Amb "ganes i il·lusió" va aterrar Aday Benítez a Montilivi. Era l'estiu del 2014 quan el migcampista es plantava a Girona després d'una irregular temporada al Tenerife. Venia amb la intenció de tenir més protagonisme en una categoria "atractiva i competitiva", en la qual volia acumular com més minuts millor. Un any i mig després, si fa no fa, Aday ha aconseguit el seu objectiu. Possiblement no sigui el futbolista franquícia del club, però sí una peça imprescindible per a Pablo Machín, que l'ha fet jugar en més d'una i dues posicions i que, quan les lesions no ho han impedit, li ha donat joc quan l'ha necessitat. Amb això, Aday complia contra el Nàstic els 50 partits de Lliga amb la samarreta del Girona. Una xifra "important" que vol "ampliar". Sobretot ara, que tot just ha tancat la seva renovació fins al 2018. Una excel·lent manera d'anar eixamplant els seus registres.

En total, Aday Benítez ha disputat 54 partits amb el club de Montilivi: 50 d'ells han estat en Lliga, mentre que la resta es reparteixen entre la Copa del Rei (2) i també el play-off d'ascens a Primera. Al campionat de Lliga, acumula 2.310 minuts i ha marcat 3 gols: contra el Valladolid i el Ponferradina el curs passat, i davant l'Almeria aquesta temporada. "Estic content. Per arribar a una xifra important com aquesta es necessiten dues temporades i també jugar partits. Ho he aconseguit. Quan hi arribes, el que has d'aconseguir és seguir creixent i que els números vagin en augment. Tant de bo sigui així. Per això vaig renovar. Vull continuar a Girona. Hi estic molt content. Quan s'és feliç a un lloc, un mateix s'ha de premiar per seguir així", diu el futbolista, qui ja sabia que contra el Nàstic arribaria a la cinquantena. "Porto una mica al dia els meus números perquè m'agrada, però també m'ho han comentat al vestidor. Es tenen molt en compte les estadístiques i t'avisen".

D'aquests 50 partits Aday diu guardar-ne "molt bons records" i també "algun de dolent", com ho va ser el dia del Lugo en què es va escapar l'ascens. El vallesà es queda "amb el gol que vaig marcar al Valladolid" l'any passat perquè "va ser molt maco" i també amb d'altres moments: "El dia del Ponferradina vaig sortir de refresc i vaig marcar un gol i vaig donar una asisstència. Tinc partits en què he jugat 20 o 30 minuts que també he acabat molt content", recorda. Tot i la patacada final i no ser un partit de Lliga regular, Aday també ?guarda un bon record del gol que va marcar al Saragossa a la promoció, en el qual es va treure la samarreta malgrat que el resultat encara no servia per seguir avançant ronda: "Em vaig tornar boig perquè, en aquell moment, em pensava que passàvem. Havíem estat durant uns quants dies dient que amb un empat global ens classificàvem que, amb el 4-4 d'aquell moment, ho veia fet. Hi ha gent que li pot fer gràcia, però per a mi era un gol vital i tenia molta ràbia a dins en veure com ells ens havien marcat quatre gols al nostre propi estadi. Quan em van venir a buscar vaig adonar-me que ens faltava un gol més", rememora.

La lesió, un simple ensurt

Als 11 minuts del segon temps del derbi de diumenge contra el Nàstic, Aday es va espantar. Era la seva quarta titularitat consecutiva i semblava haver deixat enrere el maldecap de les lesions, però de cop i volta es va veure obligat a demanar el canvi. "Esperem que no sigui res", desitjava Machín poc després a la sala de premsa. Així ha estat i tot plegat ha quedat en un ensurt. Aday no només està bé, sinó que podrà entrenar-se amb normalitat aquesta setmana i seguir engreixant a Osca la seva xifra de partits. "Em vaig espantar. Vaig notar una reacció estranya, de cop i volta em va fer molt de mal el genoll i no podia doblegar la cama", explica el vallesà, qui ho justificava a la "deshidratació" patida en haver tingut durant alguns dies una gastroenteritis que li havia provocat una pèrdua important de líquid. "M'havia trobat molt bé durant el primer temps, però després em va passar això. I millor que hagi estat així i no m'hagi trencat. Sobretot jo, que en sóc propens".