No hi ha res com mirar el descens amb prismàtics i veure que les posicions d'ascens cada cop són més a prop. Amb això sospirava el Girona feia mesos, però no ha estat fins ara que no ha aconseguit una certa estabilitat. És cert que la Segona Divisió A, com diu el tòpic, és tan capritxosa que t'enfila i t'enfonsa amb un parell de bons o mals partits. Per tant, que ningú canti victòria al vestidor de Montilivi. Però les cinc jornades consecutives sense perdre i els 33 punts al sarró després de 25 jornades han servit de moltes coses. Una d'elles és que per fi els gironins veuen el futur amb una mica més d'optimisme. Una altra, és que la permanència, tot i que encara és l'objectiu prioritari, no és l'únic que balla pel cap dels jugadors, que volen deixar-se la pell per cotes més altes. I una tercera, que l'actual situació ha permès, d'una vegada per totes, veure la millor versió del Girona. Un equip que, per fi, disposa del coixí més confortable que ha tingut fins ara. Per baix i també per dalt.
És cert que, unes setmanes enrere i quan tot estava ben ajustat, la promoció era més a tocar. Però és ara, un cop avançada la Lliga i també trencada la classificació, quan s'ha de donar encara més importància al fet de tenir ben lluny la part baixa i de no perdre de vista les posicions capdavanteres. Tot i fer una primera volta més que irregular i força lluny de les expectatives inicials, el Girona de Machín ha anat treient el cap i s'ha posicionat, a l'espera d'acabar de fer el salt en les properes jornades, sempre que els resultats acompanyin. Amb la victòria al camp de l'Osca de diumenge (0-1) i a l'espera de la complicada visita de l'Oviedo a l'estadi d'aquest cap de setmana, els blanc-i-vermells acumulen 33 punts a la classificació que els permet situar-se a 6 punts del play-off, una distància que només han tingut un cop més (a la jornada 22) en els últims 10 partits del campionat. Les diferències amb la promoció han arribt a ser de 8 i també 9 punts aquestes darreres setmanes, una distància que des de Montilivi es vol anar retallant per no acomiadar-se d'un somni (quedar entre els 6 primers) que encara està present a la ment dels jugadors.
I?si el coixí és confortable tot tenint en compte la part alta, més ho és encara si es mira ben avall. A dia d'avui, el descens es troba més lluny que mai. El Girona té el quart classificat per la cua (l'Albacete) a 8 punts de diferència. Els manxecs en sumen 25, pels 33 dels catalans, que ara ocupen la catorzena plaça empatats amb el Numància (els sorians, amb millor gol average, estan un esglaó per sobre). Així doncs, amb 6 punts del play-off i amb un marge de 8 sobre el pou, els gironins encaren un calendari prou exigent amb més possibilitats de mirar cap amunt que no pas de témer per no caure a la zona perillosa. Els de Machín reben el diumenge l'Oviedo (tercer classificat), en un partit que pot marcar l'esdevenir de la plantilla. En cas de guanyar, retallaria diferències amb un dels ?equips que ocupen zona de promoció (els asturians són tercers, amb 42 punts) i optarien a igualar o acostar-se a tots aquells conjunts que tenen 36 o més punts (del dotzè cap amunt). El següent que visitarà l'estadi serà un altre dels equips de la part alta:?el Mirandés és sisè, amb 39 punts.
A fora, dues sortides senzilles sobre el paper, però que seran ben exigents. Llagostera (21è) i Almeria (22è), dos equips que lluiten per sortir de la part baixa, cremaran totes les seves naus aquestes properes setmanes per intentar escapolir-se, d'una vegada per totes, del descens.
620 dies fora del descens
A?la bona situació del Girona se li ha de sumar el fet que l'equip fa un munt de temps que no cau en les últimes posicions. Des que el 7 de juny del 2014, quan va guanyar el Deportivo de la Corunya a Montilivi (3-1) i va sortir del descens, que no hi ha tornat a ser. En total, són 620 dies naturals sense ocupar un dels últims quatre llocs de la taula.
