Qui sap què hauria passat si el derbi contra el Nàstic s'hagués jugat en igualtat numèrica tot el partit. El que és segur és que arran de la polèmica expulsió de Lekic (m.21) del matx el Girona va treure un esperit que feia temps que no es veia a l'estadi. Diumenge, sobretot a la segona part, es va veure un Girona que, acompanyat pel suport d'un Montilivi entregat, va semblar jugar amb 12 i no pas amb 10 durant 70 minuts. La capacitat física dels de Machín i les ganes de revertir la situació els van permetre empatar i gairebé guanyar un derbi que a la mitja hora semblava sentenciat amb el 0-1. La bona feina va convertir els Mata o Pons en els protagonistes finals d'un partit en què l'actor principal estava sent Jorge Figueroa Vázquez. La decisió del col·legiat va trencar el que podria haver estar un derbi més lluït amb la segona groga a Lekic per fingir penal. Una decisió que, acompanyada de la permissibilitat al Nàstic, va encendre Montilivi.

L'empat de Mata, de penal, i la reacció de l'equip a la segona part va fer que l'àrbitre andalús passés al final un segon terme. Sigui com sigui i per molt que traiés de polleguera els seguidors blanc-i-vermells, els números diuen que am Figueroa Vázquez, el Girona no ha perdut mai. El balanç és de 4 triomfs i l'empat d'ahir amb, a més a més, tres penals favor i tres rivals expulsats. L'andalús és un àrbitre valent, dels interessants de tenir sobretot a fora de casa. Això diuen les seves estadístiques, no només d'aquesta temporada sinó de les quatre que ja duu a la categoria de plata, que assenyalen que no sol tenir manies a l'hora de carregar de targetes els equips locals. Enguany, en 12 partits ha ensenyat 70 targetes, de les quals 41 han estat per als locals i 29 per als visitants. A més, el balanç és de 3 victòries locals, 5 empats i 4 triomfs visitants.

El que es va viure a Montilivi ?diumenge no és res comparat amb altres capítols de la trajectòria de Jorge Figueroa Vázquez. L'andalús ja va treure de polleguera Raül Agné el setembre passat en un Tenerife-Osasuna el qual no va aturar malgrat que el local Nano es va desmaiar al camp amb convulsions. Ara fa dos anys, Figueroa Vázquez va provocar les ires del jugador del Las Palmas Apoño, el qual després de ser expulsat per insultar-lo, el va citar fora del camp. "Ens veiem al carrer", li va etzibar el futbolista. Fa tres campanyes, en un Sabadell-Múrcia, l'àrbitre va expulsar el visitant Matilla, el qual indignat el va amenaçar de mort. El jugador va ser castigat amb sis partits. Un altre episodi famós va ser en un Alcorcón-Pontevedra de play-off a 2a A (09-10). Després del 0-0 a Pasarón, els madrilenys es van imposar 3-0 a la tornada en un partit on va expulsar dos gallecs i va xiular un penal per als locals. "Ens ha dit idiotes i pallassos. És lamentable el que ens han fet", denunciava Gerardo Carrera del Pontevedra.

El germà de Jorge, Enrique Jesús, també va ser un àrbitre amb especial predilecció contra els equips de casa. "El flagell dels locals", era el seu sobrenom. Curiosament, l'encarregat de dirigir el partit d'anada a Ceuta (0-0) del play-off d'ascens a 2a A del Girona (2007-08). Aquell dia, va expulsar el local Sandro Marques.