Marcar gols és important. És l'essència del futbol. L'únic elixir que porta qualsevol equip cap a la desitjada victòria. Però en una categoria de tanta brega i igualtat com és la Segona Divisió A, no rebre'n també és imprescindible. Hi ha entrenadors romàntics, amants del futbol de toc i dels esquemes ofensius;?també n'hi ha de realistes, als quals els agrada jugar bé i atacar, però que saben que tancar amb clau la porta és vital. Pablo Machín és un d'aquests últims. Vol que el seu Girona jugui bé i que faci les delícies del públic, però si ha d'escollir, preferirà ser sòlid al darrere abans que una piconadora al davant. Així era el seu Numància i així ha volgut convertir l'equip de Montilivi des que al març del 2014 hi va posar tots dos peus. Ho va aconseguir fa un any i aquest curs, encara que els números no són tan impressionants, també ha sigut capaç de construir un Girona consistent, que concedeix poc al rival de torn i que, sobretot, gairebé no encaixa. Isaac Becerra no és tan decisiu com uns mesos enrere, tot i que sense fer tant de soroll com abans també comptabilitza uns números més que notables. Perquè aquest Girona, el mateix que ara mateix navega a mitja taula i que encara no té clar si acabarà tirant cap amunt o si es quedarà en zona de ningú, és el tercer equip de tota la categoria que ?menys gols encaixa. Una dada a tenir en compte. Com també que al camp de l'Osca, Becerra va aguantar el seu vuitè partit de Lliga sense encaixar. No són els números de fa un any, però de patxoca en fan. I molta.
Tot just ara fa dotze mesos, quan el campionat tancava la seva vint-i-cinquena jornada, el Girona podia presumir d'estar instal·lat des de feia moltes setmanes a la part alta de la taula. Sumava 48 punts (15 més que no pas ara) i havia col·leccionat 14 victòries (per les 8 d'ara), tot i que una de les claus de la sòlida? ?trajectòria dels blanc-i-vermells era el seu excel·lent rendiment en defensa. Isaac Becerra només havia encaixat 19 gols, unes xifres d'escàndol que encara guanyaven més importància al comprovar que en 13 de les 25 jornades disputades el porter havia deixat la seva porteria a 0. El ?panorama ha canviat a Montilivi i la història no és tan dolça com abans. Si més no, el bon tarannà defensiu segueix dempeus i el partit d'El ?Alcoraz en va ser una bona ?prova. No pas perquè l'Osca arribés amb claredat un bon grapat de vegades (va ser l'equip que més ?ocasions li ha generat al Girona en el que ?portem de Lliga), sinó perquè Becerra va estar incommensurable sota pals i perquè va evitar que els ?aragonesos tanquessin el duel amb algun punt al seu favor. En total, són 8 els partits en què els gironins no han encaixat. Dues vegades amb l'Osca com a rival (0-0 a Montilivi i el 0-1 de l'Alcoraz), mentre que els altres duels han estat davant el ?Bilbao Athletic (0-0), Saragossa (0-0). Osasuna (0-1), Albacete (3-0), ?Valladolid (1-0) i Ponferradina (4-0).
Mantenir el zero ha servit força als gironins, que han arreplegat fins a 20 punts dels 24 possibles que hi ha hagut en joc en les 8 jornades en les que el rival no ha estat gens encertats entre els tres pals. És a dir: que si el Girona aconsegueix no encaixar, existeix el 83,3 per cent que el resultat final sigui una victòria a favor dels homes de Pablo Machín.
La lluita pel Zamora
A?dia d'avui, el Girona pot presumir de tenir la tercera millor defensa de tota la Lliga. Només ha encaixat 22 gols en 25 jornades i tan sols l'Alabès (21) i el Leganés (20) presenten uns registres millors. Seguit de ben a prop hi trobem el Valladolid i el Saragossa, tots dos amb 23. Per contra, l'Albacete és el conjunt més golejat de la categoria amb 36 dianes en contra, amb Almeria i Llagostera (ambdós amb 35) just un esglaó per sobre.
Aquests bons números permeten al porter Isaac Becerra estar del tot immers en la lluita pel trofeu Zamora, com ja li va passar la temporada passada. Actualment, el badaloní és quart en aquest rànquing. Ha encaixat 22 gols i ha disputat els 25 partits de Lliga, pel que presenta un coeficient del 0,88 per cent. El tercer de la llista és Kepa, del Valladolid, que ha rebut 20 gols en 23 partits i per això el seu coeficient és un xic millor:?0,87. En segona posició hi ha Pacheco de l'Alabès, amb 21 gols en 25 partits (0,84). També ho ha jugat tot el jove Serantes, que n'ha rebut 20 i, per tant, compta amb el millor coeficient de tots:?0,8.
