El partit s'iniciava com estava previst. El Girona amb el seu sistema de joc habitual i mostrant més qualitat amb la pilota. El Nàstic presentant-se con un bloc compacte, sòlid, ordenat, situat amb un 1-4-2-3-1, defensant amb les línies molt juntes i disposat a enllaçar les accions ofensives quan Emaná i Aníbal Zurdo poguessin connectar entre ells. La lluita al mig camp, la intensitat i la concentració amb què van sortir els dos equips feia preveure un derbi igualat. Abans de l'expulsió de Lekic feia la sensació que el Girona sabia com fer mal a la defensa tarragonina. Les passades dels centrals buscaven profunditat a l'espai que hi havia a l'esquena dels centrals del Nàstic. L'objectiu era buscar situacions d'igualtat numèrica amb Mata i Lekic contra els centrals visitants. L'expulsió condiciona els setanta minuts restants. Considero que Pablo Machín va tenir una bona lectura tàctica. Mantenia els tres centrals i els dos carrilers, Pere Pons guardava la posició de pivot defensiu mentre controlava Emaná i Àlex Granell donava equilibri atac-defensa participant en moltes fases del joc. La variable era col·locar Borja Garcia com a mitjapunta d'enllaç per poder connectar amb Mata, que es quedava sol en punta.

El Girona estava amb confiança i, tot i jugar en inferioritat numèrica, seguia pressionant. Mantenia les dues bandes en amplitud i profunditat. L'únic inconvenient que existia era que en les pèrdues de pilota podia facilitar les accions de contraatac a l'adversari. En una d'elles arribaria el gol visitant. Naranjo, un dels millors jugadors sobre el terreny de joc ahir, va aprofitar la seva velocitat per trobar espai a l'esquena de Clerc i marcar. El jugador del Nàstic va mostrar detalls tècnics de qualitat sobretot creant desequilibri en les accions de conducció en carrera.

Segona part de nivell. A l'inici de la segona part semblava que no havia de passar gran cosa. Al Girona li faltava imprimir velocitat en el joc. A causa de la inferioritat numèrica hi havia molta distància entre línies entre els jugadors. A l'hora d'atacar l'equip es trobava molt allargat i això feia que els jugadors no es poguessin associar entre ells per crear ocasions de perill.

De totes maneres i gràcies a l'ambició i la tenacitat de l'equip i a partir d'un tir de Leujene que va anar al pal -tot i que només sortir la pilota de la seva bota portava el signe de golàs- l'equip va tornar a agafar aire. Machín va tornar a ser valent, no va esperar i faltant vint minuts sacrifica Clerc per fer debutar Cristian Herrera i jugar novament amb dos davanters. El Nàstic va voler aguantar i en alguns moments especular amb el resultat favorable. El Girona va prémer l'accelerador i va mostrar la seva superioritat tant física com també psicològica.

Mata. Ahir el davanter gironí va realitzar un dels millors partits que li recordo amb la samarreta blanc i vermella. Va haver de jugar molts minuts sol en punta. Defensivament va pressionar moltes vegades sobretot en les accions de segones jugades que quedaven pels centrals del Nàstic. Ofensivament va ser el jugador referència que es buscava per aguantar la pilota, buscar prolongacions per als ?com?panys o bé en els desmarcatges a l'espai. Mata va ser determinant en la jugada del penal i va prendre la decisió d'executar-lo de forma precisa. El davanter madrileny, ahir, va desgastar-se pel bé de l'equip.