Geli, el president. Quique Cárcel, director esportiu, tampoc es queda curt: "Em fa molta il·lusió el seu fitxatge, fa dos anys el veia impossible i aquest últim estiu era una de les meves primeres opcions". S'han presentat moltes cares noves al llarg d'aquests últims mesos a Montilivi, però en ben poques ocasions la plana major del Girona s'havia mostrat tan satisfeta i tan contenta d'haver lligat un nou jugador com en aquest últim cas. Es tracta de Cristian Herrera, el darrer en arribar. L'enèsim davanter de la plantilla. Una "aposta de futur", com ahir el definien Geli i també Cárcel. El canari ha signat fins al 30 de juny del 2018, ve d'una mala primera volta a l'Almeria i ha decidit posar rumb cap a terres gironines per canviar d'aires i sentir-se de nou important. Davant una certa expectació, força inusual a la sala de premsa de l'estadi, el de Las Palmas va dir les seves primeres paraules com a jugador del Girona. Tòpics, però també idees ben clares. Una, que a Almeria no li va anar gens bé "no només per temes esportius". I l'altra, que vol jugar "com més aviat millor".

En cap moment va negar que d'ofertes no li'n van faltar, però que la proposta que li arribava des de Montilivi era irrefusable per diversos motius. "L'any passat vaig seguir la trajectòria del Girona a la Lliga Adelante i em va atraure molt el seu joc i el que va aconseguir. Crec que el seu futbol em beneficia", explicava. Això, i també les bones referències que li havien arribat del seu "germà" Miguel Ángel Cifuentes, ara al Màlaga però l'any passat blanc-i-vermell durant tot el curs. "Em va parlar d'un club familiar, però amb les expectatives molt altes. No ho vaig dubtar". D'aquesta manera, rescisió amb l'Almeria, club al que havia arribat l'estiu passat i del qual marxa amb només 9 partits a les esquenes i cap gol. "Hi vaig anar per aportar, però per diversos factors, no només tècnics, no vaig jugar el que m'hauria agradat. Si no vaig tenir més participació no va ser només per temes esportius", va subratllar.

No vol mirar enrere i va quedar ben clar amb aquesta resposta, les úniques paraules que va dedicar al seu pas pel club andalús. Vol pensar en el present. Ara és a Girona i la seva meta és jugar i aportar totes les seves qualitats, que no són altres que la "velocitat, bon toc amb la pilota i també gol". Sap, això sí, que posa els dos peus en una plantilla que ja compta amb d'altres davanters, com ho són Rubén Sobrino, Jaime Mata, Dejan Lekic, Jairo Morillas, Borja García i també Felipe Sanchón. "Sóc conscient que hi ha molta competència, però arribo amb molta il·lusió i amb ganes de jugar com abans millor. Vull guanyar-me un lloc i que l'entrenador compti amb mi".

S'ha d'adaptar al vestidor i també al sistema del Girona de Pablo Machín, però no li caldran grans esforços per posar-se a to físicament. El propi Cristian Herrera deia ahir estar "al cent per cent" i en "bona forma", pel que si fos per ell, jugaria aquest mateix cap de setmana contra el Nàstic de Tarragona a l'estadi. "Estic perfecte", afirmava.

Si va passar de puntetes pel seu pas per l'Almeria i no li va dedicar massa bones paraules, més elogis se'n va endur la seva estada a l'Elx, club en el que va aterrar el 2013 i que el va permetre debutar a la Primera Divisió del futbol espanyol. "Sempre he dit que ha estat la meva segona casa. És l'equip que m'ha permès arribar més alt de tots els que he estat i sempre els estaré agraït. És una llàstima el que va passar l'any passat (el descens administratiu que l'ha fet jugar a Segona A). Els desitjo el millor perquè allà hi guardo molts amics".

L'interès del Llagostera

A Cristian Herrera no li falta raó quan ahir parlava de "moltes ofertes" que l'havien temptat durant aquest mercat d'hivern. La del Girona ha estat finalment la que més l'ha convençut, però n'ha tingut d'altres. Entre elles, una del Llagostera. Ell mateix s'encarregava de confirmar-ho. "Ha estat un dels clubs interessats. El seu entrenador (Oriol Alsina) fins i tot em va trucar per parlar amb mi. No van ser els únics. Tenia diverses propostes, però òbviament em vaig decantar finalment per la del Girona", va explicar.

Una primera opció

Quique Cárcel estava especialment satisfet per haver portat Cristian Herrera cap a Montilivi. Bàsicament, perquè com ell mateix confessava, "feia temps" que anava darrere del jugador canari. "El conec des de fa uns quants anys. Fa dues temporades el veia impossible perquè ho feia molt bé i els seus números eren molt bons. Aquest últim estiu era una de les nostres primeres opcions, però no hi podíem arribar. Ara ho hem aconseguit. Ens pot aportar coses diferents; és un futbolista jove que arriba amb molta fam", va definir el director esportiu.